L’Audiència de València ha confirmat la decisió de la jutgessa que investiga la gestió de la DANA d’octubre de 2024 i ha descartat citar com a testimonis els consellers d’Educació i d’Agricultura que estaven en el càrrec en aquell moment. Algunes acusacions havien sol·licitat la seua declaració, però el tribunal considera que es tractaria d’una diligència merament prospectiva i, per tant, inadmissible.
En una interlocutòria, la Secció Segona de l’Audiència Provincial de València afirma que no està justificada la petició per a citar estos dos responsables del Consell en aquell moment, José Antonio Rovira i Miguel Barrachina. Les acusacions volien que declararen sobre allò que van comentar amb l’aleshores consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, investigada en esta causa, abans i després del Ple del Consell del 29 d’octubre de 2024.
Els magistrats assenyalen que en eixos moments no consta que la investigada ‘tinguera la posició de garant, assumida en hores posteriors’. Per això, limiten l’abast de la instrucció a fets i responsabilitats concretes i no a una anàlisi general de tota la gestió política de la crisi.
L’Audiència recorda en l’auto que ‘la investigació penal no és una investigació general sobre un fet, sinó que han d’existir indicis de la comissió d’un fet punible per una persona’. Així, remarca que la instrucció ha de centrar-se en comportaments concrets que puguen ser delictius, i no en una revisió genèrica de decisions polítiques o tècniques.
Per este motiu, el tribunal considera que ‘no basta amb assenyalar les possibles omissions de les diferents administracions, ni amb afirmar que van participar, en major o menor mesura, en la gestió de la crisi, o que disposaven de certa informació sobre la previsió meteorològica; o que van adoptar determinades mesures en la situació d’emergència i no unes altres’.
Segons l’Audiència, per a justificar noves diligències cal ‘a més identificar el deure específic d’actuar i poder relacionar l’omissió d’eixe deure amb un determinat resultat, de manera que l’omissió resulte equivalent a la comissió activa’. És a dir, la Sala exigix que s’acredite un deure jurídic clar i una relació directa entre la possible omissió i el dany produït.
Els magistrats conclouen que, ‘sense este raonament’, la diligència plantejada per les acusacions resulta ‘prospectiva i no s’ha d’admetre’. Amb això, l’Audiència tanca la porta, de moment, a ampliar el nombre de testimonis polítics en esta causa penal oberta per la gestió de la DANA.
Rebuig a demanar les comunicacions a Requena
En una altra interlocutòria, l’Audiència també ha desestimat el recurs presentat per una de les persones investigades, que demanava incorporar a la causa totes les comunicacions que va rebre l’Ajuntament de Requena (València) durant els dies 28 i 29 d’octubre de 2024.
En esta resolució, els sis magistrats que integren el ple de la Secció Segona consideren que no està acreditada la ‘utilitat o la rellevància’ que podria aportar a la causa el coneixement detallat d’estes comunicacions. Recorden, a més, que en el terme municipal de Requena no es va produir cap víctima mortal durant eixe episodi de fortes pluges.
Així, l’Audiència entén que la incorporació de tota esta informació no ajudaria a aclarir els fets investigats ni aportaria indicis nous sobre possibles responsabilitats penals. Per això, rebutja esta diligència i manté el focus de la instrucció en els àmbits i decisions considerats realment determinants per al resultat de la catàstrofe.
