26 d’abril de 2026, data històrica per a l’atletisme
El 26 d’abril de 2026 queda marcat com una data històrica per a l’atletisme. Eixe dia, el kenià Sabastian Sawe es va convertir en el primer atleta a baixar de les dos hores en una marató homologada, amb un temps oficial de 1h59:30 a Londres. El seu registre no sols va trencar una barrera simbòlica que durant anys va semblar inassolible, també va confirmar una revolució silenciosa en la ruta, impulsada per les sabatilles de carboni i per una preparació cada vegada més científica en aspectes com la nutrició, la suplementació i la recuperació.
Sawe va firmar esta gesta en tot just la seua quarta marató, tots ells saldats amb victòria prèvia en circuits de màxim nivell com València en 2024 i Berlín i Londres en 2025. En la capital britànica no sols va guanyar, sinó que va polvoritzar l’antic rècord mundial de 2h00:35 establit a Chicago en 2023 pel seu compatriota Kelvin Kiptum, mort en un accident de trànsit al febrer de 2024. La millora de més d’un minut en una distància tan exigent reflectix fins a quin punt s’ha accelerat l’evolució de la marató d’elit.
El llistó de les dos hores ja havia sigut superat oficiosament en 2019, quan Eliud Kipchoge va completar a Viena un intent especial amb 1h59:40. Aquell experiment, amb circuit tancat, cotxe guia, llebres per a tallar el vent i hidratació en moviment, no complia les normes de World Athletics i no va ser homologat com a rècord mundial. La diferència ara és que Sawe ha aconseguit un temps similar en una carrera oficial, amb reglament estricte i en un entorn competitiu real, la qual cosa multiplica el valor esportiu de la seua actuació.
La carrera de Londres va confirmar que no es tracta només d’un atleta excepcional. Els altres dos corredors del podi, l’etíop Yomif Kejelcha amb 1h59:41 i l’ugandés Jacob Kiplimo amb 2h00:28, també van rebaixar l’anterior rècord mundial de Kiptum. Tres atletes per davall de la plusmarca precedent en la mateixa prova indiquen un canvi d’era més que un simple colp de talent individual.
L’ex campió del món de marató Martín Fiz reconeix que fa uns anys ni tan sols s’imaginava veure a un home baixar de les dos hores en una marató oficial, però admet que, a mesura que la prova va anar evolucionant, va començar a creure que eixe moment arribaria. En la seua anàlisi, subratlla que s’han alineat diversos factors: atletes de primer nivell, una notable evolució en el calçat, una alimentació i hidratació cada vegada més personalitzades i unes condicions climatològiques favorables. Tots eixos elements, combinats, han creat el context perfecte perquè es produïsca este salt de rendiment.
Sabatilles de carboni i nova generació de maratonians
Fiz destaca també l’aparició d’una nova generació d’especialistes en ruta, jóvens amb ambició de rècord i que es beneficien d’unes sabatilles dissenyades per a optimitzar cada camallada. Es referix a Sawe, Kejelcha i Kiplimo com tres atletes que han revolucionat la marató, capaces de mantindre ritmes extrems durant més de quaranta quilòmetres. En la seua opinió, el calçat amb placa de carboni reduïx de manera decisiva la fatiga i permet arribar als últims quilòmetres amb molta més energia, alguna cosa que es reflectix en temps finals que fa poc semblaven impossibles.
Un altre històric del fons, Abel Antón, doble campió del món i vencedor a Londres en 1998, coincidix que el major salt tecnològic s’ha produït precisament en les sabatilles. Recorda que porta anys convençut que es podria baixar de les dos hores: si una mitja marató es guanya en 57 minuts, raona, és qüestió de sostindre un ritme lleugerament més lent en la segona mitat per a completar la marató en menys de dos hores. Des que va veure a Kipchoge superar la barrera a Viena, va tindre clar que en un context idoni la marca cauria.
Antón matisa que Londres no sol considerar-se el recorregut més ràpid del món per a fer marca, però sí un dels més importants i competitius, on sempre es reunixen els millors especialistes. Eixa combinació de prestigi i nivell convertix la prova en un aparador ideal perquè es vegen grans registres. En comparar la seua pròpia victòria a Londres en 1998, amb un temps de 2h07:57 i a només un segon del rècord de la carrera, amb el sub 2 recent, conclou que alguna cosa ha canviat de manera radical. Per a ell, la clau són les sabatilles de carboni, que estarien permetent a molts atletes rebaixar entre tres i quatre minuts les seues millors marques personals.
