8.6 C
València
Dilluns, 12 gener, 2026

Les mascaretes que deixaran de vendre en Espanya a pesar de ser de les més populars

 

Quan estem a punt de complir un any amb la pandèmia del Covid-19, encara el govern continua debatent sobre la venda de les mascaretes. Estes s’han convertit en una peça principal en el nostre dia a dia i el seu mercat, ara molt extens, però nul en els primers mesos de la pandèmia, ha sigut objecte de numerosos canvis. Este dijous el Ministeri de Consum ha firmat una ordre que regula el mercat de les mascaretes higièniques.

 

Noves obligacions d’etiquetatge i comercialització

Alberto Garzón serà l’encarregat de signar l’ordre que arribe del Ministeri de Consum a on s’establisquen les noves obligacions d’etiquetatge i comercialització que hauran d’acompanyar a la venda de les mascaretes. En esta ordre també s’assenyalarà el concepte de mascaretes, els accessoris i l’eficàcia de filtració que han de tindre. Perquè, encara que li diguem mascareta a qualsevol drap que ens cobrix la boca, la seua composició és la clau per a estar degudament protegits.

 

La nova ordre especificarà que en l’envàs s’hauran de fer constar obligatòriament les dades testades relatives a l’eficàcia de filtració del material i la resistència a la respiració o permeabilitat a l’aire. A demés, s’especificarà el laboratori encarregat de la seua fabricació. En el cas de les mascaretes reutilitzables, en el producte hauran d’estar assenyalats les dades obtingudes abans i després del total de cicles de rentada que s’indique en l’envàs.

 

Quan haja transcorregut un mes des de l’entrada en vigor de l’ordre, només podran comercialitzar-se mascaretes higièniques que hagen estat testades per un laboratori amb acreditació. En el cas dels laboratoris que realitzen esta certificació sense complir amb el que es disposa en la norma, s’exposaran a sancions que poden arribar a implicar el tancament del laboratori durant cinc anys.

 

Adeu a les de tela

Remuntant-nos al mes de març de 2020 i els mesos posteriors, ens ve al cap com les màscares quirúrgiques eren un dels béns més preuats. No hi havia farmàcia que assegurara no tindre en estoc i l’Executiu es va posar a la feina per a intentar comprar carregaments per a proveir a la població.

 

Com a conseqüència, la població va començar a fabricar mascaretes de tela de manera massiva. De fet, ara disposem d’un ampli ventall de possibilitats que fins i tot ens permet poder combinar-ho amb el nostre look. Però no ens enganyem, està demostrat que esta classe de màscares no oferixen la protecció adequada.

 

No estan compostes de manera correcta per a evitar els contagis i no evita els aerosols. D’ací ve que molts països hagen començat a prohibir l’ús de les mascaretes de tela. En França, per exemple, prohibixen la venda de màscares higièniques que oferixen una filtració per baix del 90%. En Alemanya, les de tela estan completament prohibides en espais oberts al públic.

 

Es retiraran les mascaretes que no complixen l’ordre

En el cas d’Espanya, el Ministeri de Consum insistix que el govern «no pot prohibir que es venguen trossos de tela amb dos gomes, però sí que es venga com a màscara higiènica». D’ací la importància de la nova ordre de comercialització de mascaretes, per a posar cèrcol a totes aquelles botigues a on les venen sense la deguda certificació que garantisca una protecció eficaç contra el virus.

 

L’ús de les mascaretes de tela en espais públics és competència del Ministeri de Sanitat i esta nova ordre podria atorgar-los el necessari per a prohibir el seu ús. De moment, es retiraran totes aquelles màscares que no complisquen l’ordre i s’establiran requisits sobre els filtres.

 

«Hauran de cobrir la major superfície possible de la mascareta, garantint que no es deixen zones per a on l’aire inhalat/exhalat puga passar sense filtrar; haurà de precisar-se quina tela concreta s’ha usat per a obtindre les dades de filtració bacteriana i respirabilitat i que el conjunt màscara-filtre haurà de complir amb els requisits establerts en les normes o especificacions tècniques que resulten d’aplicació».

Últimes notícies

Llevant i Espanyol empaten 1-1 en el Ciutat per la seua falta de gol

Empat 1-1 en el Ciutat de València amb els gols en un minut. Losada va respondre al punt de Carlos Romero i Puado es va retirar als tres minuts per un colp en el genoll.

Llevant i Espanyol empaten 1-1 després de dos gols seguits i escàs encert

Llevant i Espanyol van empatar 1-1 en el Ciutat de València amb dos tants seguits. El domini local i la falta de rematada van marcar un dol que es va embossar al final.

Llevant i Espanyol empaten 1-1 en un dol sense pegada

Un gol de Carlos Romero i la rèplica immediata d'Iker Losada van deixar un 1-1 en el Ciutat de València. El Llevant va tornar a quedar-se sense el seu primer triomf a casa.

Llevant i Espanyol es repartixen els punts en un 1-1 decidit en un minut

Llevant i Espanyol van empatar 1-1 en un dol amb els dos gols en tot just un minut. Després de la igualada, el domini posterior no es va traduir en ocasions clares.

Protesta davant el Circ de Nadal contra l’ús d’animals en l’espectacle

Col·lectius animalistas protesten davant el Circ de Nadal a Alfafar contra l'ús d'animals i qüestionen el missatge a la infància. Vídeos en xarxes reaviven el debat i les entitats anuncien noves mobilitzacions.

El Llevant domina a l’Espanyol però es va al descans sense gol després d’un primer temps d’ocasions (0-0)

El Llevant va portar la iniciativa i va generar diverses ocasions clares, però l'encert de Dmitrovic i el desencert en la definició van mantindre el 0-0 al descans.

El Mediterrani ha registrat temperatures per damunt de la mitjana en 2024 i 2025

La Aemet assenyala que la temperatura superficial del Mediterrani ha estat per damunt de la mitjana 1991-2020 en 2024 i 2025, amb breus retorns a la normalitat. En paral·lel, la calor oceànica global va aconseguir un nou màxim en 2025.

Bernabé demana a Pérez Llorca donar suport al finançament que aporta 3.669 milions a la Comunitat

La delegada del Govern ha instat el president i a l'alcaldessa de València a recolzar el model d'Hisenda, que afig 3.669 milions a la Comunitat. Defén que cap autonomia perd i que la injecció total serà de 21.000 milions.