El 99% de la població mundial respira aire contaminat, segons l’OMS

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha afirmat aquest dilluns que els elevats nivells de contaminació registrats a les ciutats estan posant en perill la salut de pràcticament tota la població mundial, un 99%, a causa de les altes concentracions de partícules fines que hi ha a les ciutats del planeta.

L’organisme publica aquesta dada en vespres del Dia Mundial de la Salut que enguany se celebra sota el lema ‘el nostre planeta, la nostra salut’. Amb motiu d’aquest dia l’OMS actualitza les seues dades sobre la qualitat de l’aire a les ciutats i introdueix nous sistemes de mesurament que inclouen les partícules més fines que abans no es registraven.

El percentatge, que suposaria en xifres absolutes aproximades uns 7 mil 700 milions de persones, s’ha calculat en analitzar les dades d’estacions de control de qualitat d’aire en 6 mil ciutats de 117 països, i comparant-los amb els estàndards d’aire net que va fixar l’any passat l’OMS, més estrictes que els que hi havia anteriorment.

L’informe mostra per exemple que un 99 per cent de les ciutats en països amb ingressos mitjans i baixos i un 17 per cent de les nacions més riques no compleixen amb els estàndards en matèries en suspensió, ni en el cas de les PM10 (10 micres de diàmetre) ni en les més nocives PM2.5 (amb un diàmetre inferior a 2,5 micres).

També s’han mesurat partícules molt fines amb diàmetres iguals o menors a 10pm (PM10) o 2,5pm (PM2,5), que quan s’acumulen en el sistema respiratori poden provocar lesions greus en els pulmons o fins i tot en el cervell. Aquest tipus de partícules provenen principalment per les emissions dels vehicles dièsel.

L’OMS està constituint una base de dades que inclou ara a unes 2.000 ciutats més, s’estan multiplicant per sis les dades registrades respecte a l’última actualització de 2011. Des de l’any passat l’organització va revisar els seus criteris sobre la qualitat de l’aire i les va fer més estrictes per a previndre problemes de salut.

Les preocupacions energètiques actuals ressalten la importància d’accelerar la transició cap a sistemes energètics més nets i saludables“, va declarar Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’OMS. “Les pujades dels preus dels combustibles fòssils, la seguretat energètica i la urgència de combinar contaminació i canvi climàtic subratllen la necessitat d’avançar més ràpid”.

Els nivells d’un altre important contaminant, el diòxid de nitrogen, associat a l’asma i altres problemes respiratoris, són més alts que els recomanats per l’OMS en el 77% de les ciutats que mesuren aquest tipus de pol·lució.

Després de sobreviure a una pandèmia, és inacceptable que encara hi haja set milions de morts prevenibles i una xifra incalculable d’anys de bona salut“, va destacar en conéixer-se aquestes dades la directora de Salut i Medi Ambient de l’OMS, l’espanyola  María Neira.

L’OMS demana a la vista de les negatives xifres de qualitat d’aire donar suport a la transició cap a l’ús d’energies netes en la cuina, la calefacció i la il·luminació, la posada en marxa de controls més estrictes d’emissió per als vehicles, i un desenvolupament més ampli dels transports públics i les vies per als vianants i ciclistes.

També demana reduir la incineració de deixalles en el sector agrícola, la reducció de la producció de carbó vegetal, i invertir en major eficiència energètica a l’hora de dissenyar habitatges, centrals o indústries.

Reclama així mateix que més ciutats del planeta s’unisquen a la xarxa global de control de qualitat d’aire, i que els governs adopten i revisen els nous estàndards fixats l’any passat per l’OMS en aquest sentit.

L’organització amb seu a Ginebra, Suïssa, estima que més de 13 milions de morts anuals en el món són causades per factors mediambientals que podrien evitar-se.

Últimes notícies

Set autors espanyols, entre ells la valenciana Laura Pérez, opten als Premis Eisner 2026

Set creadors espanyols, amb la il·lustradora valenciana Laura Pérez com un dels noms destacats, figuren entre els nominats als Premis Eisner 2026 en diverses de les seues categories.

Olasagasti apel·la a l’empenyiment de l’afició del Llevant per a aconseguir la permanència davant el Mallorca

Jon Ander Olasagasti subratlla que el suport de l'afició del Llevant serà clau enfront del Mallorca, rival directe per la permanència, després de l'impuls que va suposar guanyar a Vigo.

La Comunitat Valenciana usarà detectors de radiofreqüència en la pròxima PAU per a frenar el frau

La Comunitat Valenciana implantarà en la pròxima PAU detectors de radiofreqüència per a localitzar dispositius electrònics ocults i exigirà mòbils totalment apagats i sense rellotges a l'aula.

Greu un home atropellat pel tramvia després de caure a la via a Alacant

Un home de 48 anys ha resultat ferit greu en caure de manera accidental a la via del tramvia a Alacant i ser atropellat per un comboi de la línia 2, la qual cosa va obligar a interrompre el servici durant 20 minutos.

El Centre del Carme reivindica a 60 artistes marcats per la dana en la mostra Genealogies del territori

El Centre del Carme presenta l'exposició Genealogies del territori, amb obres de 60 artistes afectats per la dana, que reflexionen sobre el territori, la memòria i la petjada de l'aigua.

Educació cita als sindicats el dilluns per a reprendre la negociació en plena vaga del professorat

La Conselleria d'Educació convoca als sindicats docents el dilluns a les 16 hores per a la segona reunió de la Taula sectorial des de l'inici de la vaga indefinida, després d'una proposta considerada insuficient per les organitzacions sindicals.

El Consell acusa a Arcadi España d’ignorar la carta de Pérez Llorca sobre finançament

El conseller José Antonio Rovira retrau al ministre Arcadi España que no haja respost a la carta enviada per Juanfran Pérez Llorca el 30 de març i dubte que el Govern aprove un nou model de finançament autonòmic.

Vox acusa a la Generalitat de falta de lideratge en la gestió de la dana de 2024

Vox sosté en les seues conclusions a la comissió d'investigació de Les Corts que la gestió de la dana de 2024 va evidenciar greus carències de lideratge i coordinació per part de la Generalitat i del Govern central.