Mavi Mestre és la rectora de la Universitat de València (UV), després d’haver sigut reelegida quatre anys més.
La catedràtica de Psicologia Bàsica ha concedit una entrevista a València Diari per a parlar dels quatre anys que té al davant per a complir tots els objectius que s’ha marcat en el seu càrrec per a millorar la seua Universitat.
Però, a més, com la primera dona rectora de la Universitat de València, ha volgut reivindicar el papal de les dones en el món educatiu, científic i universitari en un dia tan especial com és el Dia Internacional de la Dona (8 de març).
Pregunta: En primer lloc, enhorabona per la reelecció com a rectora de la Universitat de València. Després d’aquests quatre anys en el càrrec, quin balanç fa de la seua gestió? Quins objectius es marca per als pròxims quatre anys?
Resposta: Han estat quatre anys marcats per la pandèmia per COVID-19, així com pels efectes de la taxa de reposició i d’absència de model de finançament.
Malgrat tot hem estabilitzat i promocionat 818 persones a places permanents i funcionarials, hem contractat 417 professores i professors ajudants doctors, 47 professors associats s’han estabilitzat i un tota de 212 persones d’administració i serveis.
Hem avançat en la digitalització, implantat el registre general en línia.
I en aquest context, hem incrementat el 50% els ingressos d’investigació, i som la primera universitat valenciana en publicacions i en citacions científiques.
Els resultats d’ocupabilitat dels nostres estudiants se situen en el 77,3% i la taxa d’abandó i el rendiment acadèmic dels nostres estudiants està molt per sobre de la mitjana espanyola.
Som la primera universitat d’Europa en recepció d’estudiants Erasmus i hem incrementat el nombre de programes de doble titulació.
I al llarg de la pandèmia hem aplicat un estil de govern basat en la cogovernança, hem donat ajudes d’equipaments informàtics i connexions a tots els estudiants que ho necessitaren.
I els resultats de les enquestes de qualitat a estudiantat i professorat i els resultats acadèmics evidencien que hem superat aquesta situació i continuem fent-ho.
Per als pròxims quatre anys anem a continuar situant a les persones al centre del sistema.
Per això necessitem un pla de finançament que ens permeta millorar les nostres infraestructures i actualitzar-les, millorant les condicions d’estudi, treball i investigació; continuar avançant en l’estabilització i promoció del nostre personal, per això necessitem la supressió de la taxa de reposició i la signatura del conveni col·lectiu acordat amb la Generalitat; impulsar la internacionalització de la investigació i continuar avançant en la transformació digital, apostant per la formació continua, i per això hem creat un vicerectorat específic, apostant per la sostenibilitat, que tindrà un vicerectorat nou per a abordar aquest repte, i pels valors com la igualtat, la inclusió i la diversitat.
Pregunta: magine que ha estat difícil la gestió de la Universitat aquests anys que han estat i continuen estant marcats per la pandèmia, com s’ha adaptat la Universitat a la covid? Ara que comencem a veure la llum al final del túnel, quins són els següents passos que donarà la UV?
Resposta: El primer que cal dir és que si no haguérem estat treballant al llarg dels anys en estar al dia de les tecnologies de la informació i la comunicació, haguera estat impossible passar a la docència totalment en línia en una setmana.
El fet d’haver aplicat un model de cogovernança en aquesta crisi ens ha permés encarar la crisi amb unitat.
Estem treballant en noves maneres d’hibridació de docència, a partir d’aquesta experiència.
Pregunta: Un tema clau per a la Universitat és la nova Llei d’Universitats que està en desenvolupament. Com pot beneficiar a la UV? Què inclouria sí o sí en aquesta nova llei?
Resposta: Ara mateix amb el canvi al Ministeri estem a l’expectativa. Però el que seria necessari és que aquesta llei incloguera qüestions de finançament i, també, una clara definició de la carrera acadèmica i investigadora, amb figures contractuals noves no incorporades en la llei actual.
