Una administració internacional per a Israel i Palestina

Deia en un article anterior, publicat en València Diari,que la guerra Rússia-Ucraïna haguera resultat increïble que passara a Europa, encara que siga la de l’Est, fa només cinc o sis anys. Deia també que ha (re)esclatat un altre conflicte més creïble, desgraciadament, perquè és l’enèsim esclat de la sèrie interminable de guerres o conflictes bèl·lics i permanents en l’Orient Pròxim i Mitjà.  

Però les explicacions irracionals donen per a molt, perquè hi ha, almenys, dos sentiments, dos creences o doctrines com són la religió i els nacionalismes intransigents que, amb la seua possessió de la veritat i el seu supremacisme, diluïxen l’enteniment i el raciocini. És la política dels sentiments i les emocions enfront de la política de la racionalitat.

Estem veient-ho en la guerra entre Israel i Hamas. Al·là per un costat i el sionisme expansioniste, acompanyat d’unes gotetes de Jahvé, per l’altre.  Quant més intenses són les creences, més en possessió de la veritat es creuen els creients, a través dels “apòstols” i els catecismes religiosos o identitaris. I menys valor té la vida terrenal, ja que el paradís i el cel estan sempre a l’espera. I a algú li ve bé això en termes de poder monetari.

Totes les guerres són odioses, perquè per a totes les discòrdies i discrepàncies hi ha solució a través del diàleg i la negociació. I de la raó. Però la que lliuren Israel i Hamas és molt cruel i salvatge, precisament per la falta de raciocini en els argumentaris i en les motivacions prèvies de cada contrincant. I és un exemple per a crear i organitzar accions intervencionistes per a la pau immediata, en este cas i en el d’Ucraïna, i per a la pau permanent.

El desarmament general, considerat en l’Agenda 2030, i des de fa molts anys, és un element i un projecte indispensable i una idea que deu estar per damunt de fronteres, de creences religioses i de credos identitaris. El desarmament hauria de ser assumit com una vacuna que evite virus, i la fabricació, venda i possessió d’armes hauria de tindre la consideració de delicte. L’armament només hauria de ser permés per a la persecució i detenció de delinqüents. I per a un cos armat per la pau i per a evitar i/o parar conflictes.

Algú va dir fa algun temps que l’OTAN, quan va caure el mur de Berlín i va desaparéixer el Pacte de Varsòvia, hauria d’haver integrat a Rússia i haver-se convertit en un exèrcit dissuasori de conflictes bèl·lics.

Però mentres eixa il·lusió o utopia es puga complir, ara a l’ONU se li hauria de donar o tindre el poder, amb el compromís de les grans potències i dels organismes internacionals, de parar el genocidi d’Israel contra els palestins. I proposar de seguida una administració internacional a Israel i tota Palestina, que fora de molt de temps i que demostrara que la pau, el benestar, la solidaritat i la llibertat són idees i fets superiors a les identitats nacionals i als éssers superiors.

L’Israel actual es va fundar després de la II Guerra Mundial, per decisió de les Nacions Unides, amb la millor de les intencions, després de l’Holocaust patit pels jueus a mans dels nazis, i després de tantes repressions, entre estes, la també “nostra” Inquisició, a partir de la diàspora de segles, expulsats dels territoris on vivien. Un poble dinàmic, emprenedor, del qual els palestins haurien d’aprofitar-se per a viure millor.

Però no és possible consentir que els seus dirigents, després de la cruel salvatjada dels creients de Hamas, estiguen fent amb el poble palestí el mateix que nazis, inquisidors i  creuats diversos feren amb ells. I apartheids ja n’han hagut prou. L’ONU i els organismes internacionals tenen molt a dir i més a fer.

Últimes notícies

Deting a Alacant un fugitiu reclamat per Àustria per 11 robatoris en supermercats

La Policia Nacional ha detingut a Alacant un jove de 26 anys reclamat per Àustria per onze robatoris amb força en supermercats, en què es van furtar begudes alcohòliques valorades en 29.187 euros. El detingut havia sigut condemnat a tres anys de presó i estava reclamat mitjançant una Ordre Europea de Detenció i Lliurament.

Les mínimes baixen fins als 10 graus a Ademús en una nova nit fresca a la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana ha encadenat una nova nit de descens tèrmic, amb 10 graus de mínima a Ademús i 10,5 a Vilafranca del Cid, mentre que les tres capitals de província han registrat valors lleugerament superiors als d'ahir.

Oratge estable per a l’últim diumenge d’agost: cel ras i temperatures a l’alça

L’últim diumenge d’agost arriba a la Comunitat Valenciana amb cel ras o poc ennuvolat, temperatures lleugerament més altes i vent fluix variable que girarà a sud i est a migdia.

Tres detinguts per diversos robatoris violents a la via pública a Oriola

La Policia Nacional ha detingut a Oriola tres hòmens, de 20, 21 i 46 anys, per dos sèries de robatoris amb violència a la via pública, amb quatre víctimes, totes elles veïnes del municipi.

Maria Schwinning, l’actriu valenciana de 18 anys que viu el seu any d’or

L’actriu valenciana Maria Schwinning, de 18 anys, ha estrenat enguany dos pel·lícules i una sèrie, ha guanyat el seu primer premi i assegura que viu el moment amb calma i ganes de continuar creixent.

Un estudi revela com la premsa ha polaritzat la batalla entre La Revuelta i El Hormiguero

Una investigació de la UPV i la Universitat de Salamanca conclou que la premsa digital ha convertit la rivalitat entre La Revuelta i El Hormiguero en un enfrontament simbòlic i ideològic, més enllà de les audiències televisives.

L’incendi d’El Saler queda controlat però continuen tancats accessos i platges

L’incendi forestal intencionat a la Devesa d’El Saler, que ha cremat 36 hectàrees, ha quedat controlat i la majoria de veïns ja han tornat a les seues vivendes, tot i que continuen tancats el bosc, les platges i diversos accessos viaris.

Les víctimes de la DANA tornen a València per denunciar que encara no tenen respostes

Les associacions de víctimes de la DANA del 29 d’octubre de 2024 s’han concentrat a la plaça de la Verge de València per exigir la fi de l’aforament de Carlos Mazón i reclamar respostes sobre la gestió de la tragèdia en què moriren 231 persones.