Fernando Simón anuncia la millor notícia del Covid-19: «No havia passat en cap moment»

 

Este dilluns 15 de febrer, Sanitat va actualitzar les dades de la pandèmia del coronavirus després del cap de setmana, com ja és habitual, i ho ha fet amb les millores xifres d’un cap de setmana des del passat mes de desembre en el cas dels nous contagis, i des de principis de gener pel que fa a la incidència acumulada.

 

Però estes no van ser les úniques dades que s’han vist sobre l’evolució de la pandèmia en Espanya perquè encara que la tendència és a la baixa, se seguixen notificant molts casos i els hospitals encara tenen cert nivell de saturació. A demés, se seguixen comptant per centenars les víctimes mortals cada dia.

 

El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, en una nova compareixença davant els mitjans, ha sorprès donant una dada que permet tindre esperances de cara al mitjà i llarg termini, i fa pensar que la ‘normalitat’ podria estar més a prop del què creiem.

 

27 de desembre, data de l’inici de la vacuna en Espanya

Concretament, Simón ha explicat que en els últims informes de Sanitat ja s’han començat a notar els efectes de les vacunes, que es van començar a administrar en Espanya fa un mes i mig, el 27 de desembre.

 

Segons el director del CCAES, en els últims dies ha baixat considerablement la incidència acumulada general en Espanya, i en tots els grups de població, però hi ha una dada que s’ha donat per primera volta durant tota la pandèmia: la incidència és menor en els majors de 65 anys que viuen en residències respecte als majors de 65 anys que no viuen en estes.

 

És a dir, actualment hi ha més casos de Covid-19 a la població general de majors de 65 anys que en aquells que viuen en residències i centres sociosanitaris, un fet que demostraria que les vacunes són efectives.

 

Simón ha apuntat que les dades són prou bones

Simón ha apuntat que «el grup d’edat que ja està vacunat té ara mateix una incidència menor que aquell mateix grup d’edat que encara no està vacunat», una dada important i que «no s’havia observat des de l’inici de la pandèmia», perquè «fins a la setmana passada, esta incidència en les persones que estan en residències era igual o inclòs major dels que ja no ho estan».

 

El doctor ha especificat que, de moment, són dades preliminars que el Ministeri ha d’acabar de confirmar, però són prou bones per tindre esperances. Simón ha explicat que les dades «no indiquen encara que l’efectivitat de la vacuna siga igual que l’eficàcia dels assajos clínics», encara que ha admès que «el més lògic és que estiga al voltant» d’aquell 93% d’efectivitat que Pfizer i Moderna van adjudicar a les seues vacunes.

 

A demés, l’expert ha indicat que «la velocitat a la que ha descendit» la incidència en el grup de persones vacunades «és molt més gran que en cap altre grup». Així, Fernando Simón s’ha posicionat públicament a l’hora de donar suport a la tesi que la vacunació ja està tenint un efecte important en els nous contagis per coronavirus en Espanya, tot i que encara és prompte i s’ha d’esperar al fet que es confirmen les dades.

 

Més d’un milió de persones immunitzades

Precisament este dilluns, Sanitat ha informat que ja hi ha més d’un milió de persones que han rebut les dos dosis de la vacuna. Concretament, 1.070.091 persones en Espanya estarien immunitzades contra el coronavirus en rebre el 41,8% de les 2.914.755 dosis que el país ha rebut de Pfizer, Moderna i AstraZeneca.

 

D’esta manera, la vacunació avança de manera positiva en Espanya, encara que més lentament del que s’esperava. Actualment, el 2,2% de la població espanyola està vacunada, però Sanitat pretén arribar a l’estiu amb el 70% de la societat immunitzada.

 

La bona notícia és que està previst que l’Agència Europea del Medicament i la Comissió Europea aproven i autoritzen, respectivament, l’ús d’una nova vacuna a Europa, la de Johnson & Johnson, el pròxim mes de març. Una vacuna que només necessita una dosi, per això s’espera que la velocitat de vacunació augmente considerablement.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Carlos Espí confia en la permanència del Llevant després del seu gol decisiu davant el Getafe

Carlos Espí es mostra convençut que el Llevant aconseguirà la permanència en Primera després del 1-0 al Getafe, amb un gol seu i malgrat seguir a quatre punts de la salvació.

Ous i carn de vedella lideren les pujades de preus dels aliments al març

Els ous encarixen el seu preu un 21,2% i la carn de boví un 13,7% al març, en un context d'inflació alimentària moderada però encara elevada.

Munilla compara la reacció de Trump al missatge del papa amb la xiqueta de l’exorcista

El bisbe Munilla critica que Trump s'haja regirat contra la crida del papa León XIV a la pau, al qual acusa de banalitzar el mal i optar per la guerra.

Un agricultor alerta i la Guàrdia Civil salva a un home submergit en una séquia de Catarroja

La ràpida actuació de la Guàrdia Civil va permetre rescatar amb vida a un home de 70 anys que romania hores submergit en llot, inconscient i amb hipotèrmia en una séquia de Catarroja.

La inflació se situa en el 3,4% en la Comunitat Valenciana en línia amb la mitjana nacional

La inflació en la Comunitat Valenciana es va situar al març en el 3,4%, el mateix nivell que la mitjana d'Espanya, impulsada sobretot per l'encariment dels combustibles lligat a la guerra a Orient Mitjà.

Les normes lingüístiques no són ciència

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa clara de les formes valencianes d’ús viu i una crítica a l’ús ideològic del concepte de 'ciència' en els debats lingüístics

Elísabet Benavent llança Una xiqueta bona, un romanç que reivindica l’amor en el quotidià

Elísabet Benavent publica Una xiqueta bona, la seua novel·la número 26, un romanç que desplaça l'èpica de l'amor cap als gestos quotidians i qüestiona la síndrome de la xiqueta bona.

Científics espanyols descobrixen l’interruptor que usen les plantes per a defendre’s de la sequera

Un equip d'investigació espanyol ha identificat l'interruptor molecular que activa la defensa de les plantes davant la sequera i ha demostrat que pot modificar-se per a crear cultius més eficients en l'ús de l'aigua.