Pregunta: Vosté ha estat la primera dona en la història de la Universitat de València a ser rectora. Ha trencat amb una barrera i és un exemple per a les pròximes generacions. És hui la Universitat de València més igualitària? Continua sent el món acadèmic un món d’homes?
Resposta: El meu nou equip té més dones que homes. I hi ha més dones deganes ara… Jo crec que sí que estem avançant, tant la Universitat com la societat.
Però no diria que el món acadèmic és un món d’homes, però és cert que s’evidencia un moment en les trajectòries acadèmiques en què els homes avancen més i més ràpid, i sol coincidir amb el període vinculat amb la maternitat.
Per tant, necessitem que els sistemes d’acreditació reconeguen aquest fet, que no penalitze les dones, i avançar en una societat amb major corresponsabilitat.
Pregunta: Quins esforços dedica la UV en matèria d’igualtat? Té previst adoptar noves mesures?
Resposta: A més d’apostar per la igualtat efectiva, per impulsar les dones, hem aprovat una actualització del protocol contra la discriminació, treballem perquè les xiquetes siguen lliures d’elegir, i no es condicionen socialment en la ‘masculinització’ de professions.
Això és sensibilitzar i previndre la violència, amb punts com els espai violeta i altres accions en el marc de l’acord amb la Conselleria de Justícia.
En aquests anys anem a llançar el nostre quart pla d’igualtat amb la participació de la comunitat universitària.
Pregunta: Celebrem un nou 8 de març amb mobilitzacions. La societat sembla més receptiva a les reivindicacions feministes. Quins són els reptes en igualtat que ha d’afrontar la ciència?
Resposta: El primer és de política universitària general: que hi haja clares carreres i trajectòries definides. Perquè si no, en un món precari, les dones tenen més a perdre.
En segon lloc: evitar que hi haja àrees més masculinitzades, i això passa perquè les noves generacions estudien amb llibertat, lluny d’estereotips. I en això nosaltres estem treballant.
En tercer lloc, social: ha d’haver-hi una major visibilització de l’activitat científica, prestigiar-la, i mostrar els exemples de dones científiques.
Pregunta: Com podem fer front als estereotips de gènere en les diferents branques del coneixement? Encara hi ha disciplines com la física o les enginyeries on continua havent-hi majoria d’homes.
Resposta: Tenim un programa per combatre’l: GIRLS4STEM. Mostrem que totes i tots som iguals i que totes i tots podem estudiar qualsevol cosa.
Jo sempre dic que el problema no és que hi haja xiques que no vulguen estudiar una titulació concreta, el problema és que pensen que no és una professió igualitària, sinó ‘de xics’. Contra això combatem.
I no sols és un tema de la Universitat, és una qüestió social.
Pregunta: Celebra d’alguna manera el Dia de la Dona?
Resposta: Participe tots els anys en les concentracions per avançar en la igualtat, tant a la Universitat.
Pregunta: Pot donar el nom d’una dona (viva o morta) que li haja marcat i per què.
Resposta: Un exemple històric, un referent i un exemple que no podem oblidar: Clara Campoamor.
I una dona que no oblidarem mai: Carmen Alborch. Sempre recordaré com ens animava a totes, i a mi també, a què hi haguera una dona rectora per primera vegada a la nostra Universitat.
Pregunta: Qui creu que ha fet més per les dones en l’últim any?
Resposta: En el nostre àmbit autonòmic, el govern valencià, i particularment la conselleria de Justícia en el combat contra la prostitució i la violència de gènere.
Pregunta: Quina desigualtat de gènere la molesta més que cap altra?
Resposta: Totes les que condueixen a l’explotació de les dones i la violència.
Pregunta: Ja finalment, si se li concedira un desig amb motiu del Dia de la Dona, quin demanaria?
Resposta: Una societat vertaderament en igualtat, sense cap tipus de discriminació.
