14.1 C
València
Divendres, 5 desembre, 2025

Espanya pren la iniciativa en ajuda militar a Ucraïna

Espanya lidera l’ajuda militar a Ucraïna

El ministre d’Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació espanyol, José Manuel Albares, ha afirmat recentment que Espanya està donant exemple en l’assistència militar a Ucraïna. En una roda de premsa a Brussel·les, just abans de la reunió dels ministres d’Exteriors de la Unió Europea, va declarar que el Govern espanyol no ha necessitat esperar a la proposta de l’Alta Representant de la UE per a Política Exterior, Kaja Kallas, per comprometre’s a ajudar Ucraïna per al 2025.

Aldar el compromís de 1.000 milions d’euros en ajuda militar per al 2025, el ministre ha ressaltat que Espanya ja havia aportat quantitats similars en anys anteriors per fer front a la invasió russa. “Espanya no ha necessitat una proposta per comprometre mil milions d’euros, i per tant va avançant de manera proactiva en aquest àmbit”, va declarar Albares, subratllant la importància de les contribucions nacionals davant la situació d’emergència que s’està vivint a Ucraïna.

La proposta de Kaja Kallas i la reacció d’Espanya

La proposta elaborada per Kaja Kallas busca mobilitzar un mínim de 20.000 milions d’euros en ajudars militars entre els Estats membres de la UE, amb l’objectiu final d’arribar potencialment a 40.000 milions, atès el context de la retirada dels Estats Units del suport actiu al conflicte. Albares ha deixat clar que, tot i la proposta, no hi ha un repartiment fixat en aquests moments, ja que les discussions entre els 27 Estat membres de la UE són encara en fase inicial.

El ministre espanyol espera que els altres països europeus també s’hi comprometin i aportin ajuda com ho ha fet Espanya. A més, va destacar la necessitat de col·laborar en un sosteniment financer segur per a Ucraïna mentre es busca elevar l’esforç en les despeses militars dins de la Unió Europea.

Opinions diverses entre els Estats membres de la UE

La reunió va ser marcada per opinions diversos. El ministre italià Antonio Tajani va demanar més temps per estudiar la proposta de Kallas, incidint que la situació actual -com els diàlegs entre Trump i Putin- obliga a ser precavuts en la presa de decisions. D’altra banda, la ministra alemanya Annalena Baerbock va anunciar que Alemanya prepararà una important suma de 7.000 milions d’euros en ajuda per al 2025, destacant la responsabilitat d’aquests països per garantir una contribució significativa a les necessitats de seguretat i defensa a Ucraïna.

Situació actual d’assistència a Ucraïna

Malgrat els esforços, encara existeixen posicions dispars entre els Estats membres de la UE respecte a l’import total de l’ajuda i el repartiment entre països. Moltes delegacions s’han mostrat preocupades que la proposta de Kallas, que inicialment buscava un compromís més ferm, s’ha acabat diluint, permetent que els Estats comptin amb diverses opcions d’ajuda. Això pot dificultar l’augment de les contribucions a Kíiv i mantenir una assistència militar efectiva per part de la UE.

Amb aquestes xifres i realitats sobre la taula, el focus de la conversa se centra cada vegada més en els Estats membres del sud d’Europa, mentre que les potències del centre i de l’est del continent han estat les que han assumit una major càrrega en l’assistència a Ucraïna. Així, la situació continua sent complexa i marcada per la necessitat de cooperació i un compromís ferm dels països europeus per fer front a la invasió russa.

Últimes notícies

Els nous consellers juren el càrrec i Pérez Llorca fixa com a objectiu reforçar la confiança pública

El president apel·la a afiançar ponts institucionals, millorar la coordinació i estar 'més prop de la ciutadania' en l’inici del nou Consell

El president de la Generalitat recupera el valencià

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana parla de llengua, identitat i política, i reclama que el valencià siga emprat amb normalitat pels càrrecs públics, independentment de la seua ideologia

Pérez Llorca configura un nou Consell amb onze conselleries i tres vicepresidències

El president manté quasi tot l’equip de Mazón, incorpora perfils del PP i crea les àrees de Presidència i Serveis Socials, Família i Infància

Un home mor en un pis de València després d’una agressió i el company de pis és detingut

Els serveis d’emergència confirmen la mort de la víctima i traslladen a un altre home amb traumatisme mentre la Policia Nacional investiga els fets

Una dona de 29 anys és assassinada a ganivetades a Alacant en un nou cas de violència masclista

La víctima ha sigut trobada sense vida al domicili on encara convivien; l’agressor, de 34 anys, s’ha suïcidat després dels fets

Juanfran Pérez Llorca pren possessió com a president de la Generalitat i obri una nova etapa marcada pel diàleg

El nou cap del Consell assumeix el càrrec després d’un acte solemne en què ha demanat “perdó” a les famílies de les 229 víctimes de la DANA del 29 d’octubre del 2024

La Generalitat activa un pla per a reduir senglars i reforçar la vigilància davant la pesta porcina africana

La Generalitat ha posat en marxa un pla preventiu davant els primers casos de pesta porcina africana a Catalunya. El dispositiu reforça la vigilància i preveu reduir la població de senglars en zones de major risc, amb especial atenció a l'entorn de l'AP-7.

El cap de Gabinet de Mazón sosté que ningú va reclamar que el president acudira al Cecopi

José Manuel Cuenca ha defés en la comissió del Congrés sobre la DANA que el llavors president va estar informat i que des del Cecopi ningú ho va reclamar. L'oposició li ha retret no interrompre el menjar del 29 d'octubre i limitar les comunicacions en les hores crítiques.