Es diu, que en una de les seues reunions, l’exdictador soviètic va demanar que li dugueren una gallina. Cruel i despietat com era, d’això sí que hi ha múltiples constàncies històriques creïbles, la va agafar amb força amb una mà, mentre amb l’altra començava a desplomar-la en viu, arrencant amb cada ploma un xic de pell, i un cloquejar estrident que feia així saber el seu intens dolor, davant un impertèrrit Stalin, que continuava arrencant-li les plomes, com si li preguntés a una margarida “Sibèria o no Sibèria, Sibèria o no Sibèria?” La pobra gallina ja mig alopècica va intentar fugir unes quantes vegades, sense cap èxit.
Un cop desplomada, Stalin va deixar la gallina a terra i esta es va allunyar uns metres amb uns passos ranquejants, mentre deixava un reguerol de sang. No havia anat gaire lluny, que Stalin va començar a llançar gra de panís a terra, i la gallina, malgrat el dolor i la sang, va seguir-lo per agafar el menjar. Aleshores, amb un somriure psicopàtic, Stalin es va dirigir als seus i digué: “Així de fàcil es governa els estúpids. Heu vist com ha tornat a mi la gallina malgrat el dolor que li he causat? Així són la majoria dels pobles, persegueixen els seus governants i polítics malgrat el dolor que els causen, pel simple fet de rebre un regal o un poc de menjar per a un o dos dies”.
Desconec si Mazón, que no sembla gaire llegit, coneix l’anècdota, però segur que la gent del seu equip sí. Per això ho fien tot a una recuperació amb què somnien, i que creuen que es resoldrà només a base de talonari. A còpia d’anar tirant gra de panís i fer “tites, tites, tites”, obviant que per a molta gent la recuperació econòmica arribarà al mateix moment que l’emocional, mai. Peò un poc de raó no els hi falta. Altres vegades els hi ha funcionat. A Ana Botella que preferí anar-se’n de pont familiar a Portugal, mentre a Madrid morien quatre joves en la tragèdia del Madrid Arena, en aquell fatídic Halloween, no. Però després en van anar aprenent.
L’accident de l’ALVIA, que provocà 81 morts, no tingué cap conseqüència electoral ni per a la ministra del ram, Ana Pastor, ni per al president del govern Mariano Rajoy, tot i que la sentència atribueix el descarrilament tant a la manca de mesures de seguretat, com a la d’atenció de conductor. Els quaranta-tres morts de l’accident de Metro València, no van tenir cap conseqüència electoral per a l’alcaldessa Rita Barberà, que se’n fotia dels familiars des del balcó de l’ajuntament, ni per al president Camps, que es negà a rebre les famílies. Tot i que recentment s’ha reobert el cas, les 7.291 víctimes per negació de l’atenció durant la pandèmia, a interns de les residències de la tercera edat, no han causat de moment cap dany electoral a la presidenta Ayuso.
Ara Mazón confia en el fet que tothom acudisca al seu espigolar de gra de blat en forma d’ajudes insuficients per reposar un cotxe o una rentadora… Confia en el fet que les 845.371 persones afectades directament en 79 municipis obliden que no els va avisar perquè estava allargant la sobretaula. Confia que en el fet que les famílies dels 224 morts alcen el dol abans de la jornada de reflexió.
L’encara president és a dos dies de dir-nos aquella frase falsament atribuïda al Tenorio de Zorrilla, que fa: “los muertos que vos matáis gozan de buena salud”, perquè ell veu que es continua movent, un poc d’amagatotis, això sí, en cotxe oficial, i encara té despatx al Palau, i la policia se li quadra. A Mazón, però, ja li han tallat el cap, el que passa és que com és un albercoc amb orelles, ignora que les gallines poden continuar movent-se un temps encara que hagen estat decapitades, que alguns moviments són controlats per les xarxes neuronals en la medul·la espinal, però són actes reflexes, actes apresos, i no tenen capacitat de decisió. Els seus ho saben. Nosaltres també. Ell ho acabarà descobrint.
