20.6 C
València
Dissabte, 6 desembre, 2025

Espanya pren la iniciativa en ajuda militar a Ucraïna

Espanya lidera l’ajuda militar a Ucraïna

El ministre d’Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació espanyol, José Manuel Albares, ha afirmat recentment que Espanya està donant exemple en l’assistència militar a Ucraïna. En una roda de premsa a Brussel·les, just abans de la reunió dels ministres d’Exteriors de la Unió Europea, va declarar que el Govern espanyol no ha necessitat esperar a la proposta de l’Alta Representant de la UE per a Política Exterior, Kaja Kallas, per comprometre’s a ajudar Ucraïna per al 2025.

Aldar el compromís de 1.000 milions d’euros en ajuda militar per al 2025, el ministre ha ressaltat que Espanya ja havia aportat quantitats similars en anys anteriors per fer front a la invasió russa. “Espanya no ha necessitat una proposta per comprometre mil milions d’euros, i per tant va avançant de manera proactiva en aquest àmbit”, va declarar Albares, subratllant la importància de les contribucions nacionals davant la situació d’emergència que s’està vivint a Ucraïna.

La proposta de Kaja Kallas i la reacció d’Espanya

La proposta elaborada per Kaja Kallas busca mobilitzar un mínim de 20.000 milions d’euros en ajudars militars entre els Estats membres de la UE, amb l’objectiu final d’arribar potencialment a 40.000 milions, atès el context de la retirada dels Estats Units del suport actiu al conflicte. Albares ha deixat clar que, tot i la proposta, no hi ha un repartiment fixat en aquests moments, ja que les discussions entre els 27 Estat membres de la UE són encara en fase inicial.

El ministre espanyol espera que els altres països europeus també s’hi comprometin i aportin ajuda com ho ha fet Espanya. A més, va destacar la necessitat de col·laborar en un sosteniment financer segur per a Ucraïna mentre es busca elevar l’esforç en les despeses militars dins de la Unió Europea.

Opinions diverses entre els Estats membres de la UE

La reunió va ser marcada per opinions diversos. El ministre italià Antonio Tajani va demanar més temps per estudiar la proposta de Kallas, incidint que la situació actual -com els diàlegs entre Trump i Putin- obliga a ser precavuts en la presa de decisions. D’altra banda, la ministra alemanya Annalena Baerbock va anunciar que Alemanya prepararà una important suma de 7.000 milions d’euros en ajuda per al 2025, destacant la responsabilitat d’aquests països per garantir una contribució significativa a les necessitats de seguretat i defensa a Ucraïna.

Situació actual d’assistència a Ucraïna

Malgrat els esforços, encara existeixen posicions dispars entre els Estats membres de la UE respecte a l’import total de l’ajuda i el repartiment entre països. Moltes delegacions s’han mostrat preocupades que la proposta de Kallas, que inicialment buscava un compromís més ferm, s’ha acabat diluint, permetent que els Estats comptin amb diverses opcions d’ajuda. Això pot dificultar l’augment de les contribucions a Kíiv i mantenir una assistència militar efectiva per part de la UE.

Amb aquestes xifres i realitats sobre la taula, el focus de la conversa se centra cada vegada més en els Estats membres del sud d’Europa, mentre que les potències del centre i de l’est del continent han estat les que han assumit una major càrrega en l’assistència a Ucraïna. Així, la situació continua sent complexa i marcada per la necessitat de cooperació i un compromís ferm dels països europeus per fer front a la invasió russa.

Últimes notícies

Milers d’atletes prenen València en la vespra d’una Marató que vol ser el més ràpid de 2025

València viu una jornada prèvia d'entrenaments i últims ajustos abans de la Marató, amb 36.000 dorsals i la meta de liderar els temps mundials de 2025.

Marcelino advertix que és impossible mantindre el ritme actual del Vila-real

Després del 2-0 al Getafe, Marcelino va rebaixar l'eufòria: va afirmar que el seu equip no pot sostindre este ritme de punts i que l'objectiu passa per competir per la quarta plaça.

Feijóo deixa en mans de Mazón la seua renúncia a l’acta de diputat

Alberto Núñez Feijóo ha sostingut que renunciar a l'escó és una decisió que correspon a Carlos Mazón i confia a tancar el seu relleu a la Comunitat Valenciana abans de cap d'any. També s'ha desmarcat de les versions sobre la DANA en afirmar que es va assabentar alhora que la premsa.

Buchanan i Mikautadze tomben al Getafe i afermen la ratxa del Vila-real

L'equip de Marcelino va encadenar huit partits seguits sense perdre a casa, amb set triomfs i un empat. Buchanan va obrir i Mikautadze va sentenciar després de la roja a Luis Milla.

El PSPV urgix al PP a deixar les excuses i exigir ja l’acta de diputat a Carlos Mazón

El PSPV ha reclamat al PP que demane immediatament l'acta de diputat a Carlos Mazón i ha acusat els populars de llançar cortines de fum contra Pilar Bernabé. També ha exigit disculpes i cessaments per casos d'assetjament sexual.

Corberán advertix que un Sevilla amb baixes i derrotes pot ser més perillós

Corberán va alertar que el Sevilla, malgrat les huit baixes i a dos derrotes seguides, podia resultar més perillós a Mestalla. El tècnic va recalcar que l'ambició del València no depenia del rival.

Feijóo sosté que el PP ha passat pàgina en la Generalitat Valenciana després de l’eixida de Mazón

Feijóo ha reafirmat que el PP ha passat pàgina en la Generalitat Valenciana i ha defés que Carlos Mazón ha assumit responsabilitats després de la polèmica pels seus missatges.

Les víctimes de la DANA condicionen reunir-se amb Pérez Llorca al fet que exigisca l’acta a Mazón

Les associacions de víctimes del 29-O no contemplen una reunió amb Juanfran Pérez Llorca si no demana a Carlos Mazón que entregue la seua acta de diputat. Vinculen el diàleg a un gest de responsabilitat política després dels missatges del 29 d'octubre de 2024.