El buit legal dels prostíbuls en les noves mesures ‘anticovid’

 

Han de tancar els prostíbuls o no? És la pregunta que sorgix després de l’entrada en vigor de les noves mesures ‘anticovid’ acordades entre el Govern i les comunitats autònomes. Però la realitat és que no hi ha una resposta tancada, perquè hi ha una espècie de buit legal.

 

L’advocat especialitzat en trata de persones, Carlos Torreño, ha assegurat a ‘Levante-EMV’ que estos negocis subsistixen gràcies a la situació d’alegalitat en la que es troben. Estos locals es registren en el Directori Central d’Empreses com a cases de cites, hotels, pubs, saunes, cases de massatges o bars.

 

En este sentit, aquells que estan registrats com a bars o restaurants poden continuar obrint fins a la una de la matinada. Els que ho estan com a pubs sí que han hagut de tancar, igual que tots els establiments d’oci nocturn. En canvi, els altres, poden continuar obrint, perquè la resolució de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública no parla en concret dels prostíbuls.

 

Un fet amb el que no tot el món està d’acord perquè, tal com assegura Torreño, estos negocis suposen un «vector de transmissió» en plena pandèmia. A demés, «la vergonya complica l’abordatge efectiu d’este problema», perquè la confidencialitat que hi ha en estos ambients dificulta el seguiment de la cadena de contagis que es produïxen en este entorn.

 

«Qualsevol servici sexual hauria d’estar tancat en estos temps. És pura lògica, ho hem vist en Castella la Manxa i en Alacant, si no es regula esta situació tindrem problemes de Salut Pública», assegura Torreño. I és que en el nostre país s’han produït brots de coronavirus en dos prostíbuls: un en la localitat de Cox, en la comarca del Baix Segura (Alacant), que ha afectat a quatre persones, i l’altre en Ciudad Real, amb 12 persones contagiades.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Pérez Llorca reclama més renovables davant la incertesa per la guerra a l’Iran

Pérez Llorca defén reforçar la generació d'energies renovables per a blindar el subministrament en la Comunitat Valenciana davant la inestabilitat per la guerra a l'Iran i l'impacte en els preus.

El nou Pla de Vivenda incorporarà una clàusula antifrau en les adjudicacions

El Ministeri de Vivenda incorpora una clàusula antifrau en el Pla 2026-2030 per a garantir adjudicacions objectives i transparents després de les irregularitats detectades a Alacant.

Compromís proposa que les vivendes públiques s’adjudiquen per sorteig per a evitar favoritismes

Compromís registra en Les Corts una llei perquè les vivendes de protecció oficial s'adjudiquen per sorteig i mantinguen el seu caràcter públic permanent, després de les irregularitats detectades a Alacant.

El nou Pla Estatal de Vivenda destina 798 milions a la Comunitat Valenciana

El Pla Estatal de Vivenda 2026-2030 triplicarà la inversió fins a 7.000 milions i reservarà 798 milions per a la Comunitat Valenciana, en un model de cofinançament Estat-autonomies.

Bernabé acusa a Catalá d’usar la regularització d’immigrants per al xoc polític

Pilar Bernabé acusa a María José Catalá d'utilitzar la regularització d'immigrants per a generar conflicte polític i recorda que el procés compta amb un ampli suport social i institucional.

València reforça els seus servicis socials amb 39 contractacions davant la regularització de migrants

L'Ajuntament de València contractarà amb caràcter d'urgència a 39 professionals i destinarà més d'un milió d'euros per a atendre el procés de regularització extraordinària de migrants, mentres exigix al Govern finançament i claredat en els criteris de vulnerabilitat.

Les Corts tornen a suspendre el Dia de la Cambra del 25 d’abril per falta de consens

Les Corts Valencianes no celebraran per segon any consecutiu el seu dia institucional del 25 d'abril per la falta d'acord sobre com commemorar la data, decisió que ha deslligat crítiques de l'oposició.

Bernabé acusa a Catalá d’usar la regularització d’immigrants per a la confrontació política

Pilar Bernabé critica que María José Catalá use el procés de regularització d'immigrants per a l'enfrontament polític i defén l'ampli suport social i institucional a la iniciativa.