L’Ajuntament no estudiarà el terciari del Nou Mestalla fins que el València done els diners de Benicalap

El club presenta un projecte d'”integració arquitectònica” ressaltant l’estadi com a “fita” i “espais de qualitat per a la ciutat”

VALÈNCIA, 13 (EUROPA PRESS)

L’Ajuntament esperarà al fet que el València CF ingresse els diners corresponents a la construcció del poliesportiu de Benicalap –una suma estimada en més d’11 milions d’euros– per a estudiar el projecte que ha presentat el club per al terciari del Nou Mestalla, les obres del qual es van reprendre el divendres després d’una aturada de quasi 16 anys.

Així ho han tornat a recalcar este dilluns fonts municipals d’acord amb l’afirmat la setmana passada per l’edil d’Urbanisme, Juan Giner, qui ja va manifestar, sobre esta dotació que s’ha de construir junt amb el nou camp de futbol, que el València CF “en cap cas va a poder obtenir llicència de l’activitat terciària en el nou Mestalla si no ha consignat en les arques municipals l’import del poliesportiu”.

“Una vegada consigne l’import del poliesportiu, per part de l’Ajuntament s’iniciarà la redacció del projecte i les obres per a complir amb el barri de Benicalap”, va postil·lar.

La quantitat que el València CF haurà d’ingressar en les arques del consistori són 11,2 milions d’euros. Estos són els diners que costarà construir el poliesportiu de Benicalap segons un recent informe realitzat per la Fundació Esportiva Municipal (FDM) de València amb preus actualitzats i amb l’IVA inclòs.

Per la seua banda, l’entitat valencianista ja ha presentat al consistori l”Estudi de detall edifici d’usos compatibles amb l’esportiu parcel·la GSP-1* Zona b Corts Valencianes”‘, un document en el qual concreta les condicions de volum i forma de les edificacions proposades per als Usos Compatibles diferents del dominant esportiu.

Es tracta de procurar la integració arquitectònica entre totes les edificacions de l’àmbit, especialment amb l’estadi “ressaltant la seua condició de fita urbana, així com potenciar espais de qualitat per a la ciutat”, defensa la memòria presentada consultada per Europa Press.

Els redactors del pla defensen que es realitza una proposta de volums que permeta la disposició de les edificacions “respectant els paràmetres de posició, distàncies i ocupació establits segons la normativa vigent, permetent el desenvolupament edificatori de les parcel·les que componen la poma de forma autònoma”.

En concret, s’advoca per la creació d’un àrea de moviment de manera que, amb les seues altures, permeten una distribució volumètrica integrada amb l’entorn, tant cap a l’àmbit de major escala de l’Avinguda Corts Valencianes i el nou estadi, com cap a l’àmbit d’escala més reduïda del barri de Benicalap.

També es pretén generar amb els espais lliures de la poma un entorn urbà adequat, obert cap a l’avinguda de Corts Valencianes i cap al nou estadi, de manera que “s’afavorisquen les visuals àmplies de l’estadi, s’aprofiten les sinergies entre els diferents usos i la ciutat guanye un espai dinàmic i atractiu”.

El nou estadi constituïx un edifici totalment exempt en l’ordenació de volums proposada per l’Estudi de detall, mantenint la seua condició aïllada com a fita urbana, i deixant lliure d’edificació la zona que recau a l’avinguda Corts Valencianes i la seua confluència amb el carrer La Safor. Les distàncies mínimes entre l’edifici d’estadi i l’envolupant màxima de l’edifici d’usos compatibles sempre són superiors a les establides en l’art.18 de la Modificació del Pla LIGA.

