BRUSSEL·LES, 11 (EUROPA PRESS)
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha oferit finalment als governs europeus l’encaix legal necessari per a replicar el model del Govern italià de Geòrgia Meloni per a externalitzar els centres de deportació a tercers països, si ben Brussel·les establix una línia roja perquè cap migrant siga traslladat a esta instal·lacions fora de la Unió Europea fins que s’haja dictat una ordre definitiva d’expulsió.
«Hem de ser ferms i assertius en el nostre plantejament, sense deixar de ser fidels als valors europeus de justícia i drets fonamentals», ha defensat la vicepresidenta de Seguretat i Democràcia, Henna Virkkunen, en presentar els detalls de la proposta de Brussel·les, que ha de ser encara negociada entre els Vint-i-set i l’Eurocambra abans de ser adoptada.
Von der Leyen ja va prometre al desembre als caps d’Estat i de Govern de la UE que els seus servicis buscarien la «millor manera d’introduir en el marc jurídic» l’establiment dels ‘hubs’ en països tercers, tenint en compte tant la seua dimensió legal com l’operativa i financera, «respectant al mateix temps els drets fonamentals».
Este format va ser defensat per una gran majoria de països com una «solució innovadora» per a accelerar les tornades, encara que alguns com Espanya va deixar clar que no veu amb bons ulls esta opció, per dubtes sobre la seua eficàcia i la seua legalitat.
En este context, Brussel·les establix diverses línies roges que diferenciaran el model que Meloni ha acordat amb Albània però que la Justícia italiana ha paralitzat en diverses ocasions per transferir a este centre de retenció a migrants recentment rescatats en alta mar, sense arribar a tramitar les seues peticions d’asil a Itàlia.
La proposta afirma que el sistema haurà d’incloure «fortes condicions de protecció» per als retornats, per exemple que existisca una ordre d’expulsió definitiva i que els acords «bilaterals o a nivell europeu» per a establir els centres de deportació només puguen signar-se amb països que «respecten els estàndards internacionals» en matèria de Drets Humans i Dret internacional, inclòs el principi de no devolució pel qual les devolucions il·legals són il·legals.
Amb esta proposta, la Comissió vol revisar la directiva de Tornada que data del 2008 i considera obsoleta per a agilitar les expulsions de migrants que arriben a la Unió Europea de manera irregular i no obtenen la protecció de refugiat o asilat. L’Executiu comunitari defensa aquest dossier com un pilar «essencial» per a assegurar que funcione el Pacte de Migració i Asil que els governs han d’aplicar a tot tardar el 2026.
Així, Brussel·les insistix que l’objectiu de la reforma és acabar amb els «abusos» del sistema pel qual «amb prou faenes un de cada cinc» migrants sobre els quals pesa una ordre d’expulsió arriba a abandonar realment el territori comunitari, segons les dades oferides pel comissari d’Interior i Migració, Magnus Brunner, en una roda de premsa a Estrasburg (França), junt amb la vicepresidenta Virkkunen.
A preguntes de la premsa, tant Brunner com Virkkunen han rebutjat de plànol que esta «solució innovadora» siga una rèplica del model negociat per Meloni amb Albània o el que Regne Unit va intentar amb Rwanda. «Són completament diferents», ha dit el comissari d’Interior i Migració, posant l’accent en què als centres que planteja Brussel·les només podran ser traslladats migrants sobre els quals hi ha una «decisió final sobre la seua tornada».
També la vicepresidenta comunitària ha subratllat que s’aplicarà només a «persones que estan de manera il·legal en la Unió», mentre que el comissari Brunner ha avisat també que esta proposta «crea el marc, no el contingut», d’eventuals acords i per tant suposa oferir als governs «una mena de condicions mínimes per a qualsevol ‘hub’ d’este tipus que creu».
