Carlos Mazón compareix en el Congrés per a obrir el torn de responsables polítics en la comissió d’investigació sobre la DANA, un pas que arriba després que la setmana passada els familiars de víctimes li assenyalaren com a responsable de les morts. La sessió arranca amb el focus posat en la seua gestió durant la catàstrofe i en l’escenari polític obert després de la seua dimissió.
El context està marcat per les negociacions entre PP i Vox per a tancar la investidura del seu substitut al capdavant de la Generalitat. Els populars han proposat a Juanfran Pérez Llorca, actual portaveu en Les Corts, però l’acord definitiu encara no està tancat. Esta interinitat afig pressió a la compareixença, perquè qualsevol declaració pot impactar en l’equilibri de forces i en els temps de la successió.
Un examen a la gestió de la catàstrofe
Mazón arriba després d’haver oferit explicacions la setmana passada en Les Corts, valoració que l’oposició va considerar insuficient. Llavors va refusar respondre a preguntes del PSPV i Compromís i va traslladar les responsabilitats per l’atenció a la població durant les inundacions al Govern central. Huit dies després d’anunciar la seua dimissió, va mantindre el mateix missatge: va afirmar que ja havia assumit les seues responsabilitats amb la renúncia i va sostindre que l’Executiu central encara no l’ha fet.
Amb este antecedent, s’espera que l’interrogatori en el Congrés gire entorn de decisions i temps d’actuació: els avisos previs, la coordinació amb altres administracions, la mobilització de recursos i la comunicació als municipis afectats. Són aspectes clau per a reconstruir com es va gestionar l’emergència i per què van fallar determinats mecanismes de protecció.
La comissió indaga la gestió d’una catàstrofe que va deixar entorn de 230 víctimes mortals, principalment a la província de València. L’objectiu és ordenar els fets i depurar responsabilitats, identificant què va funcionar, què no, i en quins nivells de l’administració es van prendre les decisions rellevants. Després de Mazón, estan citats la vicepresidenta de la Generalitat, Susana Camarero, i el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, el 24 de novembre, la qual cosa apunta a un examen escalonat de Generalitat i administració provincial.
Les víctimes van obrir els treballs amb tres sessions de testimoniatge repartides en la primera fase. Les seues intervencions han marcat el to de la investigació i han fixat prioritats en el pla de treball, que suma 127 compareixences pactades per PSOE, Sumar i els seus socis. A més, la comissió ha sol·licitat documentació i vídeos del dia de la tragèdia per a contrastar versions i assegurar una reconstrucció cronològica sòlida.
El resultat d’este procés pot tindre conseqüències polítiques immediates a la Comunitat Valenciana, amb una investidura pendent i un govern en funcions. En qualsevol cas, les conclusions que s’extraguen aspiren a millorar els protocols i evitar que, davant fenòmens similars, es repetisquen fallades de coordinació i de resposta institucional.
