El govern espanyol està a punt de lliurar a Brussel·les el pla de reforma de les pensions a Espanya. Culminarà així un llarg procés, que va començar amb l’aprovació l’octubre de l’any 2020 de les recomanacions del Pacte de Toledo, que suposa un compromís conjunt de partits i agents socials sobre la reforma del sistema públic de pensions.
Però en estos mesos s’ha evidenciat la dramàtica situació en què es troben els comptes. El ministeri de Seguretat Social intenta fer malabars per incloure propostes que, a la pràctica, suposarien una retallada de les pensions, però alhora vol satisfer les demandes d’empresaris i sindicats, sense acabar de convéncer ningú.
El sistema públic de pensions a Espanya travessa una crisi estructural originada sobretot pel dèficit acumulat (més despeses que ingressos), el problema demogràfic (cada vegada hi ha més jubilats i menys treballadors), i la crisi econòmica (cada vegada hi ha menys afiliats a la Seguretat Social).
Això porta molts experts a considerar que el sistema està en fallida, encara que altres són optimistes i recorden que l’Estat està darrere i que, de qualsevol manera, el sistema no petarà. Quins són els principals problemes del sistema de pensions a Espanya que donen motius per a la preocupació?
1. El sistema està en dèficit
La dada s’ha conegut fa poc: el Fons de la Seguretat Social va tenir l’any passat un dèficit de quasi 30.000 milions d’euros, als quals cal sumar els 20.000 milions que va posar l’Estat de la seua butxaca i els 85.000 milions de deute. Unes dades catastròfiques, que assenyalen la situació crítica en què es troba el sistema públic de pensions.
La situació és tal que, segons Enrique Devesa, Doctor en Economia, es pot dir que el sistema està en fallida: «No només és aquest any, des de setembre de 2012 el sistema de pensions acumula dèficits, i això s’està posant molt negre. El pitjor és que les mesures que s’estan prenent van destinades a augmentar la despesa».
El dèficit suposa que hi ha més despeses que ingressos, i quan s’acumulen diversos exercicis en dèficit, l’única solució és endeutar-se. Això és el que passa amb les pensions, tot i que el govern espanyol diu que estem millor que fa un any, i que l’Estat disposa de fons de reserva, encara que estos han començat també a esgotar-se.
Una solució que proposen molts experts són els comptes nocionals, un sistema que permet adaptar-se a les noves realitats demogràfiques, proporciona més informació als treballadors sobre la seua futura jubilació i ajuda a fer compatible la pensió amb l’ocupació. Este model passa per fomentar la inversió privada i l’estalvi dels treballadors.
2. La crisi del coronavirus
La irrupció de la crisi econòmica derivada de la pandèmia ha complicat encara més la situació. Segons les previsions del govern espanyol, els ingressos no es recuperaran fins al 2023, i mentrestant, com que hi ha cada any més pensionistes i amb prestacions més altes per les revaloritzacions, la despesa anirà pujant.
En els últims anys, la despesa ha pujat uns 7.000 milions anuals. Si el 2019 hi havia un forat de 18.452.000, el dèficit podria arribar a 40.000 milions en 2023, tenint en compte l’augment anual del forat.
En la crisi actual de les pensions se sumen dos factors: el generacional i l’econòmic. D’una banda, el nombre de pensionistes augmentarà amb més intensitat durant els propers anys fins a arribar als 15 milions el 2048, enfront dels 10 milions en l’actualitat. D’altra banda, la pandèmia ha colpejat el mercat de treball, minant l’afiliació a la Seguretat Social. I això posa en risc la mateixa sostenibilitat del sistema.
3. Reforma bloquejada
Davant la dramàtica situació de les pensions, la gran esperança és la reforma que intenta dur a terme el govern espanyol. Però les negociacions s’estan encallant per la poca claredat del ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, que està esgotant la paciència dels agents socials, patronal i sindicats.
Estos es queixen que el ministre els presenta documents per signar poc abans que vença el termini, sense donar explicacions. Escrivá compareixerà el 12 d’abril per explicar els avenços que s’han fet, però mentre ell defensa que cada vegada estan més a prop d’un acord, sindicats i empresaris asseguren que «estem com al principi».
El temps de negociació s’esgota. El pròxim 30 d’abril finalitza el termini per lliurar a Brussel·les el pla de reformes de què depén l’arribada dels fons europeus. S’hi han d’incloure mesures concretes per reformar el sistema de pensions i garantir la seua sostenibilitat, i a més es demana que tinga el consens més gran possible. Però Escrivá no té ni una cosa ni l’altra.
Als empresaris no els agrada la idea de prohibir les jubilacions forçoses en convenis col·lectius quan els treballadors complesquen l’edat de jubilació. Els sindicats rebutgen la polèmica ampliació del període de còmput de la base reguladora. I mentre intenten posar-se d’acord, els pensionistes segueixen sense saber fins quan podrà mantenir-se el sistema que garanteix el cobrament de les pensions.
