La vaga indefinida del professorat de l’ensenyança pública no universitària de la Comunitat Valenciana aconseguix aquest dijous el seu catorzé dia sense un acord tancat entre sindicats i Conselleria d’Educació. La continuïtat del conflicte es decidix en bona part en l’octava taula de negociació, convocada a les 12 hores en la seu de la Conselleria, on s’espera una nova concentració de docents com a gest de pressió i de suport a les organitzacions sindicals.
Esta nova cita arriba després que la vesprada anterior la Conselleria enviara als cinc sindicats de la taula sectorial la seua última proposta sobre els punts clau del conflicte. Eixe document pretén ser la base per a desbloquejar la situació, però al mateix temps ha evidenciat les diferències entre les organitzacions sindicals. Tres d’elles, STEPV, CCOO i UGT, ja han avançat que consideren insuficients diversos aspectes i han expressat el seu rebuig a parts substancials del text.
Acords en disputa
La Conselleria acudix a la reunió amb la intenció que els sindicats firmen o rebutgen formalment el paquet d’acords plantejat. Sobre la taula estan qüestions que afecten el dia a dia dels centres, com la reducció de burocràcia, les ràtios d’alumnat per aula, l’increment retributiu del professorat, l’ampliació de plantilles, les inversions en infraestructures educatives, les mesures d’inclusió, la situació de la formació professional i la regulació del valencià.
Segons ha traslladat el departament d’Educació, es tracta d’acords que considera molt bons i que, en la seua opinió, qualsevol comunitat autònoma subscriuria sense dubtar. Amb este plantejament, la Conselleria busca presentar la seua proposta com un avanç significatiu respecte a la situació actual, tant en condicions laborals com en organització dels centres.
No obstant això, la majoria sindical en la taula negociadora, formada per STEPV, CCOO i UGT, manté una posició crítica. Estes organitzacions rebutgen per insuficient l’acord retributiu, a pesar que altres dos forces, ANPE i CSIF, ja ho van firmar el dilluns amb la Conselleria. També consideren que la proposta de reducció de ràtios es queda tala per a millorar l’atenció a l’alumnat i reduir la sobrecàrrega a les aules, la qual cosa, al seu juí, limita l’impacte real de l’acord.
Els sindicats majoritaris qualifiquen a més d’una burla la proposta sobre el valencià i assenyalen que existixen carències rellevants en altres apartats del document. Este malestar reflectix que, més enllà de les pujades salarials, el conflicte inclou elements relacionats amb el model educatiu, la protecció de l’ensenyança en valencià i els recursos disponibles per a atendre a tot l’alumnat.
En la nit prèvia a la negociació, STEPV, CCOO i UGT treballaven en l’elaboració d’una consulta al professorat que tenen previst llançar durant el matí. Amb esta consulta volen que els docents es pronuncien de manera directa sobre dos qüestions clau: si avalen o no la firma dels acords proposats per la Conselleria i si recolzen mantindre la vaga indefinida que va començar l’11 de maig. El resultat servirà per a orientar la posició dels sindicats en la taula i per a mesurar el suport de la base docent al conflicte obert.
En paral·lel a la negociació i a la consulta sindical, el malestar també es canalitza des dels equips directius dels centres. Directors de 50 centres educatius de Castelló tenen previst reunir-se a les 10 hores amb la direcció territorial d’Educació per a exposar de primera mà la situació que viuen en els seus col·legis i instituts i detallar les seues reclamacions. Esta cita seguix la línia de la mantinguda el dia anterior a València per representants directius d’una vintena de centres, que ja van traslladar les seues queixes i preocupacions.
La confluència de la vaga, l’octava taula de negociació, la consulta al professorat i les reunions amb equips directius dibuixa un escenari de màxima tensió i de decisions rellevants per a l’educació pública no universitària en la Comunitat Valenciana. El resultat d’estes converses marcarà si s’obri una via d’acord o si el conflicte es prolonga més enllà de les dos setmanes d’atur ja acumulades.
