El 93,7 % del personal de la Generalitat que entén bé o prou bé el valencià 

La Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme ha publicat els resultats de l’enquesta referida al coneixement i l’ús social del valencià en diferents àmbits de la societat i la de l’ús del valencià en l’Administració de la Generalitat.

Pel que fa a l’estudi sobre el coneixement i ús social del valencià, la mostra de l’estudi s’ha realitzat sobre 7.117 persones des dels 15 anys residents en el territori valencià.

En el qüestionari s’han introduït preguntes noves que no figuraven en enquestes anteriors: aprenentatge del valencià per zona valencianoparlant i castellanoparlant; la llengua que es parlava de xicotet/a a casa; la llengua de transmissió familiar; la raó del canvi de llengua entre pares i mares amb els fills i filles; la freqüència amb què s’inicia una conversa en valencià, i el canvi de llengua si la persona interlocutora parla en l’altra llengua.

També s’hi ha introduït un nou aspecte, que és el grau de coneixement i valoració de la societat de les iniciatives de promoció del valencià.

En el cas del coneixement i ús del valencià per part del personal que treballa en l’Administració de la Generalitat, s’ha realitzat entre 1.100 treballadores i treballadors. Cal recordar que es va realitzar per primera vegada en 2016 i els primers resultats es van publicar en 2017.

Es tracta d’una enquesta específica d’àmbit d’ús i en aquest segon test, realitzat entre setembre de 2021 i març de 2022, s’ha introduït un nou ítem referit a l’avaluació de les actuacions i iniciatives de la Generalitat per part dels treballadors i treballadores enquestats.

Les dues enquestes es poden consultar en la pàgina web de la Conselleria.

Principals conclusions de l’enquesta de coneixement i ús social

Pel que fa al coneixement del valencià per part de la societat valenciana, s’hi aprecia un increment generalitzat pel que fa a la capacitat d’entendre’l, parlar-lo, llegir-lo i escriure’l perfectament i bastant bé.

Pel que fa a la capacitat d’entendre el valencià, el percentatge puja del 72,4 % de l’enquesta anterior al 75,8 %, la qual cosa suposa un increment de més de 3 punts. Quant a la capacitat de llegir en valencià, puja quasi 5 punts: del 52,9 % al 57,2 %.

Pel que fa a la capacitat d’escriure’l, la pujada és de més de 6 punts, ja que es passa del 34,7 % al 40,8 %. Mai en la sèrie històrica d’enquestes hi havia hagut tantes persones amb capacitat d’escriure bé en valencià. Pel que fa a la capacitat de parlar perfectament o bastant bé, les xifres es mantenen pràcticament iguals en un 50 % de competència per a parlar bastant bé o perfectament.

Una altra conclusió en aquest aspecte és la pujada en competència lingüística en la zona castellanoparlant, ja que pugen tots els percentatges de capacitat d’entendre, parlar, llegir i escriure. En aquest sentit, respecte a entendre el valencià, puja en quasi 17 punts respecte a l’última enquesta. Pel que fa a la capacitat de parlar perfectament o bastant bé, puja en quasi 10 punts. La capacitat de llegir en valencià per part de persones que viuen en zona castellanoparlant puja en 11 punts i la capacitat d’escriure en 8 punts.

L’aprenentatge del valencià es produeix fonamentalment en l’àmbit familiar i en el sistema educatiu. En el context familiar, destaca que es parla més valencià amb els fills i les filles que amb la parella, la qual cosa mostra més transmissió i interés pel manteniment del valencià. En aquest cas, el 15,5 % de les parelles parlen en valencià entre elles, mentre que als seus fills i filles s’adrecen en valencià en un 21,8 % dels casos.

Així mateix, més d’un 82 % de les valencianes i els valencians pensa que el valencià s’hauria d’usar igual o més que ara.

D’altra banda, les persones enquestades han valorat també les iniciatives de promoció del valencià per part de la Generalitat, com la campanya ‘Sempre teua. La teua llengua’, la Llei de plurilingüisme, les emissions d’À Punt, la JQCV o l’Oficina de Drets Lingüístics. La puntuació oscil·la entre el 6 i el 6,95 de nota per part de la ciutadania.

L’enquesta també reflecteix una baixada de l’ús de la llengua en diferents àmbits. S’aprecia en contextos com l’ús a casa o amb les amistats, que decreix en els dos casos al voltant de 8 punts. Es conclou que, malgrat que puja exponencialment la competència lingüística en valencià, no es trasllada a un increment de l’ús del valencià.

