L’erupció cutània per pigota del mico pot afectar els ulls en el 20% dels casos

La pigota del mico pot generar greus conseqüències per a la salut ocular. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’erupció cutània que es dona amb aquesta malaltia pot propagar-se en el 20% dels casos a la conjuntiva, la membrana que recobreix la part blanca de l’ull. A més, tal com recull un estudi de The Lancet , aquestes complicacions poden produir inflamació de la còrnia, anomenada queratitis.

Això es deu al fet que la còrnia forma al costat de la conjuntiva la superfície ocular, és a dir, la primera capa de defensa de l’ull. Per aquesta relació, i a l’ésser ambdues el primer embolcall del globus ocular, moltes vegades s’afecten de manera conjunta, com és el cas de la pigota del mico”, explica el Dr. Luis Fernández-Vega Cueto-Felgueroso, de la unitat de còrnia i cristal·lí de l’Institut Oftalmològic Fernández-Vega. “La queratitis -afig- és una inflamació que pot derivar en molèsties oculars i també en pèrdues importants de l’agudesa visual, de fet, pot acabar en ceguesa”.

A més de les infeccions per virus, com el de la pigota símica, la queratitis pot produir-se per bacteris, fongs i protozous, sequedat ocular, irritacions per agents físics i químics (inclosos les radiacions ultraviolades i l’ús de lents de contacte) i processos al·lèrgics. Quasi sempre aquestes queratitis són superficials, perquè afecten les capes més externes de la còrnia.

Entre els símptomes més comuns, a més de l’alteració de l’agudesa visual, estan el dolor agut i la irritació, que poden arribar a produir dificultat a l’hora de parpellejar. “També solen ser habituals els ulls rojos, la picor ocular, el llagrimeig excessiu i, en moltes ocasions, la fotofòbia, és a dir, l’excés de sensibilització a la llum”, indica la Dra. Pilar Quiroga, oftalmòloga de l’Institut Oftalmològic Fernández-Vega.

La queratoplàstia, un tractament eficaç

Amb menys freqüència pot haver-hi afectació de capes profundes i llavors les conseqüències són més greus, arribant a ocasionar opacitats corneals permanents. Per a tractar-les, cal un trasplantament corneal denominat queratoplàstia. Aquest trasplantament pot ser lamelar, és a dir, només es trasplanta la part afectada de la còrnia (epiteli, estroma o endoteli).

Fa uns anys, la còrnia només es podia substituir per una altra completa, trasplantant totes les seues capes. Ara, els avanços han permés que puguem substituir només les capes danyades, la qual cosa redueix dràsticament l’índex de complicacions com a rebutjos, fallades de l’empelt o glaucoma, així com el temps de recuperació visual. A més, si amb el pas dels anys ocorre una recidiva de la patologia o qualsevol altre problema, es pot substituir aqueix botó corneal per un altre nou conservant sempre l’endoteli del pacient”, assenyala el Dr. Fernández-Vega.

El diagnòstic precoç, clau per a evitar complicacions

Si no es tracta o el diagnòstic es retarda, la infecció pot generar diferents complicacions, com ara infeccions virals recurrents, inflamació crònica, reducció de la visió i, fins i tot, ceguesa.
Per això, per a detectar aquesta afecció a temps, és imprescindible acudir a l’oftalmòleg i sotmetre’s a un examen ocular amb el qual es detectarà l’extensió i l’efecte que ha causat sobre les estructures de l’ull. A més, es pot demanar una anàlisi de les llàgrimes amb la finalitat de detectar el caràcter infecciós del problema.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Envellir bé: l’experta que reclama prioritzar la qualitat de vida sobre viure més anys

La catedràtica Consuelo Borrás defén que l'objectiu de l'envelliment no és només sumar anys, sinó arribar a la vellesa amb autonomia mitjançant hàbits saludables i exercici físic.

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.