La UPV constata que la violència masclista en xarxes silencia a dones en política i repetix patrons

Dos estudis de la Universitat Politècnica de València (UPV) conclouen que la violència masclista en xarxes socials silencia a les dones en política i seguix patrons comuns en diferents països. La investigació, a càrrec de María Luisa Carrió Pastor i Serguei Sikorskii, analitza milers de missatges publicats en X contra Isabel Díaz Ayuso, Irene Montero i Giorgia Meloni i sosté que l’hostilitat no és fruit del debat, sinó un fenomen sistemàtic amb impacte directe en la qualitat democràtica.

Els autors determinen que estos atacs desplacen la discussió d’idees cap a la desqualificació personal i que operen de manera persistent, amb un llenguatge que aparenta normalitat. El resultat és que les afectades reduïxen la seua presència pública, se censuren o fins i tot abandonen la conversa digital per a evitar l’assetjament, un efecte que també desanima a dones jóvens que valoren fer el salt a la política.

Patrons repetits en l’atac

El primer estudi examina comentaris publicats en resposta a missatges d’Ayuso i Irene Montero durant dos setmanes (26 de gener–8 de febrer de 2025), coincidint amb una fase d’alta visibilitat pel ‘cas FP’ i la investigació judicial sobre el Govern regional de Madrid. Eixe context incrementa l’atenció i el volum d’interacció, la qual cosa amplifica l’abast dels missatges i facilita la seua normalització quan es repetixen en cadena.

Els resultats mostren que, malgrat les seues diferències ideològiques, les dos reben formes molt similars d’agressió basades en estereotips de gènere: infantilització, sexualización, qüestionament de la seua capacitat per a exercir el poder, crítiques desproporcionades a la seua expressió emocional i ús de l’humor o la ironia per a disfressar l’insult. Segons els investigadors, estes estratègies no busquen debatre, sinó desacreditar, humiliar i descoratjar la participació de les dones en l’espai públic.

Una conclusió central és que gran part de la violència es presenta amb aparença de correcció, embolicada en bromes, sarcasme o fórmules de cortesia. ‘Este to irònic pot provocar que molts missatges no siguen percebuts com a agressions greus, la qual cosa contribuïx a la seua normalització i dificulta la seua identificació com a formes d’hostilitat’, explica María Luisa Carrió Pastor. Eixa ambigüitat complica la denúncia i retarda la resposta social i de les plataformes, que tendixen a tractar estos continguts com a opinions mordaces i no com a atacs de gènere.

Entre els exemples d’infantilització i desacreditación recollits, a Ayuso li escriuen ‘no tens ni idea de res, mocosa. Quan els majors parlen, aprens a escoltar’ o ‘sense els teus padrins no series res, Ayuso. Eres només la marioneta amb falda del PP’; a Montero, ‘Per què no calles d’una vegada, xiqueta? Ves-te a la cuina’. Estos missatges no discutixen propostes, sinó que rebaixen a les destinatàries a un rol subordinat.

Diferències per país i conseqüències

El segon treball detecta un patró comú d’hostilitat amb matisos nacionals. A Espanya predominen els atacs morals i els que prescriuen com ‘hauria de comportar-se’ una dona en el poder; a Itàlia són més freqüents els missatges que posen en dubte la seua competència o la seua sinceritat. ‘En els dos casos, estes crítiques contribuïxen a construir discursos que posen en dubte la legitimitat de la líder com a figura política vàlida’, assenyala Serguei Sikorskii.

Així, a Ayuso li retrauen ‘eres una pocavergonya per al país’ o ‘no saps comportar-te com una presidenta seriosa’; a Meloni la titllen de ‘incapaç i deshonesta’ i li envien missatges com ‘estem a un nivell de bogeria política’, ‘no eres capaç de governar’, ‘és tot teatre no eres sincera’ o ‘mai aguantes quan importa’. La reiteració d’estos marcs erosiona la percepció pública de la seua legitimitat més enllà de la crítica política legítima.

Els investigadors subratllen la necessitat de reconéixer estos patrons per a diferenciar la discrepància política dels discursos que busquen excloure a determinades persones de l’espai públic. ‘Els resultats tenen implicacions rellevants per a entendre el funcionament del debat públic en entorns digitals. Reconéixer estos patrons permet diferenciar la crítica política legítima dels discursos que busquen excloure a determinades persones de l’espai públic. També obri la porta a dissenyar millors ferramentes d’anàlisis i educació digital, especialment en un context en el qual les xarxes socials influïxen de manera directa en la percepció social del lideratge polític’, afirmen.

Els dos estudis constaten que estes pràctiques generen un ‘efecte desànim‘: moltes dones reduïxen la seua presència, se censuren o abandonen el debat polític per a evitar l’assetjament. Eixe clima impacta en la pedrera de lideratge, perquè desanima a potencials candidates i reforça idees de menor racionalitat o menor capacitat de lideratge associades a les dones. ‘Estes formes d’agressió reforcen estereotips de gènere tradicionals, com l’associació de les dones amb menor racionalitat o menor capacitat de lideratge. Des de l’anàlisi del discurs, això contribuïx a reproduir desigualtats simbòliques en l’espai públic digital’, conclou Serguei Sikorskii.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El València Basket recorrerà la multa d’Eurolliga per llançament d’objectes

El València Basket presentarà un recurs contra la multa de cinc mil euros imposada per l'Eurolliga pel llançament d'objectes durant el segon partit de quarts de final davant el Panathinaikos.

Multa de cinc mil euros al València Basket per llançament d’objectes en Eurolliga

L'Eurolliga imposa una multa de cinc mil euros al València Basket pel llançament d'objectes a la pista davant el Panathinaikos i endurix el focus disciplinari sobre diversos incidents recents.

Multa de cinc mil euros al València Basket per llançament d’objectes en Eurolliga

L'Eurolliga ha multat al València Basket amb cinc mil euros per llançament d'objectes a la pista en el segon partit de quarts davant el Panathinaikos i ha imposat sancions addicionals al president del club grec i al jugador Mike James.

Sancionat el president del Panathinaikos amb tres partits sense poder assistir en l’Eurolliga

L'Eurolliga imposa al president del Panathinaikos una multa de 10.000 euros i tres partits sense poder assistir per invadir l'àrea d'anotadors i encarar-se amb els àrbitres a València.

Sancionat el president del Panathinaikos amb tres partits sense poder assistir en Eurolliga

El president del Panathinaikos, Dimitrios Giannakopoulos, ha sigut castigat amb una multa de 10.000 euros i tres partits sense poder assistir després de les seues protestes a València.

El València busca aprofitar les rotacions de l’Atlètic per a acostar-se a la permanència

El València rep a un Atlètic bolcat en la Champions amb l'opció de fer un pas quasi definitiu cap a la permanència. Les nombroses rotacions blanc-i-vermelles i el desgast europeu poden afavorir al conjunt local.

Tres jóvens espanyols, entre els 73 convidats al Combine previ al draft de la NBA 2026

Sergio De Larrea, Aday Mara i Bava Miller figuren entre els 73 jugadors citats al AWS NBA Draft Combine 2026, el gran aparador previ al draft a Chicago.

La Film Symphony Orchestra estrena a València el seu concert Wanted dedicat al western

La Film Symphony Orchestra torna al Palau de la Música de València amb el comiat de Toon Story i l'estrena de Wanted, un nou concert dedicat a les grans bandes sonores del western.