Hezbol·là reivindica el seu primer atac contra Israel des de l’inici de la treva

Assegura que és una “resposta de caràcter defensiu” a les “repetides violacions de l’alto el foc” per part de la forces israelianes

MADRID, 2 (EUROPA PRESS)

El partit-milícia libanés Hezbol·là ha reivindicat este dilluns el seu primer atac contra posicions d’Israel des que es va anunciar l’acord d’alto el foc entre les parts la setmana passada.

L’atac ha colpejat les granges de Shebaa, una franja de terreny reclamada tant per Líban com per Síria, però que seguix baix control militar israelià des del 1967, segons ha explicat Hezbol·là en declaracions arreplegades per la cadena de televisió En Manar, afí al grup.

Així, ha reclamat la seua autoria, si bé ha assegurat que l’atac és en realitat una “resposta de caràcter defensiu” a les “repetides violacions de la treva que va entrar en vigor el 27 de novembre”. En este sentit, ha acusat a les forces israelianes de violar l’alto el foc “de diverses formes”, la qual cosa inclou atacs contra civils i contra diferents regions de Líban.

“Estos atacs han provocat víctimes de civils i ha deixat a persones innocents ferides, a més de que seguix suposant una violació de l’espai aeri per part d’avions israelians que actuen de forma hostil”, ha aclarit el grup.

“Atès que les consultes amb les parts responsables per a acabar amb estes violacions no han fet efecte, la resistència ha dut a terme el seu primer acte defensiu d’alerta”, ha recalcat.

Per la seua banda, les forces israelianes han confirmat que Hezbol·là ha llançat dos projectils contra zones del nord d’Israel. “L’organització terrorista Hezbol·la ha llançat dos projectils contra la zona d’Har Dov (nom amb el qual Israel es referix a la granges de Sheeba)”, tal com ha indicat el propi Exèrcit.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Catalá ajorna al dia 20 el debat sobre l’Ofrena, les carpes falleres i la taxa turística

María José Catalá posposa al 20 de març la discussió sobre possibles canvis en l'Ofrena, el calendari de muntatge de carpes falleres i una eventual taxa turística lligada a les Falles.

Modernitat i tradició enlluernen en la penúltima i eixordadora mascletà de les Falles 2026

La penúltima mascletà de les Falles 2026 combina efectes digitals i pólvora tradicional en un tret de cinc minuts amb 180 quilos de material i un final llarg i hermètic que fa vibrar la plaça de l'Ajuntament de València.

Descobrixen a Villena un teler de fa 3.500 anys clau per a entendre la revolució tèxtil del Bronze

La troballa d'un teler de fa 3.500 anys en el jaciment de Cabezo Redó, a Villena, permet reconstruir amb detall com s'organitzava la producció tèxtil i el treball cooperatiu durant l'Edat del Bronze.

Turistes llatinoamericans viuen unes Falles cada vegada més emocionants i intenses

Turistes llatinoamericans que viuen o visiten València relaten com les Falles els continuen resultant impactants i emocionants, des de les mascletaes fins als bunyols i la cremà.

Com estalviar en la factura del gas amb la caldera davant l’escalada de preus

Descobreix com reduir la teva factura del gas amb un ús eficient de la caldera i estalviats d'energia a casa.

Una activista marroquina reivindica unes Falles més diverses i multiculturals

Boutaina El Hadri, activista d'origen marroquí amb llarga trajectòria a València, descriu el seu enamorament sobtat amb les Falles i reclama que la diversitat de la ciutat també arribe a les comissions falleres.

Antonio Carmona torna en solitari amb Baro Drom, un viatge gitano del flamenc al rap francés

Antonio Carmona torna nou anys despues amb Baro Drom (Exodo), un disc ambiciós i gitano que mescla jazz, ritmes africans, llatins i rap frances després del seu impuls creatiu amb C. Tangana.

Fiscalia demana substituir la condemna a l’acusat d’enaltiment gihadista per la seua expulsió d’Espanya

La Fiscalia ha demanat en l'Audiència Nacional canviar la possible condemna a un acusat d'enaltiment gihadista per la seua expulsió d'Espanya. Al·lega que ja existia una orde administrativa prèvia, que la pena sol·licitada no supera els sis anys i que l'acusat manca d'arrelament.