En aquest sentit, la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme ha encarregat a una ponència d’experts l’elaboració d’un pla quinquennal per a aplicar entre 2023 i 2027, que servisca de full de ruta per a implementar diferents línies d’actuació per a promoure l’ús del valencià entre la ciutadania. Aquest pla es presentarà a principi de 2023 en el marc del Consell Social de les Llengües.

Principals conclusions de l’enquesta Ús del valencià en l’Administració

Pel que fa al personal de la Generalitat enquestat, en el 86,5 % afirma que té acreditació en algun nivell de valencià. Així mateix, la seua competència lingüística pel que fa a entendre’l, capacitat per a parlar-lo, llegir-lo o escriure’l bastant bé o perfectament ha pujat des de 2016.

Actualment, el personal de la Generalitat que afirma que entén bastant bé o perfectament el valencià se situa en el 93,7 %, el que pot parlar-lo en el 65,1 %, el que el pot llegir en el 88,1 %, i el que l’escriu bastant bé o perfectament en el 56,4 %.

Les pujades en competència lingüística en les quatre àrees respecte a l’anterior enquesta reflecteixen que s’incrementa en vora 1 punt la capacitat d’entendre, en quasi 8 la de parlar, en quasi 8 punts la de llegir i en més de 9 la d’escriure.

Així mateix, destaca un salt qualitatiu entre el domini de bastant bé a perfectament del valencià. En aquest cas, ha pujat en quasi 15 punts el personal que entén perfectament el valencià; en 4 punts el que el sap parlar perfectament; en més de 8 punts el que el sap llegir perfectament, i en quasi 4 punts el que el sap escriure perfectament.

Cal remarcar també que ha augmentat l’ús del valencià entre companys de feina a l’Administració autonòmica en un 9,1 % i la proporció dels que escriuen prioritàriament en valencià ha augmentat en més de 8 punts fins a situar-se en el 21,4 % dels enquestats.

Anuncios

Últimes notícies

Avís groc per tempestes amb graníssol i fort vent en el nord de Castelló

Aemet activa per a la vesprada del dimarts l'avís groc a l'interior i litoral nord de Castelló per tempestes amb graníssol de fins a dos centímetres i ratxes de vent molt forts.

L’atur baixa a l’abril en la Comunitat Valenciana i se situa en 285.750 persones

L'atur registrat en la Comunitat Valenciana va baixar a l'abril en 2.412 persones, un 0,84% menys que al març, i deixa el nombre total de persones desocupades en 285.750.

Detingut a Bétera per intentar matar a un home amb una destral i ocultar-se en un local abandonat

La Guàrdia Civil ha detingut a Bétera a un home de 42 anys acusat de temptativa d'homicidi després d'agredir amb una destral a un altre home i amagar-se en un edifici abandonat pròxim.

Tempestes en el nord de Castelló i lleuger repunt de les màximes en la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana viurà una jornada d'intervals nuvolosos, ruixats amb tempesta a Castelló i lleugeres variacions de temperatura, amb vent fluix i una cosa més intensa a la vesprada.

Maleït idioma, el castellà, segons Trump

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana parla del rebuig de Donald Trump al castellà i utilitza eixe episodi per a reflexionar sobre el supremacisme lingüístic i la situació de les llengües minoritzades, especialment el valencià

José Muñoz acusa el Consell de no tindre ‘projecte propi’ i reclama que la Comunitat recupere pes a Espanya

El síndic del PSPV-PSOE defensa en un desdejuni d’AMDComVal una agenda valenciana basada en finançament, autogovern, servicis públics i vertebració territorial

CCOO denuncia 70 hores d’espera i col·lapse en les urgències de l’Hospital Clínic de València

CCOO alerta que les urgències de l'Hospital Clínic de València acumulen esperes de fins a 70 hores i un 70% més de pacients de la capacitat prevista, la qual cosa convertix l'àrea en una planta d'hospitalització encoberta i eleva el risc assistencial i laboral.

Els festivals Love the 90s i I Love Reggaeton es traslladen a l’estadi Ciutat de València

Els festivals Love the 90s i I Love Reggaeton canvien de la Ciutat de les Arts i les Ciències a l'estadi Ciutat de València per un conflicte de soroll, amb ajustos en la distribució del públic i opcions de reembossament.