El 99% de la població mundial respira aire contaminat, segons l’OMS

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha afirmat aquest dilluns que els elevats nivells de contaminació registrats a les ciutats estan posant en perill la salut de pràcticament tota la població mundial, un 99%, a causa de les altes concentracions de partícules fines que hi ha a les ciutats del planeta.

L’organisme publica aquesta dada en vespres del Dia Mundial de la Salut que enguany se celebra sota el lema ‘el nostre planeta, la nostra salut’. Amb motiu d’aquest dia l’OMS actualitza les seues dades sobre la qualitat de l’aire a les ciutats i introdueix nous sistemes de mesurament que inclouen les partícules més fines que abans no es registraven.

El percentatge, que suposaria en xifres absolutes aproximades uns 7 mil 700 milions de persones, s’ha calculat en analitzar les dades d’estacions de control de qualitat d’aire en 6 mil ciutats de 117 països, i comparant-los amb els estàndards d’aire net que va fixar l’any passat l’OMS, més estrictes que els que hi havia anteriorment.

L’informe mostra per exemple que un 99 per cent de les ciutats en països amb ingressos mitjans i baixos i un 17 per cent de les nacions més riques no compleixen amb els estàndards en matèries en suspensió, ni en el cas de les PM10 (10 micres de diàmetre) ni en les més nocives PM2.5 (amb un diàmetre inferior a 2,5 micres).

També s’han mesurat partícules molt fines amb diàmetres iguals o menors a 10pm (PM10) o 2,5pm (PM2,5), que quan s’acumulen en el sistema respiratori poden provocar lesions greus en els pulmons o fins i tot en el cervell. Aquest tipus de partícules provenen principalment per les emissions dels vehicles dièsel.

L’OMS està constituint una base de dades que inclou ara a unes 2.000 ciutats més, s’estan multiplicant per sis les dades registrades respecte a l’última actualització de 2011. Des de l’any passat l’organització va revisar els seus criteris sobre la qualitat de l’aire i les va fer més estrictes per a previndre problemes de salut.

«Les preocupacions energètiques actuals ressalten la importància d’accelerar la transició cap a sistemes energètics més nets i saludables«, va declarar Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’OMS. «Les pujades dels preus dels combustibles fòssils, la seguretat energètica i la urgència de combinar contaminació i canvi climàtic subratllen la necessitat d’avançar més ràpid».

Els nivells d’un altre important contaminant, el diòxid de nitrogen, associat a l’asma i altres problemes respiratoris, són més alts que els recomanats per l’OMS en el 77% de les ciutats que mesuren aquest tipus de pol·lució.

«Després de sobreviure a una pandèmia, és inacceptable que encara hi haja set milions de morts prevenibles i una xifra incalculable d’anys de bona salut«, va destacar en conéixer-se aquestes dades la directora de Salut i Medi Ambient de l’OMS, l’espanyola  María Neira.

L’OMS demana a la vista de les negatives xifres de qualitat d’aire donar suport a la transició cap a l’ús d’energies netes en la cuina, la calefacció i la il·luminació, la posada en marxa de controls més estrictes d’emissió per als vehicles, i un desenvolupament més ampli dels transports públics i les vies per als vianants i ciclistes.

També demana reduir la incineració de deixalles en el sector agrícola, la reducció de la producció de carbó vegetal, i invertir en major eficiència energètica a l’hora de dissenyar habitatges, centrals o indústries.

Reclama així mateix que més ciutats del planeta s’unisquen a la xarxa global de control de qualitat d’aire, i que els governs adopten i revisen els nous estàndards fixats l’any passat per l’OMS en aquest sentit.

L’organització amb seu a Ginebra, Suïssa, estima que més de 13 milions de morts anuals en el món són causades per factors mediambientals que podrien evitar-se.

Últimes notícies

La responsable de la CHJ assegura que el Cecopi no va demanar dades de cabals el 29 d’octubre

La comissària d'Aigües de la CHJ declara que el Cecopi no va sol·licitar informació específica sobre els cabals del barranc de Poio durant la DANA del 29 d'octubre, malgrat l'augment extraordinari dels registres.

La jutgessa dels Naus ordena a la Policia reclamar documents a l’Ajuntament d’Alacant

La magistrada que investiga el cas de les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan ordena a la Policia Nacional acudir a l'Ajuntament d'Alacant per a requerir documentació sobre la promoció dels Naus i advertix de possibles conseqüències penals per desobediència.

Professors en vaga escenifiquen una classe a l’aire lliure a València per a denunciar les seues condicions

Un grup de docents en vaga ha recreat una classe a l'aire lliure a València per a denunciar la calor a les aules i la precarietat que, segons sostenen, afecta a l'educació pública.

Educació fixa servicis mínims del 100% en les proves d’accés a fP per la vaga docent

Educació imposa servicis mínims del 100% del professorat en les proves d'accés a fP de Grau Mitjà i Superior per a evitar que la vaga indefinida perjudique l'alumnat.

Arcadi España i Bernabé posen en valor el nou edifici de Tragsa després de la dana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, visiten el nou edifici de Tragsa a Paterna i destaquen el seu paper imprescindible en la recuperació després de la dana i en el suport a ajuntaments i veïns.

Vivenda exigix a la Comunitat Valenciana actuar contra 15.000 pisos turístics il·legals

El Ministeri de Vivenda reclama a la Comunitat Valenciana i a la resta d'autonomies que perseguisquen el frau de les vivendes turístiques il·legals després de l'anul·lació del registre estatal, i advertix que vigilarà de prop la seua actuació.

Arcadi España acusa a Pérez Llorca de desentendre’s de la vaga educativa indefinida

Arcadi España retrau a Juanfran Pérez Llorca que no lidere la negociació de la vaga indefinida del professorat no universitari en la Comunitat Valenciana i li insta a asseure's amb els sindicats.

Els Pressupostos de la Generalitat de 2026 aconseguixen 33.305 milions amb un augment del 3,1%

Els comptes de la Generalitat per a 2026 sumen 33.305 milions, un 3,1% més, prioritzen sanitat, educació i gasto social, i incrementen l'amortització de deute.