En eixe sentit, Antón creu que en el futur es correrà encara més ràpid, per davall de 1h59, i apunta a circuits com Berlín o Chicago, tradicionalment molt ràpids, com a escenaris probables per al pròxim gran salt. La idea que el rècord actual tinga ja data de caducitat reflexa fins a quin punt la marató viu una fase de transformació accelerada.
La visió dels atletes en actiu reforça eixe diagnòstic. El madrileny Yago Rojo, olímpic a París 2024 i tercer en la marató de Madrid en 2025, sosté que les sabatilles estan evolucionant molt, però recorda que el canvi no es limita al calçat. Subratlla els avanços en els mètodes d’entrenament, en una nutrició cada vegada més afinada, en la suplementació específica per a esforços prolongats i en sistemes de recuperació com les cambres hiperbàriques, la llum roja o la pressoteràpia. Tot això permet que els esportistes assimilen millor les càrregues de treball i mantinguen alts nivells de rendiment durant més temps.
Yago admet que esperava que la barrera de les dos hores caiguera relativament prompte, encara que el va sorprendre que anara Sawe qui ho aconseguira i no altres candidats que considerava molt sòlids, com John Korir o el propi Jacob Kiplimo. Veure en una mateixa carrera a tres atletes per davall del rècord del món li sembla una autèntica barbaritat i una de les majors gestes esportives dels últims temps. A més, apunta al fet que els corredors africans presenten unes condicions i una genètica especialment favorables per al fons, alguna cosa que, combinat amb la tecnologia actual, es traduïx en registres cada vegada més extrems.
Fiz coincidix que el viscut a Londres no serà un fet aïllat. Considera que el traçat londinenc no és l’ideal per a registrar les millors marques possibles, per la qual cosa creu que, una vegada recuperats de l’esforç, els grans especialistes tornaran a intentar-lo en altres circuits ràpids com Berlín, Chicago o València. Per als dos ex campions, el rècord de Sawe sembla més l’inici d’una dinàmica que un punt final.
Les Adidas Adizero Adios Pro Evo 3: tecnologia al servei del rècord
En el centre d’esta revolució estan les sabatilles que va utilitzar Sawe: les Adidas Adizero Adios Pro Evo 3. Este model, desenrotllat després d’un intens treball de laboratori, pes només 97 grams i s’ha dissenyat específicament per a la marató d’alt rendiment. Incorpora una de les plaques de carboni més lleugeres creades fins ara i s’ha convertit en un dels vaixells almirall de la marca. El seu preu de venda al públic rondarà els 500 euros, una xifra que reflectix el grau de sofisticació tecnològica aplicat al rendiment.
La competència entre marques per dominar el mercat de les sabatilles de carboni ve des de lluny i Londres ha escrit un nou capítol en eixa guerra. En esta ocasió, el triomf se l’ha emportat Adidas amb Sawe, de la mateixa manera que Nike havia encapçalat abans esta revolució amb els èxits de Kipchoge. Cada nou rècord afig pressió a les firmes esportives per a continuar innovant i oferir models encara més ràpids i eficients.
Darrere de les xifres i de la tecnologia es troba la història personal de Sabastian Sawe. Nascut en el remot llogaret de Cheukta, en l’oest de Kenya, va créixer entre camps de dacsa en els quals treballava el seu pare. L’atletisme li va obrir una eixida a una vida que semblava destinada al treball agrícola i li va permetre desenrotllar un talent que, amb el temps, li ha convertit en una estrela mundial sense que oblide les seues arrels.
El que no sembla tindre límits és la seua ambició. Sawe ja ha anunciat que el seu pròxim objectiu és córrer encara més ràpid i assegura que tot el succeït a Londres li dona forces per a pensar que, en el futur, qualsevol cosa és possible. En un escenari en el qual els rècords es derroquen cada pocs anys i la tecnologia continua avançant, la seua figura simbolitza una nova era de la marató, en la qual les sabatilles de carboni i la preparació mil·limetrada canvien per sempre la manera d’entendre els 42,195 quilòmetres.
