La consellera de justícia s’ha vist obligada este dimarts a matisar que la resolució publicada hui que parla de la suspensió de cremes agrícoles “és flexible”. Així, després de l’onada de protestes dels agricultors que han criticat la mesura, argumentant entre altres coses que pot resultar un perill, qualificant de “polvorí” l’acumulació d’estes restes, la titular autonòmica ha hagut d’aclarir que hi haurà excepcions.
D’una banda, ha explicat que administrativament només es requerirà cursar la petició per a esta excepcionalitat si es compleixen els requisits que la justifiquen i de l’altra, ha argumentat que la mesura de suspendre les autoritzacions quan les condicions climatològiques i el reg d’incendi així ho recomanen, «no és nova». De fet, ha recordat tots els períodes en què amb anterioritat els seus predecessors al govern del Botànic ho havien fet.
Tot un seguit d’aclariments en què els sectors agrícoles també parlen de “manca de claredat” a la redacció de la norma, que han acaparat gran part de les preguntes de la premsa en la compareixença d’este dimarts, on la consellera també ha informat de la situació actual de l’incendi de Tàrbena.
Una prohibició “contraproduent”
Per una banda, l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) ha qualificat de «contraproduent» la decisió de la Generalitat de prohibir «amb caràcter general i sense matisos» les cremes agrícoles fins al 16 d’octubre.
Segons ha advertit el president d’AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, “deixar les restes de poda assecant-se durant sis mesos és un polvorí i esta mesura, tal com està redactada, pot resultar pitjor que la malaltia en generar més incendis al medi rural dels que es volen prevenir”.
L’organització agrària ha assenyalat en un comunicat que l’aspecte de la resolució publicada al DOGV que “més malestar i confusió” ha ocasionat al sector agrari és que la prohibició de cremes «no diferencia entre els camps que són a menys de 500 metres de massa forestal dels altres, on lògicament no hi ha el mateix risc d’incendi».
Així mateix, ha criticat que tampoc no introdueix mesures preventives o correctores (com l’obligació de comptar amb el permís de l’ajuntament, disposar d’un tanc d’aigua, entre d’altres) «que permeta cremes particulars amb la màxima seguretat possible».
En esta línia, ha subratllat que el sector agrari «es troba en estos moments de l’any en plena època de poda dels cultius llenyosos, així com d’arrencada d’arbres per a transformació de les explotacions». «Estes tasques, que s’han de fer ara d’acord amb el cicle natural de les plantacions, deixaran a terra multitud de restes vegetals que representen un reservori de plagues i malalties i una quantitat excessiva de biomassa amb potencial risc d’incendi», ha advertit l’organització.
Per això, AVA-Asaja sol·licita al govern valencià que contemple la possibilitat legal d’autoritzar cremes agrícoles “amb condicions de seguretat i en aquells moments puntuals en què la situació climàtica canvie i hi haja menys risc”.
En tot cas, l’associació demana un “pla seriós” per subvencionar trituradores a nivell particular o col·lectiu, ja que “una gran part del sector agrari valencià i tritura les restes de poda, però hi ha agricultors que només poden recórrer a la crema, sobretot a aquelles parcel·les amb difícil accés de la maquinària, ja siga pel marc de plantació com per l’orografia”.
Sobre l’últim incendi a Tàrbena (Alacant), que es va originar en camps «abandonats», Aguado ha subratllat que porten «molts anys advertint a la classe política i a la societat en conjunt que la millor prevenció d’incendis és mantindre els camps cultivats, que són el bosc verd que no es crema».
“Mentre que les parcel·les abandonades acceleren la velocitat de les flames, les cultivades frenen l’avenç del foc i serveixen de zona de seguretat els bombers. Si hem arribat a esta situació tan preocupant, és per la manca de polítiques per garantir una rendibilitat digna a l’agricultura”, ha retret.
