Coneguda popularment com a Llei Trans, la Llei per a la Igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, el cor del qual i punt més polèmic és l’autodeterminació de gènere, ha estat recolzada per la majoria de grups.
“Que el reconeixement administratiu de les persones trans no requerisquen informes que diguen que som persones malaltes és un pas molt gran perquè ningú haja de passar pel que hem hagut de passar les veteranes”, diu a Newtral.es l’artista i activista Míriam Amaya després de ser aprovada la llei trans i LGTBI.
Com regula la llei trans l’autodeterminació de gènere
Amb la llei trans i LGTBI aprovada, el canvi de la menció registral del sexe (o sexe legal, és a dir, el marcador del sexe que apareix al DNI), que s’assigna en nàixer en funció de l’aparença externa dels genitals, seria possible a partir dels 14 anys sense més requisits que no pas la voluntat. És el que es coneix com a autodeterminació de gènere, encara que la llei no empra este terme en cap moment.
Així, la persona interessada emplenaria un primer formulari al Registre Civil per sol·licitar la modificació de la seua menció. A partir de llavors, i en el termini màxim de quatre mesos des d’esta primera sol·licitud, la persona hauria de tornar a comparéixer, ratificant la seua sol·licitud per segona vegada i “asseverant la persistència de la seua decisió”. Després d’esta segona compareixença, la sol·licitud s’haurà de resoldre en el termini d’un mes.
En el cas de les persones trans migrants amb residència legal, la norma aprovada finalment permet que puguen sol·licitar l’adequació al gènere dels documents que se’ls expedisquen a Espanya, però hauran d’acreditar que no poden fer la modificació al seu país d’origen. Queden excloses, per tant, les persones transmigrants en situació administrativa irregular.
La llei també contempla un període de reversibilitat per als canvis de menció registral del sexe. Això implica que en els sis mesos següents des que s’efectua la modificació, la persona podria tornar a sol·licitar el canvi.
Com és en el cas dels menors?
Per a la modificació del sexe legal en el cas dels menors, la llei trans i LGTBI contempla un sistema per trams.
Menors de 16 i 17 anys. Podran sol·licitar la rectificació de la menció registral del sexe per elles mateixes, sense necessitat de consentiment parental i sense requisits documentals.
Menors de 14 i 15 anys. També podran accedir a este dret i sol·licitar-lo per ells mateixos i sense requisits sempre que vagen acompanyats dels seus tutors legals.
Menors de 12 i 13 anys. Els menors de menys de 14 anys queden fora de l’autodeterminació de gènere, ja que s’estableix la possibilitat de sol·licitar el canvi de menció registral del sexe però amb requisits. Per sol·licitar-ho necessitaran autorització judicial i hauran d’acompanyar la seua sol·licitud de “qualssevol mitjans documentals o testificals acreditatius” que acrediten una situació estable de disconformitat amb el seu sexe/gènere. A més, assenyala el document, “el jutge podrà sol·licitar la pràctica de les proves que considere necessàries”.
Menors de menys de 12 anys. La llei no contempla cap mecanisme perquè puguen modificar el seu sexe legal, a pesar que ja hi ha cinc actuacions emeses al llarg del 2022 i principis del 2023 per permetre que menors de menys de deu anys el canvien sense requisits.
Això sí, qualsevol menor, independentment de l’edat, podrà canviar el nom al DNI per adequar-ho a la seua identitat de gènere. Esta possibilitat ja existia gràcies a la instrucció del 2018 de la Direcció General dels Registres, però ara tindrà rang de llei.
«La Llei Trans és llei», ha acabat la intervenció la ministra d’Igualtat dirigint-se als col·lectius i activistes, visiblement emocionats, que aplaudien des de la tribuna. Per a Montero es tracta d’“una de les lleis més importants de la legislatura” que “amplia les possibilitats de felicitat” de la gent, parafrasejant José Luis Rodríguez Zapatero durant l’aprovació el 2005 del matrimoni igualitari.
“Esta llei el que permet és que tothom pugua ser qui és sense culpa, sense por i sense discriminació” i que l’Estat “li reconega”, ha afegit abans de demanar perdó per “no haver pogut evitar” que “els bulls i els discursos transfobs i LGTBIfòbics s’obriren pas” en el debat.
La majoria de la càmera ha defensat el text aprovat com un avanç de drets per a les persones LGTBI i especialment per a les persones trans que encara hui enfronten elevats nivells de discriminació, cosa que han recordat diversos grups.
Altres drets que garanteix la llei trans i LGTBI
Mutilació genital de persones intersex. “Es prohibeixen totes aquelles pràctiques de modificació genital en persones menors de 12 anys, llevat dels casos en què les indicacions mèdiques exigisquen el contrari a fi de protegir la salut de la persona. En el cas de persones menors entre 12 i 16 anys, només es permetran estes pràctiques a sol·licitud de la persona menor sempre que, per la seua edat i maduresa, puga consentir de manera informada la realització de les pràctiques esmentades”, assenyala la norma, que tipifica com a infracció molt greu esta pràctica, per la qual cosa comportaria una sanció administrativa entre 10.001 i 150.000 euros.
Teràpies de conversió. La llei trans i LGTBI també prohibeix les teràpies de conversió i les considera una infracció molt greu, “fins i tot si es compta amb el consentiment de la persona interessada o del seu representant legal”.
Filiació de menors en parelles de dones. Una altra de les novetats que preveu la llei trans i LGTBI aprovada és la facilitació de la filiació de fills de parelles de dones, que seria possible sense estar casades. Fins ara, la filiació era possible a través del Codi civil o a través del que estableix la Llei de reproducció assistida.
La norma reforma l’article 120 del Codi civil, que fa referència a la filiació per part del “pare” (així ho esmenta expressament). Amb esta reforma, ja no només es faria referència al terme “pare”, sinó que inclouria el terme “progenitor no gestant«.
Això facilitaria la filiació en parelles lesbianes i bisexuals sense que totes dos estiguen casades i sense que la que no ha gestat haja d’adoptar.
Reproducció assistida. «Es garantirà l’accés a estes tècniques [les de reproducció assistida] a dones lesbianes, dones bisexuals i dones sense parella en condicions d’igualtat amb la resta de dones”, estableix la llei, que esmenta expressament que este dret també és per a “les persones trans amb capacitat de gestar”, a les quals no se les pot discriminar per la seua identitat de gènere.
