L’autor valencià torna amb ‘La foscor que habita en mi’, un misteri protagonitzat per «personatges amb carn»
VALÈNCIA, 5 (EUROPA PRESS)
L’escriptor Joaquín Camps (Gandia, 1972) torna a les llibreries amb ‘La foscor que habita en mi’ (Planeta) un «còctel» que combina una trama de suspens i protagonistes dotats de gran contingut psicològic –«personatges amb carn», com els denomina l’autor– per a convidar als lectors a gaudir d’una trama entretinguda que, al mateix temps, planteja elements de reflexió.
«El thriller ha d’entretenir», defensa en una entrevista concedida a Europa Press Camps, qui, no obstant això, subratlla que esta és «una condició necessària, però no suficient». Així, recalca que en algunes obres del gènere es troben arguments que aconseguixen captar l’atenció, però que, no obstant això, compten amb personatges que són «caricatures».
«Hi ha alguns autors, fins i tot amb molt èxit, que han optat per la hipersimplificació. És alguna cosa que no compartisc. Jo vull que les meues novel·les siguen molt fàcils de llegir, però, a més d’entretenir al lector, m’agrada soltar de tant en tant una ‘frase destral’ perquè mire cap a dins», assenyala Camps, que s’apressa a matisar que no es tracta de cap moralina, ja que «no hi ha res més avorrit que intentar adoctrinar».
‘La foscor que habita en mi’ acompanya a Cameron, que abandona la seua Estats Units natal per a viure a Barcelona. Ací triomfa com a influencer de moda i troba l’amor, però també la malaltia i l’abandó. La seua vida de somni s’enfonsa, quedant-li un únic consol: espiar la casa de davant, on viu la seua exmarit amb la seua actual esposa. Quan la filla del matrimoni desapareix, les sospites recauen sobre Cameron, qui ha d’esbrinar, igual que el lector, si és víctima o botxí.
Es tracta d’un thriller «amb tots els components clàssics» que posa sobre la tema temes com l’amor, el desamor, les xarxes socials i la salut mental.
Preguntat per si l’univers de les xarxes socials és compatible amb la intimitat que demana a literatura, Joaquín Camps ha posat com a exemple el cas de la Vecina Rubia, una influencer molt exitosa amb un club de lectura que mou a moltíssima gent. «És un exemple d’una meravellosa complementarietat entre un món més de cara a la galeria com un món més cap a dins», ha considerat.
El problema és l’excés, ha advertit l’escriptor valencià, que recorda que diversos estudis alerten dels efectes en els adolescents de la sobreexposició a internet.
SENSE COMPLEXOS NI ESNOBISME
El narrador també subratlla la influència que l’audiovisual té en la seua obra, una poc del que se sent «orgullós». I celebra que cada vegada veu hi ha menys complexos i «esnobisme»: «La hibridació de gèneres és bona si enriquix, no cal tenir-li por a res i la creativitat beu de moltes fonts», argumenta.
Joaquín Camps es va estrenar en la literatura el 2015 amb ‘L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza’, a la qual va seguir ‘La silueta de l’oblit’, títol que va obtenir el Premi Azorín el 2019. En el temps que ha transcorregut fins al seu retorn editorial, l’autor ha aconseguit la seua càtedra en la Universitat de València. Vol dedicar-li més temps a les lletres, encara que subratlla que «les novel·les han d’anar sorgint quan toca, no estrenyent l’accelerador sol per complir ràtios».
En cadascuna de les seues obres, Camps dona un nou pas perquè, segons confessa, si alguna cosa tem en literatura és repetir-se. «Si sentira que em repetisc començaria a avorrir-me i jo m’ho passe bomba escrivint», assevera.
