L’erupció cutània per pigota del mico pot afectar els ulls en el 20% dels casos

Ejemplo de shortcode con estilo
Els símptomes més comuns, a més de l'alteració de l'agudesa visual, són el dolor agut i la irritació, que poden arribar a produir dificultat a l'hora de parpellejar

La pigota del mico pot generar greus conseqüències per a la salut ocular. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’erupció cutània que es dona amb aquesta malaltia pot propagar-se en el 20% dels casos a la conjuntiva, la membrana que recobreix la part blanca de l’ull. A més, tal com recull un estudi de The Lancet , aquestes complicacions poden produir inflamació de la còrnia, anomenada queratitis.

“Això es deu al fet que la còrnia forma al costat de la conjuntiva la superfície ocular, és a dir, la primera capa de defensa de l’ull. Per aquesta relació, i a l’ésser ambdues el primer embolcall del globus ocular, moltes vegades s’afecten de manera conjunta, com és el cas de la pigota del mico”, explica el Dr. Luis Fernández-Vega Cueto-Felgueroso, de la unitat de còrnia i cristal·lí de l’Institut Oftalmològic Fernández-Vega. “La queratitis -afig- és una inflamació que pot derivar en molèsties oculars i també en pèrdues importants de l’agudesa visual, de fet, pot acabar en ceguesa”.

A més de les infeccions per virus, com el de la pigota símica, la queratitis pot produir-se per bacteris, fongs i protozous, sequedat ocular, irritacions per agents físics i químics (inclosos les radiacions ultraviolades i l’ús de lents de contacte) i processos al·lèrgics. Quasi sempre aquestes queratitis són superficials, perquè afecten les capes més externes de la còrnia.

Entre els símptomes més comuns, a més de l’alteració de l’agudesa visual, estan el dolor agut i la irritació, que poden arribar a produir dificultat a l’hora de parpellejar. “També solen ser habituals els ulls rojos, la picor ocular, el llagrimeig excessiu i, en moltes ocasions, la fotofòbia, és a dir, l’excés de sensibilització a la llum”, indica la Dra. Pilar Quiroga, oftalmòloga de l’Institut Oftalmològic Fernández-Vega.

La queratoplàstia, un tractament eficaç

Amb menys freqüència pot haver-hi afectació de capes profundes i llavors les conseqüències són més greus, arribant a ocasionar opacitats corneals permanents. Per a tractar-les, cal un trasplantament corneal denominat queratoplàstia. Aquest trasplantament pot ser lamelar, és a dir, només es trasplanta la part afectada de la còrnia (epiteli, estroma o endoteli).

“Fa uns anys, la còrnia només es podia substituir per una altra completa, trasplantant totes les seues capes. Ara, els avanços han permés que puguem substituir només les capes danyades, la qual cosa redueix dràsticament l’índex de complicacions com a rebutjos, fallades de l’empelt o glaucoma, així com el temps de recuperació visual. A més, si amb el pas dels anys ocorre una recidiva de la patologia o qualsevol altre problema, es pot substituir aqueix botó corneal per un altre nou conservant sempre l’endoteli del pacient”, assenyala el Dr. Fernández-Vega.

El diagnòstic precoç, clau per a evitar complicacions

Si no es tracta o el diagnòstic es retarda, la infecció pot generar diferents complicacions, com ara infeccions virals recurrents, inflamació crònica, reducció de la visió i, fins i tot, ceguesa.
Per això, per a detectar aquesta afecció a temps, és imprescindible acudir a l’oftalmòleg i sotmetre’s a un examen ocular amb el qual es detectarà l’extensió i l’efecte que ha causat sobre les estructures de l’ull. A més, es pot demanar una anàlisi de les llàgrimes amb la finalitat de detectar el caràcter infecciós del problema.

Últimes notícies

Canvi brusc d’oratge: dana amb pluges fortes i desplom tèrmic el cap de setmana

Després de dies de calor anòmala, una dana arribarà a partir de dissabte amb pluges intenses sobretot a l’àrea mediterrània i Balears i amb una baixada generalitzada de les temperatures.

La presidència valenciana de l’Aliança de l’Automoció europea posarà el focus en la competitivitat

La Comunitat Valenciana assumirà en 2027 la presidència de l’Aliança de Regions amb Indústria d’Automoció i defensa a Brussel·les una transició verda que no comprometa la seua capacitat industrial. Ruth Merino ha remarcat la importància de la competitivitat, la formació i l’accés a finançament per a reforçar el paper de les empreses i pimes valencianes.

La Generalitat completa 32 de les 41 obres urgents en barrancs estatals

La Conselleria d Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha conclòs 32 de les 41 actuacions d emergència en barrancs de competència estatal per a reduir el risc d inundacions com les de la dana de 2024, mentres critica la inacció del Govern central.

Els embassaments del Xúquer pugen lleugerament i el Segura retrocedix mentre la mitjana espanyola baixa

Les reserves dels embassaments del Xúquer han pujat fins al 52 % de la seua capacitat, mentre que el Segura baixa al 48,9 % i el conjunt d Espanya se situa en el 57,8 %.

Compromís acusa l’Ajuntament de València de no tindre encara xifrats els danys de la dana

Compromís critica que l’Ajuntament de València admeta, dos anys després de la dana de 2024, que no disposa d’un inventari complet dels danys. El govern municipal ho nega i defensa que ha reparat nombroses infraestructures i servicis afectats.

Noves ajudes psicosocials per a les víctimes de la DANA del 29 d’octubre

La Generalitat ha ampliat els programes d’atenció psicosocial a mitjà i llarg termini per a víctimes de la DANA del 29 d’octubre de 2024, amb especial focus en xiquets, jóvens i col·lectius vulnerables. Les noves mesures inclouen tallers, formació i reforç de les xarxes comunitàries.

Les empreses de la Comunitat rebran 57,2 milions per costos d’emissions de CO2

El Ministeri d’Indústria i Turisme ha aprovat ajudes per 600 milions per a compensar costos elèctrics per emissions de CO2, dels quals 57,2 milions aniran a 67 instal·lacions de 48 empreses de la Comunitat Valenciana.

L’ocupació estrangera bate rècord en la Comunitat Valenciana amb 443.000 afiliats

La Comunitat Valenciana ha assolit 443.158 afiliats estrangers a la Seguretat Social de mitjana en setembre, un 21,75 % més que fa un any, impulsats pel procés extraordinari de regularització.