Països Baixos limitarà les sol·licituds d’asil i augmentarà les deportacions

MADRID/BRUSSEL·LES, 13 (EUROPA PRESS)

El Govern de Països Baixos ha anunciat hui divendres un enduriment de la política migratòria que contempla, entre altres qüestions, la declaració d’emergència en matèria d’asil i la suspensió temporal de la Llei d’Estrangeria, amb vista a congelar les sol·licituds que es tramiten i deportar a qualsevol persona que no tinga permís de residència.

La immigració ja va ser un dels principals temes de debat en la campanya prèvia a les eleccions de novembre del 2023, en els quals l’ultradretà Partit de la Llibertat, liderat per Geert Wilders, va ser el més votat. La formació és ara una peça clau de la coalició que encapçala el primer ministre Dick Schoof.

La ministra d’Asil i Migració, Marjolein Faber, companya de partit de Wilders, ha al·legat que «Països Baixos no pot fer front a un nombre tan alt de migrants», informa l’agència Bloomberg. Les autoritats estimen que cada any arriben al país uns 40.000 sol·licitants d’asil.

Dins del pla presentat pel Govern, es contempla també un enduriment dels requisits per a la reunificació familiar dels refugiats, de tal forma que estiga condicionada a un estatus amb almenys dos anys d’antiguitat i a l’acreditació d’ingressos «estables i suficients», informa la cadena ENS.

Faber ha advertit que es perseguirà a tot el que «abuse de l’hospitalitat» neerlandesa i no ha ocultat que l’objectiu és que Països Baixos deixe de ser un país «atractiu» per a emigrar.

El Govern ha anunciat a més que «com més prompte millor» traslladarà formalment a la Comissió Europea una petició perquè el país quede exempt de complir amb la política migratòria comuna, si ben fonts europees consultades per Europa Press han recordat que el marc actual és de plena aplicació de Països Baixos.

Últimes notícies

La responsable de la CHJ assegura que el Cecopi no va demanar dades de cabals el 29 d’octubre

La comissària d'Aigües de la CHJ declara que el Cecopi no va sol·licitar informació específica sobre els cabals del barranc de Poio durant la DANA del 29 d'octubre, malgrat l'augment extraordinari dels registres.

La jutgessa dels Naus ordena a la Policia reclamar documents a l’Ajuntament d’Alacant

La magistrada que investiga el cas de les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan ordena a la Policia Nacional acudir a l'Ajuntament d'Alacant per a requerir documentació sobre la promoció dels Naus i advertix de possibles conseqüències penals per desobediència.

Professors en vaga escenifiquen una classe a l’aire lliure a València per a denunciar les seues condicions

Un grup de docents en vaga ha recreat una classe a l'aire lliure a València per a denunciar la calor a les aules i la precarietat que, segons sostenen, afecta a l'educació pública.

Educació fixa servicis mínims del 100% en les proves d’accés a fP per la vaga docent

Educació imposa servicis mínims del 100% del professorat en les proves d'accés a fP de Grau Mitjà i Superior per a evitar que la vaga indefinida perjudique l'alumnat.

Arcadi España i Bernabé posen en valor el nou edifici de Tragsa després de la dana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, visiten el nou edifici de Tragsa a Paterna i destaquen el seu paper imprescindible en la recuperació després de la dana i en el suport a ajuntaments i veïns.

Vivenda exigix a la Comunitat Valenciana actuar contra 15.000 pisos turístics il·legals

El Ministeri de Vivenda reclama a la Comunitat Valenciana i a la resta d'autonomies que perseguisquen el frau de les vivendes turístiques il·legals després de l'anul·lació del registre estatal, i advertix que vigilarà de prop la seua actuació.

Arcadi España acusa a Pérez Llorca de desentendre’s de la vaga educativa indefinida

Arcadi España retrau a Juanfran Pérez Llorca que no lidere la negociació de la vaga indefinida del professorat no universitari en la Comunitat Valenciana i li insta a asseure's amb els sindicats.

Els Pressupostos de la Generalitat de 2026 aconseguixen 33.305 milions amb un augment del 3,1%

Els comptes de la Generalitat per a 2026 sumen 33.305 milions, un 3,1% més, prioritzen sanitat, educació i gasto social, i incrementen l'amortització de deute.