PLAZA OBERTA

L’Estudi de detall proposa una volumetria de l’edifici d’usos compatibles que respecta l’espai lliure d’edificació a la zona recayente a l’avinguda Corts Valencianes, de manera que “es preserva la condició de fita urbana de l’estadi i la seua percepció des de l’accés nord a la ciutat”. Esta plaça oberta cap a l’avinguda de Corts Valencianes es perllonga en l’espai que discorre entre l’estadi i l’edifici d’usos compatibles de manera que es genera una zona d’activitat entre el públic de l’estadi i el dels usos terciaris.

La volumetria proposada de l’edifici d’usos compatibles també s’integra en l’entorn, situant el bloc de major altura en la zona més pròxima a Corts Valencianes, d’acord amb la resta de torres de l’avinguda, mentre que va reduint la seua altura escalonadament segons s’aproxima cap al barri de Benicalap. La possible proposta d’edifici d’usos compatibles en el seu interior esgota l’edificabilitat assignada a la parcel·la sense depassar l’envolupant exterior, de manera que el futur projecte podrà comptar amb cert grau de llibertat per a definir la volumetria definitiva, descriuen.

Finalment, l’estudi ressalta que no modifica cap altra determinació urbanística pròpia del pla que desenvolupa ni d’altres plans de rang superior. Per tot això, entén que es complixen amb tota la normativa urbanística.

El passat mes de maig, el València va informar de l’acord aconseguit amb Atitlan Desenvolupaments Immobiliaris (filial del Grup Atitlan) per a la venda dels terrenys terciaris annexos al Nou Mestalla a l’avinguda de les Corts Valencianes, que comptarà amb Àrea Desenvolupament (filial del Grup Simetria) en la seua fase d’execució.

L’acord quedava subjecte a l’aprovació dels instruments urbanístics i les llicències necessàries per al desenvolupament tant de l’estadi com de les edificacions terciàries projectades pel comprador.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

La Cremà infantil convertix en cendra més de 380 minifallas plenes de jocs, riures i somnis

Més de 380 falles infantils de València han cremat en la Cremà, culminant un any de treball artístic i emocions per a milers de xiquets, amb la secció Especial i la falla municipal com a grans focus.

Emilio de Just curta l’última orella de la fira de Falles en una vesprada amb opcions de major triomf

Emilio de Justo va tallar l'última orella de la fira de Falles de València després d'una seriosa correguda de Núñez del Cuvillo, marcada pel vent i per bous amb opcions de major èxit.

Les Falles de València s’acomiaden amb la Cremà i obrin el debat sobre el seu futur

Les Falles de València tanquen hui els seus dies grans amb la mascletà i la Cremà de quasi 760 monuments, en una edició massiva i sense incidents rellevants que deixa diversos debats pendents.

L’Ofrena de València suma més de 114.000 falleres i fallers, un 10% més que en 2025

L'Ofrena de flors a la Verge dels Desemparats reunix enguany 114.275 falleres i fallers, amb un creixement del 10% i més de deu mil participants addicionals.

Identificat un menor per agredir amb un bat de beisbol a una dona a Torrent

La Policia Nacional investiga l'agressió amb un bat de beisbol a una dona de 52 anys en el portal del seu edifici a Torrent i ha identificat a un menor de 17 anys com a presumpte autor.

Dos detinguts a Albatera després d’un control amb metamfetamina i haixix

Dos persones són detingudes a Albatera després de trobar-se metamfetamina, haixix, pastilles i diners en efectiu en un control de trànsit conjunt de Guàrdia Civil i Policia Local.

Detinguda a Alacant per injectar àcid hialurònic a una menor sense titulació ni permís patern

La Policia Nacional ha detingut a Alacant a una dona de 40 anys per presumpte intrusisme laboral i lesions després d'injectar àcid hialurònic en els llavis d'una menor sense titulació mèdica ni consentiment dels seus progenitors.

Les Falles de València s’acomiaden amb la Cremà i obrin el debat sobre el seu futur

Les Falles de València culminen hui amb la mascletà i la Cremà de prop de 760 monuments, en una edició marcada per l'auge turístic i els reptes de gestió per a pròxims anys.