12.3 C
València
Dilluns, 17 novembre, 2025

Com celebren l’Any Nou en altres països?

La Nit de Cap d’Any, Vespra d’Any Nou​ és l’última nit de l’any en el calendari gregorià; comprén, per tant, des de les 20.00 del 31 de desembre fins a les 06.00 de l’1 de gener (Any Nou).

Són nombroses les tradicions i les supersticions que es manifesten per tot el món amb relació a esta nit. De fet, la música i els focs artificials acompanyen les festes i reunions socials.

El costum més estés és brindar amb xampany durant les dotze campanades.

El Japó

Al Japó segons la tradició, els temples acostumen a tocar 108 campanades, que simbolitzen els 108 pecats terrenals de l’ésser humà que és necessari eliminar, per a rebre el nou any amb l’ànima purificada.

S’encén encens per a celebrar l’arribada del nou any i resen donant tres palmades.

Itàlia

A Itàlia és costum sopar llenties en Nit de Cap d’Any per a atreure la bona sort.

El Sud d’Itàlia és tradicional llançar mobles i objectes vells per la finestra, per a despullar-se de tot el negatiu que els ha esdevingut durant l’any vell i rebre tot el millor l’any nou.

Irlanda

A Irlanda és tradició colpejar els murs i portes de les cases amb una barra de pa per a atreure la bona sort i perquè no falten els aliments durant l’any que comença.

A més, s’adornen les portes de les cases amb branques de vesc per a rebre a l’Any Nou. Les dones solteres col·loquen una branca sota el coixí en la vespra d’any nou per a trobar parella.

Dinamarca

Un costum arrelat a Dinamarca, consisteix a finalitzar el sopar de Nit de Cap d’Any solen trencar plats contra la paret a l’entrada de la casa, com una manera d’expressar els millors desitjos a les persones volgudes, així com per a despullar-se de mals auguris per a rebre al nou any.

El Brasil

Els brasilers es vesteixen de blanc per a rebre a l’Any Nou. A mitjanit salten sobre les ones de la platja durant set vegades seguides per a atreure la bona sort i en honor a Iemanjá, deessa dels oceans.

Al Brasil és tradició posar una espècie d’ofrenes a Iemanjá en la riba de la mar i si són arrossegades mar endins significa un nou any carregat de bones notícies.

L’Índia

L’any nou hindú (Diwali) se celebra amb un ritual denominat Rangoli des de fa mes de 5.000 anys. Es dissenyen figures i dibuixos, que s’omplen amb pols de diferents colors i s’il·luminen amb llums d’oli.

Alemanya

A Alemanya les festes són habituals en la vespra d’Any Nou (Silvester). Els focs artificials són molt coneguts, tant en l’àmbit familiar com municipal. Cada any Berlín acull una de les celebracions més impressionants de Nit de cap d’any de tota Europa, amb més d’un milió de persones.

El lloc més important és la Porta de Brandenburg, on a mitjanit es llancen focs artificials. Els alemanys reben l’Any Nou amb un got de sekt o xampany.

El Regne Unit

Al Regne Unit quan queden 10 segons perquè donen les 12 de la nit, els britànics fan el tradicional compte enrere de les campanades, i després ho celebren amb abraçades i petons per a felicitar l’any que entra.

Després de les felicitacions, tots els presents es donen la mà i canten una tradicional cançó anomenada Auld Lang Syne. En els últims anys també es llancen focs artificials pròxims al London Eye.

Mèxic

A Mèxic s’ha convertit en costum entre la gent usar, durant la Nit de Cap d’Any, roba interior de color vermell, per a atreure l’amor; i roba interior groga, per a atreure els diners.

Hi ha els qui ixen amb una maleta a la porta de la casa, donant un petit recorregut pel carrer on habiten, amb la il·lusió de tenir la sort de sortir de viatge.

La Xina

A la Xina es duen a terme desfilades amb figures emblemàtiques de dracs i s’il·luminen els carrers amb llums i fanalets de color vermell, que simbolitzen la protecció i la bona sort.

Últimes notícies

Sara Sorribes torna amb una sòlida victòria després de set mesos d’aturada

La castellonenca va tornar amb un 6-2 i 6-3 davant Gabriela Ce en el WTA 125 de Pujol després d'una aturada de més de set mesos per salut mental. Jugarà octaus el dimecres.

Tempestes de curta duració deixen 11,6 l/m² en una hora a Vilamarxant (València)

La Comunitat Valenciana registra tempestes breus i intenses amb abundant aparell elèctric i moviment de nord a sud. Vilamarxant suma 11,6 l/m² en una hora

Merino retrau al Govern reduir el CPFF a un instrument al seu servici

Ruth Merino ha criticat que el CPFF s'haja centrat en objectius d'estabilitat i no en la reforma del sistema de finançament. Ha exigit un fons transitori i claredat sobre el extraFLA per a evitar que la Comunitat Valenciana seguisca en desavantatge.

Mazón lamenta després de la seua compareixença en el Congrés: ‘M’hauria agradat poder parlar més i millor’

El president en funcions ha assenyalat que li hauria agradat parlar més i millor després de quasi quatre hores de preguntes en la comissió que investiga la DANA. Ha defés que va actuar amb la informació disponible i ha acusat la Confederació Hidrològica del Xúquer d'avisar tard.

València Basket celebrarà la seua junta d’accionistes en el Roig Arena l’11 de desembre

El club va convocar la junta per a l'11 de desembre en el Roig Arena, on presentarà els comptes d'un exercici marcat pel trasllat. En l'orde del dia figura la ratificació de contractes amb Licampa 1617.

El València presentarà un pressupost de 102,17 milions i no preveu ni beneficis ni pèrdues

El club presentarà el 17 de desembre un pressupost de 102,17 milions per a 2025-26 que preveu equilibri. El deute augmenta i cau l'ingrés per TV.

Morant acusa a Mazón de no prendre’s de debò la dana i qüestiona la renúncia a l’escorta

Diana Morant ha acusat a Carlos Mazón de no prendre's de debò la dana en renunciar a l'escorta i desconnectar-se. Sumar i PSOE han demanat responsabilitats.

La jutgessa de la DANA a València incorpora gravacions del Cecopi i cita a la directora general de la Secretaria del Gabinet del President

La investigació sobre la gestió de la DANA a València incorpora les gravacions del 29 d'octubre en el Cecopi i cita com a testimoni a Pilar Montes. La jutgessa emet sis actuacions, desestima recursos i demana dades sobre dos defuncions per a decidir si són víctimes.