La delegada del Govern acusa Abascal i Feijóo de recolzar teories “ultra” en immigració
La delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, ha acusat els líders de Vox i del Partit Popular, Santiago Abascal i Alberto Núñez Feijóo, de ser els únics dirigents europeus que recolzen el que descriu com a teories ultres procedents de l’altre costat de l’Atlàntic en matèria d’immigració i de prioritat nacional.
En un acte del Fòrum Europa Tribuna Mediterrània, Bernabé ha criticat que l’anomenada prioritat nacional que defenen Vox i el PP en els seus acords de govern va en contra de tot el construït a Espanya en les últimes dècades. Al seu juí, este plantejament trenca amb el consens social i polític que, segons defén, s’ha anat consolidant entorn d’un model de país divers, amb drets reconeguts i una convivència basada en el respecte a les diferències.
Regularització d’immigrants i critica a la prioritat nacional
La delegada ha demanat expressament al PP que, en les seues decisions, prenga nota de la posició dels agents econòmics, dels agents socials i de la societat espanyola en el seu conjunt, que situa majoritàriament a favor del procés de regularització d’immigrants impulsat pel Govern. Amb esta referència, Bernabé ha volgut subratllar que no es tracta només d’un debat entre partits, sinó d’una discussió que afecta el teixit productiu, a les organitzacions socials i a la percepció general de la ciutadania.
En este context, ha defés una idea d’Espanya com a suma de diferents accents i territoris. Segons ha assenyalat, el país s’ha construït durant anys sobre la base d’eixa diversitat, en la qual conviuen diferents identitats i maneres de parlar, i la prioritat nacional que promouen PP i Vox aniria en contra d’eixa realitat. Per a Bernabé, esta consigna política implica donar preferència als uns enfront dels altres, alguna cosa que, al seu juí, posa en qüestió els avanços reeixits en integració i en reconeixement de la pluralitat.
La responsable del Govern ha advertit que el problema apareix quan es comença a pensar, en les seues paraules, com es pensa a l’altre costat de l’Atlàntic. Amb esta expressió s’ha referit a teories que vincula amb posicions més extremes sobre immigració, centrades en el rebuig, l’exclusió o la construcció d’un enemic intern, i que afirma que ja no compten amb suport a Europa. En la seua opinió, estos corrents s’han demostrat divisives i generadores de tensions socials i polítiques.
Bernabé ha remarcat que, segons la seua valoració, cap líder europeu està donant suport a eixes teories ultres de l’altre costat de l’Atlàntic, i ha situat com a excepció a Santiago Abascal i Alberto Núñez Feijóo. Ha estés esta crítica a la resta de líders autonòmics del PP, als quals ha acusat de competir entre si per veure qui aconseguix el discurs més ultra amb la finalitat de tancar pactes de govern amb Vox o mantindre els ja existents.
Malgrat este retret general a la direcció del PP, la delegada ha subratllat que considera que hi ha gent de bé dins d’eixe partit. S’ha referit així a dirigents i militants que, segons descriu, comencen a sentir vergonya davant uns certs comportaments i davant una mena de missatge que identifica clarament com a discurs d’odi. Per a Bernabé, este tipus de discurs es caracteritza per assenyalar a col·lectius vulnerables, com els immigrants, i presentar-los com a responsables de problemes socials o econòmics.
La representant de l’Executiu ha advertit que el discurs d’odi només porta a accions d’odi. Amb això ha volgut establir un vincle directe entre el llenguatge polític i les conductes que es produïxen posteriorment al carrer o en les institucions. Segons el seu raonament, quan es normalitzen missatges que estigmatitzen a determinades persones pel seu origen, s’alimenta un clima que facilita actituds discriminatòries, agressions verbals o físiques i polítiques més restrictives amb els drets d’estos col·lectius. Des d’esta perspectiva, ha defés la importància de frenar a temps eixe tipus de retòrica per a evitar que es traduïsca en fets concrets que danyen la convivència.
