La Guàrdia Civil ha desmantellat tres clíniques estètiques clandestines que operaven des de domicilis particulars a les províncies de Tarragona, València i Alacant, on s’oferien tractaments de bòtox sense garanties sanitàries ni qualificació professional des de 150 euros, molt per davall dels aproximadament 600 euros que solen costar estos procediments en centres autoritzats.
En estes vivendes es realitzaven infiltracions de toxina botulínica i altres productes estètics com si es tractara de clíniques reglades, però sense controls de salut, sense supervisió mèdica i amb material la traçabilitat del qual no estava garantida. La rebaixa del preu era un dels principals reclams per a captar clients, la qual cosa podria haver portat a moltes persones a assumir riscos per a la seua salut sense ser plenament conscients de les possibles complicacions.
Operació Zlata contra el trànsit de fàrmacs
En el marc de l’operació denominada ‘Zlata’, els agents han detingut de moment a una persona i investiguen a altres tres per la seua presumpta implicació en esta xarxa. La investigació apunta a una estructura organitzada capaç d’oferir tractaments d’estètica avançada sense complir cap de les exigències legals previstes per a esta mena de servicis sanitaris.
A més de les tres clíniques estètiques il·legals, la Guàrdia Civil ha desarticulat un centre d’emmagatzematge a Alacant que servia com a punt clau per a la distribució dels fàrmacs utilitzats. Des d’este lloc es gestionava l’enviament de productes exempts de control mèdic no sols a diferents punts d’Espanya, sinó també a Lituània i el Regne Unit, la qual cosa revela una activitat amb abast internacional.
En els registres efectuats, els agents han intervingut 1.248 vials de bòtox i 382 xeringues d’àcid hialurònic. Estes xifres mostren la capacitat de la xarxa per a subministrar de forma continuada substàncies destinades a tractaments estètics que, en condicions normals, han d’estar sotmeses a estrictes controls sanitaris i ser administrades per professionals acreditats.
La investigació es va iniciar a l’agost de 2025 mitjançant labors de ciberpatrullaje sobre els comptes de xarxes socials de les clíniques. A través dels seus perfils, els responsables publicitaven ofertes de bòtox i altres farciments facials, presentant-se com a alternatives més barates als centres autoritzats. Este rastreig digital va permetre als investigadors localitzar els domicilis on es duien a terme les intervencions i detectar el centre d’emmagatzematge d’Alacant.
Les diligències continuen obertes amb l’objectiu de determinar quants pacients podrien haver-se sotmés a estos tractaments sense les degudes garanties i de calcular el volum econòmic total de l’activitat. També es treballa per a localitzar altres possibles clíniques clandestines vinculades a esta xarxa o que estiguen operant sota un model similar, aprofitant la demanda creixent de tractaments facials mínimament invasius i la busca de preus reduïts per part d’alguns usuaris.
Els investigadors consideren que el desmantellament d’estes clíniques clandestines suposa un pas important per a frenar l’ús il·lícit de fàrmacs d’ús mèdic en l’àmbit de l’estètica, on l’estalvi econòmic mai hauria de situar-se per damunt de la seguretat del pacient.
