11.6 C
València
Dissabte, 7 febrer, 2026

Una administració internacional per a Israel i Palestina

Deia en un article anterior, publicat en València Diari,que la guerra Rússia-Ucraïna haguera resultat increïble que passara a Europa, encara que siga la de l’Est, fa només cinc o sis anys. Deia també que ha (re)esclatat un altre conflicte més creïble, desgraciadament, perquè és l’enèsim esclat de la sèrie interminable de guerres o conflictes bèl·lics i permanents en l’Orient Pròxim i Mitjà.  

Però les explicacions irracionals donen per a molt, perquè hi ha, almenys, dos sentiments, dos creences o doctrines com són la religió i els nacionalismes intransigents que, amb la seua possessió de la veritat i el seu supremacisme, diluïxen l’enteniment i el raciocini. És la política dels sentiments i les emocions enfront de la política de la racionalitat.

Estem veient-ho en la guerra entre Israel i Hamas. Al·là per un costat i el sionisme expansioniste, acompanyat d’unes gotetes de Jahvé, per l’altre.  Quant més intenses són les creences, més en possessió de la veritat es creuen els creients, a través dels “apòstols” i els catecismes religiosos o identitaris. I menys valor té la vida terrenal, ja que el paradís i el cel estan sempre a l’espera. I a algú li ve bé això en termes de poder monetari.

Totes les guerres són odioses, perquè per a totes les discòrdies i discrepàncies hi ha solució a través del diàleg i la negociació. I de la raó. Però la que lliuren Israel i Hamas és molt cruel i salvatge, precisament per la falta de raciocini en els argumentaris i en les motivacions prèvies de cada contrincant. I és un exemple per a crear i organitzar accions intervencionistes per a la pau immediata, en este cas i en el d’Ucraïna, i per a la pau permanent.

El desarmament general, considerat en l’Agenda 2030, i des de fa molts anys, és un element i un projecte indispensable i una idea que deu estar per damunt de fronteres, de creences religioses i de credos identitaris. El desarmament hauria de ser assumit com una vacuna que evite virus, i la fabricació, venda i possessió d’armes hauria de tindre la consideració de delicte. L’armament només hauria de ser permés per a la persecució i detenció de delinqüents. I per a un cos armat per la pau i per a evitar i/o parar conflictes.

Algú va dir fa algun temps que l’OTAN, quan va caure el mur de Berlín i va desaparéixer el Pacte de Varsòvia, hauria d’haver integrat a Rússia i haver-se convertit en un exèrcit dissuasori de conflictes bèl·lics.

Però mentres eixa il·lusió o utopia es puga complir, ara a l’ONU se li hauria de donar o tindre el poder, amb el compromís de les grans potències i dels organismes internacionals, de parar el genocidi d’Israel contra els palestins. I proposar de seguida una administració internacional a Israel i tota Palestina, que fora de molt de temps i que demostrara que la pau, el benestar, la solidaritat i la llibertat són idees i fets superiors a les identitats nacionals i als éssers superiors.

L’Israel actual es va fundar després de la II Guerra Mundial, per decisió de les Nacions Unides, amb la millor de les intencions, després de l’Holocaust patit pels jueus a mans dels nazis, i després de tantes repressions, entre estes, la també “nostra” Inquisició, a partir de la diàspora de segles, expulsats dels territoris on vivien. Un poble dinàmic, emprenedor, del qual els palestins haurien d’aprofitar-se per a viure millor.

Però no és possible consentir que els seus dirigents, després de la cruel salvatjada dels creients de Hamas, estiguen fent amb el poble palestí el mateix que nazis, inquisidors i  creuats diversos feren amb ells. I apartheids ja n’han hagut prou. L’ONU i els organismes internacionals tenen molt a dir i més a fer.

Últimes notícies

Emergències gestiona en dos dies 624 incidents pel temporal de vent en la Comunitat Valenciana

Emergències i el 1·1·2 han gestionat 624 incidents pel vent en dos dies, amb 314 a València. Es desactiven les alertes per vent i seguix l'avís costaner.

València Basket busca passar pàgina en la seua visita a Estepona

El conjunt taronja afronta a Estepona el seu primer partit després de l'eliminació europea, amb la volta de Queralt Casas i la baixa de Leo Fiebich. Burgos demana màxima mentalitat.

El temporal de vent deixa ratxes de 148 km/h a Xodos i deu intervencions a la província de València

L'episodi de vent ha deixat una ratxa màxima de 148 km/h a Xodos i ha motivat deu actuacions de bombers a la província de València. L'avís groc s'ha mantingut en quasi tota la Comunitat Valenciana.

Retards en les línies C1 i C2 de Rodalia València pel vent en la catenària

C1 i C2 de Rodalia València registren retards, detencions i possibles canvis de recorregut per danys en la catenària causats pel vent. El tram Alfafar-València Nord s'ha resolt, però entre La Pobla Llarga i Xàtiva se circula per via única; Metrovalencia opera amb normalitat.

El ponent dispara les màximes i la Comunitat suma sis de les deu més altes d’Espanya

El vent de ponent va elevar les temperatures per damunt de 20 °C en nombrosos punts de la Comunitat Valenciana. La regió va col·locar sis registres entre les deu màximes del país, amb 26,1 °C a Miramar.

Tres detinguts per una onada de robatoris en cotxes per a sostraure balises V-16 a Sant Vicent

Tres hòmens han sigut detinguts per una cadena de robatoris en una sola matinada a Sant Vicent del Raspeig. Buscaven balises V-16, a més de ferramentes i diners.

Aemet ha establit l’avís taronja en el litoral d’Alacant per ones de 4 metres este dissabte

Aemet ha establit per al dissabte un avís taronja en el litoral d'Alacant per ones de 3 a 4 metres i vent del sud-oest de 60-70 km/h. Abans regixen avisos grocs per vent i fenòmens costaners a Alacant, València i Castelló.

L’ex director d’Emergències: es va descartar evacuar per la presa de Forata per a evitar el pànic

L'ex director general d'Emergències ha declarat que el Cecopi va considerar evacuar pel risc en la presa de Forata, però el va descartar per a evitar el pànic. També ha sostingut que l'És-Alert no es va plantejar fins a les 19.00, una versió que xoca amb la de José Miguel Basset.