Una administració internacional per a Israel i Palestina

Ejemplo de shortcode con estilo
Leo Giménez és lingüista i en este article parla com hauria d'actuar l'ONU en el conflicte bèl·lic

Deia en un article anterior, publicat en València Diari,que la guerra Rússia-Ucraïna haguera resultat increïble que passara a Europa, encara que siga la de l’Est, fa només cinc o sis anys. Deia també que ha (re)esclatat un altre conflicte més creïble, desgraciadament, perquè és l’enèsim esclat de la sèrie interminable de guerres o conflictes bèl·lics i permanents en l’Orient Pròxim i Mitjà.  

Però les explicacions irracionals donen per a molt, perquè hi ha, almenys, dos sentiments, dos creences o doctrines com són la religió i els nacionalismes intransigents que, amb la seua possessió de la veritat i el seu supremacisme, diluïxen l’enteniment i el raciocini. És la política dels sentiments i les emocions enfront de la política de la racionalitat.

Estem veient-ho en la guerra entre Israel i Hamas. Al·là per un costat i el sionisme expansioniste, acompanyat d’unes gotetes de Jahvé, per l’altre.  Quant més intenses són les creences, més en possessió de la veritat es creuen els creients, a través dels “apòstols” i els catecismes religiosos o identitaris. I menys valor té la vida terrenal, ja que el paradís i el cel estan sempre a l’espera. I a algú li ve bé això en termes de poder monetari.

Totes les guerres són odioses, perquè per a totes les discòrdies i discrepàncies hi ha solució a través del diàleg i la negociació. I de la raó. Però la que lliuren Israel i Hamas és molt cruel i salvatge, precisament per la falta de raciocini en els argumentaris i en les motivacions prèvies de cada contrincant. I és un exemple per a crear i organitzar accions intervencionistes per a la pau immediata, en este cas i en el d’Ucraïna, i per a la pau permanent.

El desarmament general, considerat en l’Agenda 2030, i des de fa molts anys, és un element i un projecte indispensable i una idea que deu estar per damunt de fronteres, de creences religioses i de credos identitaris. El desarmament hauria de ser assumit com una vacuna que evite virus, i la fabricació, venda i possessió d’armes hauria de tindre la consideració de delicte. L’armament només hauria de ser permés per a la persecució i detenció de delinqüents. I per a un cos armat per la pau i per a evitar i/o parar conflictes.

Algú va dir fa algun temps que l’OTAN, quan va caure el mur de Berlín i va desaparéixer el Pacte de Varsòvia, hauria d’haver integrat a Rússia i haver-se convertit en un exèrcit dissuasori de conflictes bèl·lics.

Però mentres eixa il·lusió o utopia es puga complir, ara a l’ONU se li hauria de donar o tindre el poder, amb el compromís de les grans potències i dels organismes internacionals, de parar el genocidi d’Israel contra els palestins. I proposar de seguida una administració internacional a Israel i tota Palestina, que fora de molt de temps i que demostrara que la pau, el benestar, la solidaritat i la llibertat són idees i fets superiors a les identitats nacionals i als éssers superiors.

L’Israel actual es va fundar després de la II Guerra Mundial, per decisió de les Nacions Unides, amb la millor de les intencions, després de l’Holocaust patit pels jueus a mans dels nazis, i després de tantes repressions, entre estes, la també “nostra” Inquisició, a partir de la diàspora de segles, expulsats dels territoris on vivien. Un poble dinàmic, emprenedor, del qual els palestins haurien d’aprofitar-se per a viure millor.

Però no és possible consentir que els seus dirigents, després de la cruel salvatjada dels creients de Hamas, estiguen fent amb el poble palestí el mateix que nazis, inquisidors i  creuats diversos feren amb ells. I apartheids ja n’han hagut prou. L’ONU i els organismes internacionals tenen molt a dir i més a fer.

Últimes notícies

Els instituts de REDIT van ajudar les empreses valencianes a captar més de 132 milions

Els instituts tecnològics que conformen la Xarxa d’Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana (REDIT) van ajudar les empreses valencianes a captar més de 132 milions d’euros durant 2025 per a dedicar-los a la innovació. Els onze instituts van treballar amb 14.871 empreses i van desenvolupar més de 1.600 projectes d’R+D+I.

Detingut a Dénia (Alacant) un fugitiu reclamat per Romania per un robatori amb violència

La Policia Nacional ha detingut a Dénia un home de 30 anys reclamat per les autoritats romaneses per un robatori amb violència comés en 2019. Ara afronta una pena de tres anys de presó i un procés d’extradició.

Huit detinguts, tres a Cullera, amb 2,5 tones d’haixix i 600 quilos de cocaïna

La Policia Nacional ha intervingut 2,5 tones d’haixix i 600 quilos de cocaïna després de desarticular una organització criminal. L’operació ha acabat amb huit detinguts a les províncies de València, Màlaga i Girona, tres d’ells a Cullera. Tres dels arrestats han ingressat en presó provisional.

Tres detinguts per ferir dues dones en una baralla en una discoteca de València

La Policia Nacional ha detingut a València tres persones, dos hòmens i una dona, d’entre 21 i 27 anys, com a presumptes autores de dos delictes de lesions i, en el cas d’una d’elles, d’un delicte d’amenaces, per ferir dues dones en una baralla a l’eixida d’una discoteca del districte d’Abastos.

València lidera les reserves hoteleres amb un 76,6 % d’ocupació

Hosbec preveu una ocupació mitjana del 70 % en la Comunitat Valenciana entre el 30 d’octubre i el 2 de novembre. La ciutat de València arriba al 76,6 %.

Sis persones investigades per pintades en trens aturats per la dana

La Guàrdia Civil ha investigat sis persones i busca dos més per les pintades en trens aturats per la dana de 2024. Els danys ascendixen a 23.900 euros.

Localitzen un caiman d’ulleres al llit del Vinalopó després de mesos de busca

La Policia Local de Sax i agents del Seprona de la Guàrdia Civil han localitzat i capturat al llit del Vinalopó l’exemplar de caiman d’ulleres que buscaven des de juliol, quan un vídeo en les xarxes socials va alertar de la seua presència.

La primera investigació tècnica d’Urda estima que l’AVE va xocar contra l’Iryo a una velocitat de fins a 200 km/h

La tragèdia deixa 69 víctimes mortals i 48 autòpsies practicades, mentre els investigadors analitzen la cadena d'avaries, instruccions i actuacions prèvia a la col·lisió