Una administració internacional per a Israel i Palestina

Deia en un article anterior, publicat en València Diari,que la guerra Rússia-Ucraïna haguera resultat increïble que passara a Europa, encara que siga la de l’Est, fa només cinc o sis anys. Deia també que ha (re)esclatat un altre conflicte més creïble, desgraciadament, perquè és l’enèsim esclat de la sèrie interminable de guerres o conflictes bèl·lics i permanents en l’Orient Pròxim i Mitjà.  

Però les explicacions irracionals donen per a molt, perquè hi ha, almenys, dos sentiments, dos creences o doctrines com són la religió i els nacionalismes intransigents que, amb la seua possessió de la veritat i el seu supremacisme, diluïxen l’enteniment i el raciocini. És la política dels sentiments i les emocions enfront de la política de la racionalitat.

Estem veient-ho en la guerra entre Israel i Hamas. Al·là per un costat i el sionisme expansioniste, acompanyat d’unes gotetes de Jahvé, per l’altre.  Quant més intenses són les creences, més en possessió de la veritat es creuen els creients, a través dels “apòstols” i els catecismes religiosos o identitaris. I menys valor té la vida terrenal, ja que el paradís i el cel estan sempre a l’espera. I a algú li ve bé això en termes de poder monetari.

Totes les guerres són odioses, perquè per a totes les discòrdies i discrepàncies hi ha solució a través del diàleg i la negociació. I de la raó. Però la que lliuren Israel i Hamas és molt cruel i salvatge, precisament per la falta de raciocini en els argumentaris i en les motivacions prèvies de cada contrincant. I és un exemple per a crear i organitzar accions intervencionistes per a la pau immediata, en este cas i en el d’Ucraïna, i per a la pau permanent.

El desarmament general, considerat en l’Agenda 2030, i des de fa molts anys, és un element i un projecte indispensable i una idea que deu estar per damunt de fronteres, de creences religioses i de credos identitaris. El desarmament hauria de ser assumit com una vacuna que evite virus, i la fabricació, venda i possessió d’armes hauria de tindre la consideració de delicte. L’armament només hauria de ser permés per a la persecució i detenció de delinqüents. I per a un cos armat per la pau i per a evitar i/o parar conflictes.

Algú va dir fa algun temps que l’OTAN, quan va caure el mur de Berlín i va desaparéixer el Pacte de Varsòvia, hauria d’haver integrat a Rússia i haver-se convertit en un exèrcit dissuasori de conflictes bèl·lics.

Però mentres eixa il·lusió o utopia es puga complir, ara a l’ONU se li hauria de donar o tindre el poder, amb el compromís de les grans potències i dels organismes internacionals, de parar el genocidi d’Israel contra els palestins. I proposar de seguida una administració internacional a Israel i tota Palestina, que fora de molt de temps i que demostrara que la pau, el benestar, la solidaritat i la llibertat són idees i fets superiors a les identitats nacionals i als éssers superiors.

L’Israel actual es va fundar després de la II Guerra Mundial, per decisió de les Nacions Unides, amb la millor de les intencions, després de l’Holocaust patit pels jueus a mans dels nazis, i després de tantes repressions, entre estes, la també “nostra” Inquisició, a partir de la diàspora de segles, expulsats dels territoris on vivien. Un poble dinàmic, emprenedor, del qual els palestins haurien d’aprofitar-se per a viure millor.

Però no és possible consentir que els seus dirigents, després de la cruel salvatjada dels creients de Hamas, estiguen fent amb el poble palestí el mateix que nazis, inquisidors i  creuats diversos feren amb ells. I apartheids ja n’han hagut prou. L’ONU i els organismes internacionals tenen molt a dir i més a fer.

Últimes notícies

Baldoví dona per fet que serà candidat de Compromís a la Generalitat

Joan Baldoví dona per fet que serà el candidat de Compromís a la presidència de la Generalitat com a síndic del grup a Les Corts, i preveu una ratificació interna prompte. El dirigent critica Juanfran Pérez Llorca i rebutja unes primàries obertes amb Podem perquè defensa que la realitat valenciana és distinta.

La Universitat de València inicia el curs amb 50.000 estudiants i quasi totes les places cobertes

La Universitat de València ha arrancat el curs 2026-2027 amb quasi totes les 9.019 places de nou ingrés cobertes i una previsió global de 50.000 estudiants, inclosa la mobilitat internacional.

El PSOE reclama al Suprem que agilite el recurs contra l’absolució de Camps

El PSOE ha demanat al Tribunal Suprem que done un impuls processal al recurs presentat contra la sentència que va absoldre Francisco Camps en l’últim serrell del cas Gürtel, després de més de díhuit mesos sense resolució sobre l’admissió.

El macrojudici per Grand Coral arranca amb acords de conformitat de diversos acusats

El judici per l’operació Grand Coral a Mèxic, que hauria causat un perjuí de 750 milions, ha arrancat amb acords de conformitat de diversos acusats, entre ells l’exconseller delegat de Banco de Valencia i els principals promotors del projecte.

CSIF reclama protocols contra el suïcidi en les policies locals valencianes

El sindicat CSIF ha traslladat als ajuntaments de la Comunitat Valenciana una proposta de protocol per a previndre conductes suïcides en les policies locals i protegir la salut mental dels agents.

Així lidera Alacant el lloguer per a estrangers junt amb Balears

Alacant i Balears concentren el 26 % de les cerques d’estrangers que volen llogar vivenda a Espanya, segons Idealista. València destaca tant a nivell provincial com com a capital entre els principals mercats internacionals.

Pérez Llorca defensa que ja havia pujat les hores de matemàtiques abans del Pisa

Juanfran Pérez Llorca assegura a Crevillent que el seu Consell ja havia incrementat les hores de matemàtiques i limitat l’ús de mòbils abans de conéixer els resultats de l’informe Pisa, i anuncia 3 milions per a acabar el teatre Chapí. El president defensa també un pla per a millorar les condicions del professorat i reforçar l’educació especial, la FP i la climatització dels centres.

Noves ajudes de fins a 20.000 euros per a negocis en municipis afectats per la dana

La Generalitat ha obert la segona convocatòria EMDANA, amb 3,26 milions en ajudes de fins a 20.000 euros per a autònoms i pimes que inicien negocis en municipis afectats per la dana.