“A l’Argentina, a Veneçuela, a Mèxic… hi haurà un grup de valencians que, davant la sorpresa i la incomprensió de tota una ciutat, en una plaça de l’extraradi, en un pati humil o en algun solar abandonat, amunteguen quatre ninots mal fets i els cremen en la nit del 19. Els que per allí passen preguntaran: I això què és? És una falla. I què és una falla? I el valencià d’ultramar respondrà amb un somriure trist: una falla és això, és València”. Estes paraules, que servixen per a introduir l’exposició ‘Falles pel món’ de la Diputació de València, les va pronunciar Chicho Ibáñez Serrador en el seu discurs com a mantenidor de la fallera major de la Plaça del Pilar l’any 1970.
La iaia valenciana -natural del Cabanyal- del popular cineasta, realitzador de televisió i director teatral va transmetre a Chicho eixa essència fallera que al llarg dels segles ha creuat fronteres, i que hui seguix molt viva en diferents racons d’Espanya i a l’altre costat de l’oceà. Eixe recorregut faller pel planeta terra és la nova proposta expositiva de la Diputació de València, que podrà visitar-se a la Sala de Reines de la institució provincial fins al pròxim 26 de març, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores.
El diputat responsable de Patrimoni, Ricardo Gabaldón, destaca de la mostra “el potencial d’unes imatges que ens traslladen a diferents llocs d’Espanya que celebren les Falles i a països de tot el món, alguns molt llunyans, on és increïble presenciar escenes com la desfilada que va realitzar la falla el Túria en 1960 en l’encreuament de les avingudes de Maig i 9 de Juliol de Buenos Aires, el centre neuràlgic d’una gran ciutat que celebrava el bicentenari de la República Argentina”.
Precisament l’Argentina és un dels països que han viscut i viuen amb major intensitat la festa valenciana. La Falla Mar de Plata va complir 70 anys en 2024 i reunix 100.000 persones en la Cremà, amb bunyoleria inclosa i bunyols de carabassa i xocolate. L’actual artista faller és el net de Josep Mª Mas, germà de Regino Mas, una de les icones de l’art faller. També Buenos Aires va celebrar amb fervor les Falles, durant més de 70 anys i amb Juan Domingo Perón prenent la metxa d’alguna Cremà. Encara conserven el casal faller. El cas de Sant Joan és igualment curiós, perquè a més de tindre 2.000 socis a la Casa de València, on es van arribar a impartir cursos de valencià, compten amb l’únic trinquet en el món fora del nostre territori.
D’Egipte a Mèxic
Més curiositats. En les Festes de Primavera de Port Said, a Egipte, es manté la tradició de muntar uns ninots en clau satírica, amb càrrega política, que es cremen d’amagat. La pràctica la van portar a terres egípcies els valencians que van ajudar en la construcció del Canal de Suez en el segle XIX, i res té a vore amb les nines fetes pels xiquets per a invocar les bones collites. D’Egipte a Mèxic, on es va plantar falla entre 1961 i 1975, amb cartells dels artistes valencians Josep Renau i Manuela Ballester, a la qual la Diputació i la Universitat homenatgen amb una exposició actualment oberta a Ontinyent. I a Colòmbia trobem en l’actualitat un taller de l’artista faller Toni Fornés.
Les falles, que van sorgir a la fi del segle XVIII a la ciutat de València, estan vinculades en origen a la festa del Gremi de Fusters, entorn del seu patró, Sant Josep. També als focs universals que anuncien la primavera. En el segle XIX, la seua popularitat és enorme i cada any es planten més falles, construïdes lliurement per grups de veïns. A la fi de segle són ja la festa gran de la ciutat i comencen a organitzar-se amb ajuda de l’Ajuntament de València, que les reglamenta i premia per a tindre un major control de la festa.
En eixe moment les falles inicien la seua expansió pel territori valencià. Alzira, Xàtiva, Gandia, Sagunt, Cullera i Torrent van ser les ciutats pioneres. Durant el segle XX, es planten per centenars de ciutats i pobles de la Comunitat, entre ells Benicarló, Borriana, La Vall d’Uixó, Almenara, Elda, Dénia, Calp, Pego i Benidorm. En paral·lel, les falles es despleguen per ciutats espanyoles com Gavà, Calvià, Sant Antoni de Portmany, Barcelona, Tarragona, Girona, Madrid, Getafe, Alcalá de Henares, Saragossa, Oviedo, Gijón, Sama de Langreo, Salamanca, Burgos, la Corunya, Sevilla, Mancha Real, Melilla.
Fora de les nostres fronteres, existix documentació de l’empremta fallera a Buenos Aires, Mar de la Plata, San Juan, Mendoza, San Román i Córdoba (Argentina); Montevideo (l’Uruguai); Santiago (Xile); Mèxic D.F. (Mèxic); Bucaramanga (Colòmbia); Caracas (Veneçuela); Atlanta, Los Angeles i Nevada (els EUA); Montreal (el Canadà); Paris, Amiens, Leucate i Perpinyà (França); Andorra la Vella (Andorra); Magúncia i Kassel (Alemanya); Anvers i Brussel·les (Bèlgica); Florència i Valmonte (Itàlia); Notthingam i Lancaster (el Regne Unit); Mie (el Japó); Sanghai (la Xina); Yedda (l’Aràbia Saudita); i Bamako (Mali).
El president de la Diputació, Vicent Mompó, anima a les valencianes i valencians, i a les persones que visiten la ciutat estos dies, a “descobrir la grandesa i la universalitat de les Falles tant als carrers de la ciutat i els pobles com en propostes culturals com esta exposició que ajuda a entendre la festa i la seua magnitud”. “El ‘fallerisme’ és una manera de ser i d’afrontar la vida que forma part de les nostres senyes d’identitat, un patrimoni que protegim i difonem cada dia des d’esta institució”, conclou Mompó.
