Arcadi Espanya denuncia un acord previ en els Pressupostos de la Generalitat per a 2026
Arcadi España ha denunciat que els Pressupostos de la Generalitat per a 2026 ja estaven pactats amb Vox des de fa temps i que el Consell hauria tractat d’ocultar-ho perquè no semblara que el PP i el partit d’extrema dreta mantenen una relació més estreta del que reconeixen en públic. Segons el ministre d’Hisenda, el contingut dels comptes confirma eixe acord previ, especialment per la inclusió del principi de prioritat nacional.
El titular d’Hisenda ha lamentat que en la Comunitat Valenciana les enteses entre PP i Vox avancen amb rapidesa i sense tot just dissimulació, a diferència del que, en la seua opinió, ocorre en altres territoris. Com a exemple d’esta sintonia, ha recordat que va ser el síndic de Vox, José María Llanos, qui va anunciar el pacte pressupostari, la qual cosa al seu juí reflectix qui fixa l’agenda i el to de l’acord.
Espanya ha subratllat que el primer gran pacte de govern entre els dos partits a Espanya es va tancar en la Comunitat Valenciana de la mà de Carlos Mazón i Vox, i que el nou enteniment sobre els comptes públics seguix eixa mateixa línia. Considera que les formacions ja havien segellat el contingut essencial dels Pressupostos i que només haurien retardat la seua presentació per a donar la imatge d’una negociació més complexa i equilibrada entre socis.
Crítiques a la prioritat nacional en sanitat i servicis
El ministre ha centrat bona part de les seues crítiques en l’anomenada prioritat nacional recollida en els comptes, un enfocament que, segons interpreta, condiciona l’accés a uns certs servicis públics en funció de la situació administrativa o econòmica de les persones. Per a il·lustrar-ho, ha plantejat el cas d’un matrimoni que acudix amb el seu fill xicotet a un centre de salut perquè el menor té febra.
En eixe escenari, Espanya ha advertit que, amb la prioritat nacional, en lloc de ser atesos directament pel personal mèdic, les famílies podrien enfrontar-se primer a una espècie de triatge administratiu. En eixa fase es comprovaria si tenen diners, si disposen de targeta de crèdit o si compten amb els papers en regla abans de passar a la consulta, alguna cosa que el ministre considera incompatible amb la manera en què hauria de funcionar la sanitat pública.
A partir d’eixe exemple, ha qüestionat que en un país com Espanya es puga deixar d’atendre de manera immediata a un xiquet i als seus pares en un servici sanitari, sense fer més preguntes que les necessàries per a garantir la seua correcta atenció mèdica. Ha defés que, en situacions d’urgència, la prioritat ha de ser sempre que el menor reba el tractament necessari i que es respecte el principi d’universalitat del sistema.
Prioritat social com a alternativa
Enfront de la prioritat nacional, el dirigent socialista ha reivindicat el que denomina prioritat social. Segons ha explicat, es tracta de situar en el centre la protecció de les persones que viuen i treballen al país, independentment del seu origen, i de garantir que tinguen accés a drets bàsics en condicions d’igualtat, especialment en àmbits com la sanitat i els servicis socials.
Espanya ha emmarcat eixa prioritat social en el procés de regularització de migrants plantejat pel Govern central, amb l’objectiu d’equilibrar drets i obligacions. Ha defés que els qui residixen a Espanya han de gaudir dels drets universals reconeguts a les persones que conviuen en la societat, però també contribuir al sosteniment del sistema mitjançant el treball formal i el pagament d’impostos.
En este sentit, ha incidit en què el propòsit és que estes persones cotitzen, tinguen una ocupació amb les mateixes garanties legals que la resta i s’integren plenament en el mercat laboral. Al seu juí, eixe enfocament enfortix els servicis públics i permet sostindre polítiques socials que beneficien al conjunt de la ciutadania.
Proxima reunion amb Juanfran Perez Llorca
Preguntat per la reunió prevista amb el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, el ministre ha avançat que la trobada serà molt pròxim i que ja ha donat instruccions al seu equip perquè contacte amb el gabinet del cap del Consell amb plena normalitat institucional. La intenció, ha afegit, és mantindre un diàleg fluid entre administracions per a abordar els assumptes que afecten la Comunitat Valenciana.
Espanya confia que la cita resulte profitosa i repercutisca en benefici dels valencians i valencianes, i ha insistit que l’entesa entre Govern central i Generalitat és fonamental per a afrontar reptes financers i socials. En este context, ha aprofitat per a llançar una recomanació al president: si es reunix amb Alberto Núñez Feijóo, li demana que reclame als diputats del Partit Popular que recolzen en el Congrés les iniciatives que considera beneficioses per a la Comunitat.
El ministre ha recordat que, en diverses ocasions, el PP ha votat en contra de mesures que, segons el Govern central, eren favorables per a la Comunitat Valenciana. Com a exemple, ha citat el rebuig inicial als 1.300 milions d’euros transferits per l’Executiu a la Generalitat per a ajudar a sufragar els gastos derivats de la dana. Ha explicat que, després d’eixe primer vot en contra, el Govern es va veure obligat a portar de nou la iniciativa a la Cambra perquè tirara avant.
Espanya ha demanat a Pérez Llorca que mantinga amb ell una relació institucional normalitzada, però que alhora exigisca a la direcció nacional del PP que no s’opose a propostes que afecten directament el finançament i a la recuperació de la Comunitat Valenciana després d’episodis d’emergència. Segons ha defés, només amb eixa cooperació i amb el suport parlamentari a les mesures clau es podran consolidar inversions i ajudes que considera imprescindibles per al territori.
