12.2 C
València
Dilluns, 19 gener, 2026

Espanya pren la iniciativa en ajuda militar a Ucraïna

Espanya lidera l’ajuda militar a Ucraïna

El ministre d’Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació espanyol, José Manuel Albares, ha afirmat recentment que Espanya està donant exemple en l’assistència militar a Ucraïna. En una roda de premsa a Brussel·les, just abans de la reunió dels ministres d’Exteriors de la Unió Europea, va declarar que el Govern espanyol no ha necessitat esperar a la proposta de l’Alta Representant de la UE per a Política Exterior, Kaja Kallas, per comprometre’s a ajudar Ucraïna per al 2025.

Aldar el compromís de 1.000 milions d’euros en ajuda militar per al 2025, el ministre ha ressaltat que Espanya ja havia aportat quantitats similars en anys anteriors per fer front a la invasió russa. “Espanya no ha necessitat una proposta per comprometre mil milions d’euros, i per tant va avançant de manera proactiva en aquest àmbit”, va declarar Albares, subratllant la importància de les contribucions nacionals davant la situació d’emergència que s’està vivint a Ucraïna.

La proposta de Kaja Kallas i la reacció d’Espanya

La proposta elaborada per Kaja Kallas busca mobilitzar un mínim de 20.000 milions d’euros en ajudars militars entre els Estats membres de la UE, amb l’objectiu final d’arribar potencialment a 40.000 milions, atès el context de la retirada dels Estats Units del suport actiu al conflicte. Albares ha deixat clar que, tot i la proposta, no hi ha un repartiment fixat en aquests moments, ja que les discussions entre els 27 Estat membres de la UE són encara en fase inicial.

El ministre espanyol espera que els altres països europeus també s’hi comprometin i aportin ajuda com ho ha fet Espanya. A més, va destacar la necessitat de col·laborar en un sosteniment financer segur per a Ucraïna mentre es busca elevar l’esforç en les despeses militars dins de la Unió Europea.

Opinions diverses entre els Estats membres de la UE

La reunió va ser marcada per opinions diversos. El ministre italià Antonio Tajani va demanar més temps per estudiar la proposta de Kallas, incidint que la situació actual -com els diàlegs entre Trump i Putin- obliga a ser precavuts en la presa de decisions. D’altra banda, la ministra alemanya Annalena Baerbock va anunciar que Alemanya prepararà una important suma de 7.000 milions d’euros en ajuda per al 2025, destacant la responsabilitat d’aquests països per garantir una contribució significativa a les necessitats de seguretat i defensa a Ucraïna.

Situació actual d’assistència a Ucraïna

Malgrat els esforços, encara existeixen posicions dispars entre els Estats membres de la UE respecte a l’import total de l’ajuda i el repartiment entre països. Moltes delegacions s’han mostrat preocupades que la proposta de Kallas, que inicialment buscava un compromís més ferm, s’ha acabat diluint, permetent que els Estats comptin amb diverses opcions d’ajuda. Això pot dificultar l’augment de les contribucions a Kíiv i mantenir una assistència militar efectiva per part de la UE.

Amb aquestes xifres i realitats sobre la taula, el focus de la conversa se centra cada vegada més en els Estats membres del sud d’Europa, mentre que les potències del centre i de l’est del continent han estat les que han assumit una major càrrega en l’assistència a Ucraïna. Així, la situació continua sent complexa i marcada per la necessitat de cooperació i un compromís ferm dels països europeus per fer front a la invasió russa.

Últimes notícies

Podem felicitar les festes i Nadal. A triar

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana denuncia la polarització política actual, on qualsevol detall —fins i tot una paraula en una felicitació— és utilitzat per desqualificar l’adversari, exagerant-ne el significat i carregant-lo d’intencions que no tenen base real

El greu accident ferroviari d’Adamuz deixa 40 víctimes mortals i obliga a decretar tres dies de dol oficial

Hi ha 41 persones hospitalitzades, 12 d’elles a l’UCI, mentre continuen les tasques d’identificació i la investigació sobre les causes del sinistre

L’excés de fred deixa 125 morts en la Comunitat Valenciana des del 20 de novembre

MoMo estima 125 morts per excés de fred en la Comunitat Valenciana des del 20 de novembre, un 7,2% menys que un any abans. La majoria s'han concentrat al gener.

Jutjat de Llíria cita al subdirector d’Emergències per la filtració de l’àudio del 112

El Jutjat d'Instrucció 6 de Llíria ha citat a Jorge Suárez com a testimoni per la filtració a la premsa d'un fragment de l'àudio entre Aemet i el 112 durant la DANA. La Guàrdia Civil assenyala que dos ex alts càrrecs van copiar la crida en una memòria portàtil.

Port subratlla el plus de jugar a casa abans del València Basket-París en Eurolliga

El capità Josep Puerto va cridar a la calma després de dos derrotes i va destacar que jugar en el Roig Arena pot aportar l'energia necessària davant París Basketball.

Asaja Alacant ajorna la tractorada al 29 de gener després de la tragèdia ferroviària de Adamuz

L'organització posposa la protesta prevista per al dijous pels tres dies de dol oficial i manté recorregut, horari i reivindicacions per al 29 de gener.

Marcelino busca un bàlsam davant l’Ajax i apel·la a l’orgull del Vila-real

El tècnic va afirmar que guanyar a l'Ajax seria un xicotet bàlsam per a acomiadar la Champions a casa. Va anunciar canvis, va destacar el prestigi i va analitzar al rival.

La Fiscalia rebutja considerar víctima de la DANA a un mort per falta d’assistència mèdica

La Fiscalia de València no veu relació causal directa entre la DANA i la mort d'un veí de Guadassuar i l'exclou del cas. També descarta lesions psicològiques i la causa incorpora la crida d'un enginyer sobre la presa de Buseo.