La jutgessa de Catarroja rebutja noves testificals sol·licitades per una acusació particular
La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal per la gestió de la DANA d’octubre de 2024 a València ha rebutjat la citació de set nous testimonis sol·licitada per una acusació particular. La petició buscava acreditar la suposada falta d’avisos a la població per part de l’Ajuntament d’Algemesí i derivar d’eixa absència possibles responsabilitats penals del Consistori.
L’acusació pretenia a més que estes declaracions se celebraren abans que les dels alcaldes que encara no han comparegut, amb especial atenció a l’alcalde d’Algemesí, José Javier Sanchis Bretons. Amb esta estratègia processal s’intentava situar en primer pla l’actuació del govern municipal i condicionar la valoració judicial del seu paper durant l’episodi de fortes pluges.
No obstant això, la magistrada ha rebutjat la sol·licitud secundant-se en els mateixos arguments que ja va exposar quan va denegar la investigació de l’alcalde d’Utiel pels homicidis i lesions imprudents registrats en eixa localitat durant la DANA. Eixe precedent marca la pauta del seu criteri: no veu base suficient per a dirigir el procediment contra responsables municipals per la via penal en este moment de la instrucció.
Responsabilitats autonòmiques i municipals
En l’acte, difós pel Tribunal Superior de Justícia valencià, la jutgessa recorda que ja es va descartar investigar a l’alcalde d’Utiel i que no s’ha apreciat cap indici de responsabilitat penal en les alcaldesses que han declarat fins ara. Subratlla que, segons l’actuat, a estes responsables locals no se’ls pot dirigir cap retret penal pel succeït.
La magistrada incidix en què el procediment no se centra en els danys materials provocats per la DANA, aspecte que ja es va excloure a l’inici de la causa i que va ser confirmat després per l’Audiència Provincial. D’esta manera, delimita l’objecte del procés a les possibles responsabilitats penals lligades a defuncions i lesions, i no a les pèrdues econòmiques o patrimonials.
Per a justificar per què no veu fonament en les noves testificals, la jutgessa destaca l’existència d’una diferència radical entre l’administració local i l’autonòmica a l’hora de llançar alertes a la població i d’adoptar mesures d’autoprotecció. Eixa diferència, explica, deriva del distint accés a la informació i dels mitjans organitzatius disponibles en cada nivell de l’administració.
Segons l’acte, els qui dirigien l’emergència des de l’administració autonòmica comptaven amb un ampli cabal de dades procedents de fonts com a AEMET, AVAMET, els mitjans de comunicació, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i les crides gestionades a través del 112. A més, podien secundar-se en més personal especialitzat en emergències en el si del CECOPI, el centre de coordinació que reunix les autoritats implicades.
Per això, la jutgessa conclou que existix una diferència radical amb l’administració local en la competència per a dirigir el pla d’emergències. Assenyala expressament que la consellera responsable de protecció civil en aquell moment era la investigada Salomé Pradas i que el llavors secretari autonòmic d’Emergències era Emilio Argüeso, la qual cosa, al seu juí, reforça que el focus de la instrucció haja de situar-se en la cadena autonòmica de comandament.
La magistrada també rebutja la mesura de citar a familiars de dos morts, com demanava l’acusació particular, perquè considera que només contribuiria a la seua revictimització. Al seu entendre, obligar-los a relatar de nou l’ocorregut el 29 d’octubre suposaria un perjuí addicional per a ells sense aportar informació decisiva que no s’haja incorporat ja a la causa.
Respecte a la resta de testimonis proposats, la jutgessa assenyala que les declaracions d’altres familiars de morts d’Algemesí ja han aprofundit en les qüestions relacionades amb els avisos a la població. En la seua opinió, afegir més testimoniatges sobre els mateixos fets generaria una duplicitat de proves que no ajudaria a aclarir millor la relació entre les decisions adoptades i les conseqüències mortals o lesives.
La resolució recorda a més que la presència de múltiples acusacions particulars no pot servir de base per a reclamar proves que s’allunyen de l’estudi de la relació de causalitat entre les circumstàncies concretes en què van morir els morts als quals representen i les lesions patides pels perjudicats. L’objectiu de la fase d’instrucció, subratlla, és delimitar si va haver-hi conductes penalment rellevants connectades de manera directa amb eixos resultats.
En este sentit, la jutgessa detalla que ha de tindre’s en compte el moment en què es van produir les lesions, que l’acusació situa a les 18.30 hores, el nivell d’emergència vigent en eixe instant, el seu impacte ineludible sobre la localitat d’Algemesí i, a partir d’ací, les mesures d’alerta que es van adoptar, com es van traslladar els avisos a la població i qui assumia realment la direcció de l’emergència.
A partir d’eixos elements, l’acte conclou que resulta difícil imputar a l’alcalde d’Algemesí algun tipus de responsabilitat penal per les lesions investigades. També descarta condicionar el calendari de declaracions d’altres alcaldes a les testificals sol·licitades amb l’objectiu de fixar suposades responsabilitats genèriques de tots els edils en la gestió de la DANA, un enfocament que la jutge considera excessivament ampli.
La magistrada insistix que ja es va rebutjar la investigació de l’alcalde d’Utiel i torna a deixar per escrit que no aprecia indicis de delicte en les altres alcaldesses que han passat pel jutjat, per la qual cosa no cal dirigir contra elles retret penal. D’esta manera, reforça la línia seguida fins ara de limitar la imputació a càrrecs autonòmics directament vinculats amb la coordinació d’emergències.
L’acte no tanca definitivament la porta a futures proves, però sí que marca els límits de la instrucció actual. Contra la resolució cap recurs de reforma en el termini de tres dies o recurs d’apel·lació en el termini de cinc dies, de manera que les parts disconformes encara poden intentar que un òrgan superior revise el criteri adoptat sobre estes testificals i l’abast de les investigacions.