Així mateix, AVA-Asaja insta les diferents administracions a millorar la neteja dels barrancs i els espais forestals de propietat pública, ja que la biomassa acumulada en ells “contribueix a augmentar el nombre i la gravetat dels incendis”.
La Unió demanda un pla de cremes agrícoles adaptat a les realitats agrícoles de les zones i als riscos meteorològics
Per l’altra, la Unió Llauradora reclama que en lloc de prohibir les cremes agrícoles com ha fet la Generalitat amb la publicació d’una Resolució ahir en el DOGV dos mesos abans del període establit fins ara s’haurien de tindre en compte les realitats agrícoles de les diverses zones i també els riscos meteorològics existents.
L’organització insta a la Generalitat a emetre una nota aclaridora sobre la situació de les cremes agrícoles en relació a les distàncies, excepcionalitats o com han de demanar de manera àgil i ràpida els llauradors una sol·licitud de motiu degudament justificat.
L’organització considera que prohibir de forma generalitzada les cremes agrícoles no és la solució en aquests moments i no es pot legislar a colp de titular. “No es pot aplicar la mateixa normativa per a tots, perquè no és el mateix una determinada zona que una altra i no es poden prohibir les cremes agrícoles quan els avisos meteorològics adversos de calor i temperatures elevades siguen baixos o moderats”, assenyala Carles Peris, secretari general de la Unió.
En aquest sentit, Peris reitera que “el període d’autorització de les cremes agrícoles i marges s’adapte a la realitat agrícola de cada any i zona segons les necessitats de les diverses localitats i sobretot a les circumstàncies meteorològiques”. S’hauria d’establir un sistema perquè en funció del que diu el Nivell de preemergència de la Generalitat es poguera cremar allà on el risc d’incendi siga de nivell baix/mitjà, ja que fins i tot es pot consultar a nivell de cada municipi. Per això l’organització agrària advoca per dotar als Ajuntaments de més competències per a gestionar les cremes i delimitar les zones en els seus termes municipals. “Poden haver-hi franges de zones agrícoles on es limiten més les cremes i altres zones sense perill on es faciliten més i per més temps”, afirma el secretari general de la Unió.
La Unió assenyala que de manera majoritària ja no es cremen les restes vegetals, principalment la poda, perquè és més costosa que la trituració. Així i tot, és necessari cremar perquè estem en ple període del treball de poda i gestió de les restes agrícoles, i hi ha zones on no existix la possibilitat de trituració de les restes de poda en tindre un difícil accés per a les trituradores o un marc de plantació que no ho permet. La crema és imprescindible també en parcel·les en reconversió amb arrancada i posterior nova plantació i en determinats casos és necessària per motius fitosanitaris.
D’altra banda, l’acumulació de restes vegetals en un camp durant tants mesos pot provocar també un augment del perill d’incendis perquè és un combustible que estarà molt sec en romandre molt de temps en el camp o voltants, un increment de la fauna silvestre, sobretot de conills, i dificultar la gestió de les cobertes vegetals de les parcel·les i els tractaments fitosanitaris contra plagues i malalties que poden augmentar davant la presència de les restes vegetals.
LA UNIÓ també aposta per incentivar la ramaderia extensiva per a previndre incendis i per pagar als llauradors i ramaders pels serveis que presten a la societat. Així, proposa una ajuda per cultivar les franges agrícoles que limiten amb les àrees forestals, circumstància que “evitaria un gran nombre d’incendis i estalviaria una gran quantitat de diners públics, ja que eixos terrenys agrícoles són els primers que s’abandonen per la seua baixa rendibilitat”.
Les ajudes del segon pilar de la PAC -desenvolupament rural- són en les quals els Estats i, sobretot les comunitats autònomes, disposen d’un cert marge de maniobra per al seu enfocament i ací podrien incloure’s aquestes. “Seria el pagament d’un treball ecosistèmic als llauradors i ramaders per cultivar, del qual es beneficia posteriorment tota la societat”, assegura Carles Peris.
