Europa investigarà a ETA per crims de lesa humanitat

L'Eurocambra aprova l'informe de la comissió de Peticions en el qual se suggereix al Govern que vincule els beneficis als presos a la seua col·laboració per a esclarir més de 370 crims

Fins a l’últim moment, en la fase d’esmenes, el PSOE va evitar donar suport a les investigacions per crims contra ETA per delictes de lesa humanitat. Però finalment, hui, en la votació final del dictamen de l’Eurocambra, ha rectificat i ha donat suport a aquestes investigacions.

Des de les files socialistes es defensava que la legislació només recull delictes de lesa humanitat des de 2004 pel que no es podia actuar abans d’aqueixa època contra ETA, però finalment s’ha sumat a la majoria. La Comissió de Peticions del Parlament Europeu ha aprovat l’informe amb 27 vots a favor, tres en contra i tres abstencions.

L’informe de la comissió, que va visitar Espanya per a conéixer per què hi havia més de 370 crims d’ETA sense resoldre, no sols avala les investigacions sobre delictes de lesa humanitat d’ETA sinó que “suggereix” també al Govern que aplique beneficis penitenciaris als etarres que col·laboren amb la Justícia en l’esclariment dels assassinats són resoldre i que s’actue per a evitar els ongi etorris per a defensar a les víctimes del terrorisme.

En una sèrie de missatges en Twitter, l’eurodiputada socialista Cristina Maestre, autora de l’esmena, ha indicat que va ser precisament durant la missió de l’Eurocambra a Espanya quan alts representants de l’Audiència Nacional i de la Fiscalia van explicar als eurodiputats que “no poden aplicar lesa humanitat a crims anteriors a 2004, que és quan va entrar en vigor“.


Maestre ha defensat que tots els grups parlamentaris han treballat en l’informe sobre els crims sense esclarir d’ETA i ha denunciat la “manipulació de l’extrema dreta“. “A més de causar dolor i indignació, promouen la divisió dels demòcrates que lluitem per la pau i l’aconseguim“, ha assenyalat.

El text aprovat finalment apunta que cal “suggerir a les institucions competents que esgoten les possibilitats interpretatives del Dret penal, inclòs el possible reconeixement dels crims terroristes d’ETA com a crims contra la humanitat, fins i tot abans de 2004, per la qual cosa es considera que no estan subjectes a prescripció ni amnistia. Cal recordar que ja s’han presentat diverses iniciatives de modificació del Codi Penal perquè el principi de legalitat s’interprete d’acord amb el Dret internacional“.

ÚLTIMES NOTÍCIES