Carmen Sevilla ha mort este dimarts a un hospital de Madrid després d’ingressar pels efectes d’una malaltia llarga.
L’actriu, cantant i presentadora de televisió va nàixer el 16 d’octubre del 1930 a Sevilla, patia Alzheimer des del 2009 i, a causa d’una salut molt deteriorada, la van ingressar a una residència el març del 2015.
Carmen Sevilla es va casar amb el compositor i director d’orquestra espanyol Augusto Algueró, amb qui va tindre el seu únic fill, i posteriorment amb l’empresari Vicente Patuel, que va morir l’any 2000 després de 15 anys de matrimoni.
En el seu últim aniversari, Augusto Algueró, únic fill de l’artista sevillana, confessava que la seua mare ja no li reconeixia. Una delicada i trista situació de la qual poques vegades s’ha parlat públicament, ja que els seus éssers estimats més pròxims han volgut protegir la seua intimitat.
L’actriu va participar en 80 pel·lícules tant a Espanya com a Argentina, Mèxic, França o Itàlia, però també a Hollywood, va ser ballarina, cantant i presentadora de televisió.
Les últimes imatges de Carmen Sevilla, una artista llegendària
Les últimes imatges emeses de la Carmen Sevilla abans d’agreujar-se la seua malaltia corresponen a les del seu 81 aniversari, per la qual cosa des de fa més de 10 anys poc se sabia de l’artista, llevat que vivia retirada de la vida pública.
El seu captivador somriure, això sí, no s’esborrava del seu rostre. En la residència on es trobava, a Madrid, només dues persones podien visitar-la; el seu únic fill, Augusto, i el seu fidel Moncho Ferrer, persona de confiança.
Carmen Sevilla va participar en 80 pel·lícules tant a Espanya com a l’Argentina, Mèxic, França o Itàlia, però també a Hollywood, als Estats Units; va ser ballarina, cantant i presentadora de televisió. Amiga d’altres grans artistes i estreles com Lola Flores, Sara Montiel o Paquita Rico, es va guanyar el sobrenom de ‘nóvia d’Espanya’.
La trajectòria de Carmen Sevilla com a balladora i actriu
Va començar com a balladora flamant en 1942 de la mà de la cantant i actriu Estrellita Castro, va debutar al cinema en ‘Serenata española’ (1947) i el juliol de 1949 va tindre el seu primer paper protagonista en la pel·lícula ‘Jalisco canta a Sevilla’, al costat de Jorge Negrete, a la qual seguiria poc després ‘La revoltosa’, de José Díez Morales.
Amb la dècada dels 50 arribaria la seua primera gran època d’èxit, convertint-se en una de les actrius més sol·licitades pel públic, amb pel·lícules tan emblemàtiques com la dirigida per Richard Pottier, ‘Violetas Imperiales’ (1952), al costat de Luis Mariano, amb qui també va treballar en ‘El sueño de Andalucía’ i ‘La Bella de Cadis’.
Altres títols d’aquesta etapa també són ‘El sueño de Andalucía’ (1951), ‘El deseo y el amor’ (1952), ‘La hermana San Sulpicio’ (1952), ‘La pícara molineta’ (1955), ‘El amor de Don Juan’ (1956) o ‘La fierecilla domada’ (1956). Destacable va ser ‘La venganza’ (1957), dirigida per Juan A. Bardem, i convertida en la primera pel·lícula espanyola nominada a l’Oscar a Millor Pel·lícula de parla no anglesa.
La seua capacitat interpretativa també la va portar a treballar en produccions internacionals com a ‘Rey de reyes’ (1961), dirigida per Nicholas Ray i en la qual Carmen Sevilla va donar vida a María Magdalena, o ‘Marco Antonio i Cleopatra’ (1962), en la qual va interpretar a Octavia en aquesta versió de Charlton Heston del clásido de William Shakespeare. Un pas per la ‘meca del cinema’ que li va servir per a tractar-se amb Frank Sinatra, Cary Grant o Ricardo Montalbán.
L’etapa de Carmen Sevilla com a cantant i els seus treballs en televisió
La dècada dels 60 també va ser l’etapa en la qual es va consolidar com a cantant, aprofitant l’estirada de la dècada prèvia gràcies a les cançons que interpretava en les seues pel·lícules, arribant a publicar més de 15 discos de cobles, boleros, tangos o xotis.
En els anys 70 va tornar a aconseguir el suport del públic i de la crítica quan es va convertir en una de les protagonistes del nou cinema espanyol, marcat per l’arribada de directors com Eloy de la Iglesia, amb el qual va treballar en ‘El techo de cristal’ (1971), Julio Diamante, que la va dirigir en ‘Sex o no sex’ (1974), o Gonzalo Suárez, amb qui va fer ‘La loba y la paloma’ (1974), entre altres.
Una popularitat que es va mantindre en les últimes dècades sobretot pels seus treballs i intervencions en televisió, sent la responsable d’acomiadar l’any des de la Porta del Sol en diverses ocasions, entre elles en 1994 quan va desitjar a tots els espanyols un feliç 1964 davant l’atònita mirada de José María Íñigo.
Inoblidable va ser també la seua aparició diària al capdavant del ‘Telecupón‘ de Telecinco des de finals de 1991 fins a 1997, on va conquistar al públic amb la seua naturalitat i deixant expressions per a la memòria col·lectiva com les «ovelletes» i la seua «cuponsito«, o en l’espai d’Antena 3 ‘Queridos presentadores’, al costat de Bertín Osborne. Després de passar per diversos treballs en Canal Sur i Canal 9, va recalar en TVE, on va conduir programes com a ‘Cine de Barrio’, que va presentar des de 2004 a 2010.
Molts han sigut els missatges de condol i acomiadament de la volguda actriu, cantant i presentadora
