Ángel Martín ha confessat en ‘La Ventana’ de la Cadena Ser com es va adonar del problema de salut que va patir en 2017 i que li va portar a estar ingressat durant 15 dies a conseqüència d’un brot psicòtic. Durant la promoció del seu llibre ‘Por si las voces vuelven’ en el que revela tots els detalls, el periodista confessa que, paradoxalment, aquest episodi li ha millorat com a persona: «A mi aquest procés de bogeria m’ha obligat a posar-me davant d’un espill que d’una altra forma no m’haguera posat», assegura.
Es muy valiente. Y muy de agradecer contar cosas así pic.twitter.com/eGxz6bgTuH
— José Luis Sastre (@jl_sastre) November 17, 2021
Tot va succeir fa quatre anys, quan Ángel Martín va començar a sentir aqueixes «veus» que li portaven a tindre un comportament molt estrany. Només la seua nóvia es va adonar d’això i va propiciar que fora ràpidament a l’hospital, tal com relata ara l’humorista que va saltar a la fama com a conductor de ‘Sé lo que hicisteis’ amb Patricia Conde.
La nóvia d’Ángel Marín dona la veu d’alarma
«Hi ha un moment on les veus agafen tot el poder del cap sense que t’adones i poden arribar a convertir-te en una marioneta», revelaria Ángel Martín. De fet, en el seu cas, no seria ell qui detectaria el seu problema.
«No soc algú que s’adonara que estava vivint a l’altre costat, sinó que s’adona la meua xica, la veu d’alarma la dona ella en el moment en el qual jo publique una cosa en xarxes donant-li l’enhorabona per l’èxit que ha tingut amb la pel·lícula de ‘Wonder Woman‘», exposaria.
Ángel Martín revelaria que en el seu entorn van pensar que es tractava d’una broma íntima amb la seua parella o una conseqüència del seu consum diari de marihuana i alcohol, però res més lluny de la realitat: «Moltes d’aqueixes coses, jo no sé fins a quin punt l’altre està pensant ‘perquè hui se li ha anat la mà amb el ‘gin-tonic’ i està més idiota del normal’, llavors fa falta una mica extremadament salvatge i cridaner perquè algú del teu entorn diga ‘ací passa alguna cosa'», explica. «Ella opta per cridar a la persona que en aquells dies considerava que jo li anava a fer més cas», recorda.
El periodista també va donar detalls de la clau de la conversa que tindria amb el seu amic. «Anem-nos a l’hospital», li diria trobant receptivitat per una curiosa raó. «Va donar la casualitat que feia olor de café, llavors com en aquell moment per a mi l’olor de café era un senyal que em podia fiar del que estiguera passant en aquest moment, perquè vaig pensar ‘si aquest tío que em diu que li acompanye a l’hospital i fa olor de café, perquè em puc fiar, li acompanye a l’hospital», assenyalaria.
«Jo no em vaig assabentar de l’ingrés, el primer que recorde és veure’m en psiquiatria»
La nóvia d’Ángel es va adonar després que l’ús que estava fent ell en les seues xarxes socials en aqueixos últims dies ja era molt estrany, compta el presentador. «Jo no m’assabente de l’ingrés, jo acompanye a un amic a l’hospital creient que li estic acompanyant a ell a una cosa seua. Les infermeres em diuen ‘passa a aquesta saleta’, i jo passe pensant que havia d’esperar al meu amic. El següent que recorde és una porta tancar-se i ja veure’m en l’ala de psiquiatria de l’Hospital [Porta de Ferro de Madrid]», ha recordat el còmic, que en aqueix moment «no entenia absolutament res, la primera sensació és de ràbia, desconcert i de no saber el que està passant».
Quan Ángel Martín va eixir de l’hospital, després de 15 dies ingressat, la bogeria s’havia anat, però tampoc havia tornat el seny. Va caure en una depressió per no entendre res del que li havia passat. Com no va trobar cap llibre que l’explicara, va decidir comptar ell la seua pròpia experiència per si poguera servir d’ajuda a algú a qui li passe el mateix.
Ángel Martín beneeix haver-se «tornat boig»
Ángel Martín no té dubtes que la seua «bogeria» li ha fet bé. «La persona que jo soc ara és infinitament millor al tipus que era abans que succeïra tot això i és moltíssim millor del que probablement haguera sigut si no m’arriba a passar això, però això només ho he pogut fer, només soc conscient, perquè m’he hagut de reconstruir», assegura.
De fet, fins i tot rescata els bons moments d’aquella mala època després de reconéixer que «a estones sí que»ho troba a faltar. «No és que trobes a faltar les veus, trobes a faltar coses d’aqueix món en el qual has estat, però és de calaix. A vegades em pregunten ‘com pots dir això?’ i és com ‘perquè vinc d’un lloc en el qual podia viatjar en el temps. Com no trobaré a faltar viatjar en el temps?‘», indica.
«A partir d’ara no sols ho dic, sinó que tinc l’oportunitat de deixar-ho per escrit i en majúscules: TORNAR-ME BOIG ÉS DEL MILLOR QUE M’HA PASSAT EN LA VIDA«, rasa.
