La propietària d’un restaurant i un hotel situat en primera línia de la platja de la Malva-rosa de València ha cedit la terrassa d’estes instal·lacions a diferents persones sense llar, que han habilitat la zona amb les seues escasses possessions i passen en ella l’obligat confinament.
D’esta manera, un grup, que sol variar entre les quatre i les deu persones, fa setmanes que es troba en un dels espais que, en altres condicions, seria sense dubte un dels més envejats de la ciutat.
En ell, han col·locat els seus matalassos i sacs de dormir, han habilitat uns xicotets prestatges a on deixar els seus objectes de primera necessitat i han instal·lat una corda de per a estendre.
«Són bona gent. A on van a anar»
«Encara no sabem com ens organitzarem ni si obrirem la terrassa pròximament, pel que no tinc inconvenient a deixar que es queden, mentres la cuiden i la tinguen neta», explica la propietària de Balandret (preferix no dir el seu nom).
«Un dia vam vindre a vore si estava tot bé, perquè vivim a prop, i els vam vore. Vam estar parlant un temps amb ells, em pareixien bona gent. A on van a anar?», afig.
«És una verdadera llàstima el que ens està passant a tots»
En este hotel de 21 habitacions i restaurant arriben a treballar fins a 41 persones en temporada alta, si bé ara únicament ha pogut incorporar a dos empleats per a fer i servir (i arreplegar després) paelles a domicili.
«És una verdadera llàstima el que ens està passant a tots. De salut estem bé, que és l’important, pel que ja vindran èpoques millors. No podem fer res», explica resignada esta propietària.
Van al polideportiu del Cabanyal a dutxar-se i a menjar
Una de les persones sense llar que utilitza esta terrassa, Javier, de 54 anys, agraïx a la propietària que els permeta ocupar temporalment un espai a escassos metres de la mar.
«Ens hem organitzat per a agranar, cuidar les plantes i tractar de mantindre l’espai tan bé com siga possible. Per a llavar-nos, dutxar-nos i menjar anem al Polideportiu del Cabanyal», especialment condicionat per a assistir a persones sense sostre durant el confinament, explica este exvoluntari de Protecció Civil, que coincidix en eixes instal·lacions amb alguns excompanys.
«Quan es comencen a obrir les terrasses caldrà buscar-se la vida, la propietària s’ha portat molt bé amb nosaltres, ens ha dit que no té estómac per a tirar-nos al carrer», conclou.
