11.2 C
València
Divendres, 2 gener, 2026

Espanya pren la iniciativa en ajuda militar a Ucraïna

Espanya lidera l’ajuda militar a Ucraïna

El ministre d’Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació espanyol, José Manuel Albares, ha afirmat recentment que Espanya està donant exemple en l’assistència militar a Ucraïna. En una roda de premsa a Brussel·les, just abans de la reunió dels ministres d’Exteriors de la Unió Europea, va declarar que el Govern espanyol no ha necessitat esperar a la proposta de l’Alta Representant de la UE per a Política Exterior, Kaja Kallas, per comprometre’s a ajudar Ucraïna per al 2025.

Aldar el compromís de 1.000 milions d’euros en ajuda militar per al 2025, el ministre ha ressaltat que Espanya ja havia aportat quantitats similars en anys anteriors per fer front a la invasió russa. “Espanya no ha necessitat una proposta per comprometre mil milions d’euros, i per tant va avançant de manera proactiva en aquest àmbit”, va declarar Albares, subratllant la importància de les contribucions nacionals davant la situació d’emergència que s’està vivint a Ucraïna.

La proposta de Kaja Kallas i la reacció d’Espanya

La proposta elaborada per Kaja Kallas busca mobilitzar un mínim de 20.000 milions d’euros en ajudars militars entre els Estats membres de la UE, amb l’objectiu final d’arribar potencialment a 40.000 milions, atès el context de la retirada dels Estats Units del suport actiu al conflicte. Albares ha deixat clar que, tot i la proposta, no hi ha un repartiment fixat en aquests moments, ja que les discussions entre els 27 Estat membres de la UE són encara en fase inicial.

El ministre espanyol espera que els altres països europeus també s’hi comprometin i aportin ajuda com ho ha fet Espanya. A més, va destacar la necessitat de col·laborar en un sosteniment financer segur per a Ucraïna mentre es busca elevar l’esforç en les despeses militars dins de la Unió Europea.

Opinions diverses entre els Estats membres de la UE

La reunió va ser marcada per opinions diversos. El ministre italià Antonio Tajani va demanar més temps per estudiar la proposta de Kallas, incidint que la situació actual -com els diàlegs entre Trump i Putin- obliga a ser precavuts en la presa de decisions. D’altra banda, la ministra alemanya Annalena Baerbock va anunciar que Alemanya prepararà una important suma de 7.000 milions d’euros en ajuda per al 2025, destacant la responsabilitat d’aquests països per garantir una contribució significativa a les necessitats de seguretat i defensa a Ucraïna.

Situació actual d’assistència a Ucraïna

Malgrat els esforços, encara existeixen posicions dispars entre els Estats membres de la UE respecte a l’import total de l’ajuda i el repartiment entre països. Moltes delegacions s’han mostrat preocupades que la proposta de Kallas, que inicialment buscava un compromís més ferm, s’ha acabat diluint, permetent que els Estats comptin amb diverses opcions d’ajuda. Això pot dificultar l’augment de les contribucions a Kíiv i mantenir una assistència militar efectiva per part de la UE.

Amb aquestes xifres i realitats sobre la taula, el focus de la conversa se centra cada vegada més en els Estats membres del sud d’Europa, mentre que les potències del centre i de l’est del continent han estat les que han assumit una major càrrega en l’assistència a Ucraïna. Així, la situació continua sent complexa i marcada per la necessitat de cooperació i un compromís ferm dels països europeus per fer front a la invasió russa.

Últimes notícies

Així van transcórrer els missatges entre Feijóo i Mazón la nit de la DANA

El lliurament dels missatges d'Alberto Núñez Feijóo completa la seqüència del xat amb Carlos Mazón durant la DANA del 29 d'octubre de 2024. L'intercanvi reflectix problemes de comunicació, dubtes sobre víctimes i coordinació institucional.

PSOE i Compromís acusen a Feijóo de prioritzar el relat en la dana i demanen la seua dimissió

PSOE i Compromís han carregat contra Feijóo pels missatges enviats a Mazón la nit de la dana, que al seu juí proven que el PP va cuidar el relat i no a les víctimes.

Feijóo va animar a Mazón a liderar la comunicació el 29-O per considerar-la clau

Els WhatsApp aportats al jutjat mostren que Feijóo va instar a Mazón a portar la iniciativa informativa durant la DANA del 29-O i va oferir desplaçar-se immediatament.

La nova passarel·la del CEIP Joan XXIII a Torrent obrirà després del Nadal

La Generalitat posarà en servici després del Nadal la nova passarel·la del CEIP Joan XXIII, que reposa la destruïda per la DANA i permetrà creuar el barranc de Poio amb seguretat. L'obra incorpora accessibilitat i criteris de resiliència.

Utiel tornarà a batre rècord amb un Tortell de Reis de 60 metres

La Tahona d'Utiel elaborarà un tortell de 60 metres per a un berenar amb xocolate a les 18.00. El dolç, amb 90 peces, podrà servir a 2.700 persones.

Pérez Llorca encadena quasi mig centenar d’actes en el seu primer mes com president

El president ha centrat la seua agenda en la gestió de la DANA, els efectes de les intenses pluges i la coordinació institucional. En paral·lel, ha participat en actes nadalencs, de condemna de la violència masclista i en la recepció del Dia de la Constitució.

València, Torrent i Requena activen plans davant l’onada de fred

Diversos consistoris han activat operatius pel descens tèrmic previst. València tindrà cinc centres oberts la nit de Reis; Requena ha llançat avisos i Torrent habilita espais.

La Comunitat Valenciana va liderar 2025 amb un 36,1% més de matriculacions fins a 128.321; Espanya va pujar un 12,9%

La Comunitat Valenciana va registrar el major creixement del país en 2025 per la recuperació després de la dana. L'impuls dels electrificats i la demanda de particulars van marcar l'any.