El 99% de la població mundial respira aire contaminat, segons l’OMS

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha afirmat aquest dilluns que els elevats nivells de contaminació registrats a les ciutats estan posant en perill la salut de pràcticament tota la població mundial, un 99%, a causa de les altes concentracions de partícules fines que hi ha a les ciutats del planeta.

L’organisme publica aquesta dada en vespres del Dia Mundial de la Salut que enguany se celebra sota el lema ‘el nostre planeta, la nostra salut’. Amb motiu d’aquest dia l’OMS actualitza les seues dades sobre la qualitat de l’aire a les ciutats i introdueix nous sistemes de mesurament que inclouen les partícules més fines que abans no es registraven.

El percentatge, que suposaria en xifres absolutes aproximades uns 7 mil 700 milions de persones, s’ha calculat en analitzar les dades d’estacions de control de qualitat d’aire en 6 mil ciutats de 117 països, i comparant-los amb els estàndards d’aire net que va fixar l’any passat l’OMS, més estrictes que els que hi havia anteriorment.

L’informe mostra per exemple que un 99 per cent de les ciutats en països amb ingressos mitjans i baixos i un 17 per cent de les nacions més riques no compleixen amb els estàndards en matèries en suspensió, ni en el cas de les PM10 (10 micres de diàmetre) ni en les més nocives PM2.5 (amb un diàmetre inferior a 2,5 micres).

També s’han mesurat partícules molt fines amb diàmetres iguals o menors a 10pm (PM10) o 2,5pm (PM2,5), que quan s’acumulen en el sistema respiratori poden provocar lesions greus en els pulmons o fins i tot en el cervell. Aquest tipus de partícules provenen principalment per les emissions dels vehicles dièsel.

L’OMS està constituint una base de dades que inclou ara a unes 2.000 ciutats més, s’estan multiplicant per sis les dades registrades respecte a l’última actualització de 2011. Des de l’any passat l’organització va revisar els seus criteris sobre la qualitat de l’aire i les va fer més estrictes per a previndre problemes de salut.

Les preocupacions energètiques actuals ressalten la importància d’accelerar la transició cap a sistemes energètics més nets i saludables“, va declarar Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’OMS. “Les pujades dels preus dels combustibles fòssils, la seguretat energètica i la urgència de combinar contaminació i canvi climàtic subratllen la necessitat d’avançar més ràpid”.

Els nivells d’un altre important contaminant, el diòxid de nitrogen, associat a l’asma i altres problemes respiratoris, són més alts que els recomanats per l’OMS en el 77% de les ciutats que mesuren aquest tipus de pol·lució.

Després de sobreviure a una pandèmia, és inacceptable que encara hi haja set milions de morts prevenibles i una xifra incalculable d’anys de bona salut“, va destacar en conéixer-se aquestes dades la directora de Salut i Medi Ambient de l’OMS, l’espanyola  María Neira.

L’OMS demana a la vista de les negatives xifres de qualitat d’aire donar suport a la transició cap a l’ús d’energies netes en la cuina, la calefacció i la il·luminació, la posada en marxa de controls més estrictes d’emissió per als vehicles, i un desenvolupament més ampli dels transports públics i les vies per als vianants i ciclistes.

També demana reduir la incineració de deixalles en el sector agrícola, la reducció de la producció de carbó vegetal, i invertir en major eficiència energètica a l’hora de dissenyar habitatges, centrals o indústries.

Reclama així mateix que més ciutats del planeta s’unisquen a la xarxa global de control de qualitat d’aire, i que els governs adopten i revisen els nous estàndards fixats l’any passat per l’OMS en aquest sentit.

L’organització amb seu a Ginebra, Suïssa, estima que més de 13 milions de morts anuals en el món són causades per factors mediambientals que podrien evitar-se.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.