9.7 C
València
Dijous, 1 gener, 2026

Una administració internacional per a Israel i Palestina

Deia en un article anterior, publicat en València Diari,que la guerra Rússia-Ucraïna haguera resultat increïble que passara a Europa, encara que siga la de l’Est, fa només cinc o sis anys. Deia també que ha (re)esclatat un altre conflicte més creïble, desgraciadament, perquè és l’enèsim esclat de la sèrie interminable de guerres o conflictes bèl·lics i permanents en l’Orient Pròxim i Mitjà.  

Però les explicacions irracionals donen per a molt, perquè hi ha, almenys, dos sentiments, dos creences o doctrines com són la religió i els nacionalismes intransigents que, amb la seua possessió de la veritat i el seu supremacisme, diluïxen l’enteniment i el raciocini. És la política dels sentiments i les emocions enfront de la política de la racionalitat.

Estem veient-ho en la guerra entre Israel i Hamas. Al·là per un costat i el sionisme expansioniste, acompanyat d’unes gotetes de Jahvé, per l’altre.  Quant més intenses són les creences, més en possessió de la veritat es creuen els creients, a través dels “apòstols” i els catecismes religiosos o identitaris. I menys valor té la vida terrenal, ja que el paradís i el cel estan sempre a l’espera. I a algú li ve bé això en termes de poder monetari.

Totes les guerres són odioses, perquè per a totes les discòrdies i discrepàncies hi ha solució a través del diàleg i la negociació. I de la raó. Però la que lliuren Israel i Hamas és molt cruel i salvatge, precisament per la falta de raciocini en els argumentaris i en les motivacions prèvies de cada contrincant. I és un exemple per a crear i organitzar accions intervencionistes per a la pau immediata, en este cas i en el d’Ucraïna, i per a la pau permanent.

El desarmament general, considerat en l’Agenda 2030, i des de fa molts anys, és un element i un projecte indispensable i una idea que deu estar per damunt de fronteres, de creences religioses i de credos identitaris. El desarmament hauria de ser assumit com una vacuna que evite virus, i la fabricació, venda i possessió d’armes hauria de tindre la consideració de delicte. L’armament només hauria de ser permés per a la persecució i detenció de delinqüents. I per a un cos armat per la pau i per a evitar i/o parar conflictes.

Algú va dir fa algun temps que l’OTAN, quan va caure el mur de Berlín i va desaparéixer el Pacte de Varsòvia, hauria d’haver integrat a Rússia i haver-se convertit en un exèrcit dissuasori de conflictes bèl·lics.

Però mentres eixa il·lusió o utopia es puga complir, ara a l’ONU se li hauria de donar o tindre el poder, amb el compromís de les grans potències i dels organismes internacionals, de parar el genocidi d’Israel contra els palestins. I proposar de seguida una administració internacional a Israel i tota Palestina, que fora de molt de temps i que demostrara que la pau, el benestar, la solidaritat i la llibertat són idees i fets superiors a les identitats nacionals i als éssers superiors.

L’Israel actual es va fundar després de la II Guerra Mundial, per decisió de les Nacions Unides, amb la millor de les intencions, després de l’Holocaust patit pels jueus a mans dels nazis, i després de tantes repressions, entre estes, la també “nostra” Inquisició, a partir de la diàspora de segles, expulsats dels territoris on vivien. Un poble dinàmic, emprenedor, del qual els palestins haurien d’aprofitar-se per a viure millor.

Però no és possible consentir que els seus dirigents, després de la cruel salvatjada dels creients de Hamas, estiguen fent amb el poble palestí el mateix que nazis, inquisidors i  creuats diversos feren amb ells. I apartheids ja n’han hagut prou. L’ONU i els organismes internacionals tenen molt a dir i més a fer.

Últimes notícies

El Vila-real busca trencar la seua mala ratxa d’estrenes davant l’Elx en el Martínez Valero

L'equip groc visita el Martínez Valero en la primera jornada de 2026 després de dos derrotes seguides en els seus primers partits de l'any i un llarg període invicte.

El València només va guanyar un dels seus últims cinc estrenes d’any

L'equip visita Balaídos per a obrir 2026 amb una ratxa discreta: una victòria en cinc arrancades recents. A domicili no guanya una estrena des de 2013.

València Basket obri 2026 en la quasi inexpugnable pista del Surne Bilbao

València obri l'any en una pista on el Bilbao ha guanyat 5 de 6 i amb un calendari que comprimix 12 partits en 28 dies entre Lliga Endesa i Eurolliga. Ponsarnau i la defensa local marquen el repte.

Desmantellen un entramat d’estafes a Alacant amb 200.000 euros defraudats i quasi 200 víctimes

La Guàrdia Civil ha desmantellat una xarxa de 'smishing' amb abast en tota Espanya, amb 14 detinguts, 986 estafes esclarides i quasi 200 víctimes. La investigació continua oberta.

Luis Castro, vint-i-uné entrenador del Llevant en Primera Divisió

El tècnic portugués debutarà el diumenge davant el Sevilla i es convertix en el vint-i-uné entrenador del Llevant en Primera. Arriba amb contracte fins a 2027.

La Nit de cap d’any valenciana deixa 89 intoxicacions i 32 agressions en una nit amb 959 incidents

El CICU ha gestionat 959 incidents entre les 20.00 de Nit de cap d'any i les 8.00 de l'1 de gener, amb 89 intoxicacions, 32 agressions i 9 accidents de trànsit.

La pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de 2025 entra en vigor: quarta en la història

La pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de 2025 ha entrat en vigor i és la quarta en la història valenciana. Manté els comptes aprovats al juny per PP i Vox fins que s'aprove la llei de 2026, amb la segona extensió seguida en esta legislatura.

Han caigut a la mitat les arribades en pastera a la Comunitat Valenciana i els rescatats han arribat en pitjor estat

2025 s'ha tancat amb 340 persones rescatades enfront de 643 en 2024 i 776 en 2023, la xifra més baixa de la dècada. Malgrat el descens, augmenten els ferits i els trasllats.