Una administració internacional per a Israel i Palestina

Deia en un article anterior, publicat en València Diari,que la guerra Rússia-Ucraïna haguera resultat increïble que passara a Europa, encara que siga la de l’Est, fa només cinc o sis anys. Deia també que ha (re)esclatat un altre conflicte més creïble, desgraciadament, perquè és l’enèsim esclat de la sèrie interminable de guerres o conflictes bèl·lics i permanents en l’Orient Pròxim i Mitjà.  

Però les explicacions irracionals donen per a molt, perquè hi ha, almenys, dos sentiments, dos creences o doctrines com són la religió i els nacionalismes intransigents que, amb la seua possessió de la veritat i el seu supremacisme, diluïxen l’enteniment i el raciocini. És la política dels sentiments i les emocions enfront de la política de la racionalitat.

Estem veient-ho en la guerra entre Israel i Hamas. Al·là per un costat i el sionisme expansioniste, acompanyat d’unes gotetes de Jahvé, per l’altre.  Quant més intenses són les creences, més en possessió de la veritat es creuen els creients, a través dels “apòstols” i els catecismes religiosos o identitaris. I menys valor té la vida terrenal, ja que el paradís i el cel estan sempre a l’espera. I a algú li ve bé això en termes de poder monetari.

Totes les guerres són odioses, perquè per a totes les discòrdies i discrepàncies hi ha solució a través del diàleg i la negociació. I de la raó. Però la que lliuren Israel i Hamas és molt cruel i salvatge, precisament per la falta de raciocini en els argumentaris i en les motivacions prèvies de cada contrincant. I és un exemple per a crear i organitzar accions intervencionistes per a la pau immediata, en este cas i en el d’Ucraïna, i per a la pau permanent.

El desarmament general, considerat en l’Agenda 2030, i des de fa molts anys, és un element i un projecte indispensable i una idea que deu estar per damunt de fronteres, de creences religioses i de credos identitaris. El desarmament hauria de ser assumit com una vacuna que evite virus, i la fabricació, venda i possessió d’armes hauria de tindre la consideració de delicte. L’armament només hauria de ser permés per a la persecució i detenció de delinqüents. I per a un cos armat per la pau i per a evitar i/o parar conflictes.

Algú va dir fa algun temps que l’OTAN, quan va caure el mur de Berlín i va desaparéixer el Pacte de Varsòvia, hauria d’haver integrat a Rússia i haver-se convertit en un exèrcit dissuasori de conflictes bèl·lics.

Però mentres eixa il·lusió o utopia es puga complir, ara a l’ONU se li hauria de donar o tindre el poder, amb el compromís de les grans potències i dels organismes internacionals, de parar el genocidi d’Israel contra els palestins. I proposar de seguida una administració internacional a Israel i tota Palestina, que fora de molt de temps i que demostrara que la pau, el benestar, la solidaritat i la llibertat són idees i fets superiors a les identitats nacionals i als éssers superiors.

L’Israel actual es va fundar després de la II Guerra Mundial, per decisió de les Nacions Unides, amb la millor de les intencions, després de l’Holocaust patit pels jueus a mans dels nazis, i després de tantes repressions, entre estes, la també “nostra” Inquisició, a partir de la diàspora de segles, expulsats dels territoris on vivien. Un poble dinàmic, emprenedor, del qual els palestins haurien d’aprofitar-se per a viure millor.

Però no és possible consentir que els seus dirigents, després de la cruel salvatjada dels creients de Hamas, estiguen fent amb el poble palestí el mateix que nazis, inquisidors i  creuats diversos feren amb ells. I apartheids ja n’han hagut prou. L’ONU i els organismes internacionals tenen molt a dir i més a fer.

Últimes notícies

Vapejadors i pornografia als 8 anys: alarma entre menors a Alzira

La UPCCA d’Alzira ha detectat vapejadors i consum de pornografia en menors de huit i nou anys, alguns com a regal de comunió o venuts per altres xiquets. L’Ajuntament prepara noves accions i ampliarà l’estudi a Primària davant l’augment d’addiccions a pantalles i nicotina.

Paiporta comença a enderrocar el Pont Vell per alçar un pas més segur després de la dana

Paiporta ha iniciat l’enderroc del Pont Vell, molt danyat per la dana del 29 d’octubre de 2024, per substituir-lo per una nova estructura més segura i amb un 45 % més de capacitat hidràulica.

Louzán defensa que la final del Mundial 2030 es jugue a Espanya i apunta València com a nova seu

El president de la RFEF, Rafael Louzán, ha insistit que la final del Mundial 2030 s’ha de disputar a Espanya i ha obert la porta que València entre en el llistat de seus després de la caiguda de Màlaga i A Coruña.

L’Eldense viu en tensió per la possible arribada de Messi com a propietari

La plantilla i el tècnic interí de l’Eldense, Josep Ferrando, han admés que viuen una setmana especial davant l’interés de Lionel Messi per comprar el club, encara que intenten centrar-se en el pròxim partit davant l’Sporting a El Molinón.

Desmantellada una macroxarxa que portava cocaïna a Menorca des de València

Interior ha desarticulat una banda que introduïa cocaïna a gran escala a Menorca des de València, Barcelona i Mallorca, amb onze detinguts i més de sis quilos intervinguts.

El dèficit públic valencià baixa fins a 1.694 milions però continua en l’1,02 % del PIB

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana ha arribat en el primer semestre a 1.694 milions d’euros, l’1,02 % del PIB, per davall dels 1.960 milions i l’1,25 % d’un any abans. A Espanya, el dèficit de les administracions públiques (sense locals) ha pujat un 6,4 % fins als 33.668 milions, l’1,89 % del PIB.

La Universitat de València reclama més finançament i defensa la educació pública

El rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandía, ha reclamat en l’obertura del curs 2026-2027 un finançament suficient i previsible i ha defensat la universitat i la educació pública davant el creixement de la privada. L’acte ha comptat amb la ministra Diana Morant i ha servit per a reivindicar igualtat d’oportunitats, estabilitat investigadora i un marc davant els reptes de la intel·ligència artificial.

Obres d’emergència al tram urbà del riu Magre a Utiel després de la DANA

El Consell ha avalat la declaració d’emergència per reparar amb 4,7 milions el tram urbà del riu Magre al seu pas per Utiel, molt afectat per la DANA del 29 d’octubre de 2024, i millorar-ne el funcionament hidràulic.