VALÈNCIA, 13 (EUROPA PRESS)
La Sala Russafa de València posa en escena, del 16 al 19 de maig, l’espectacle ‘5 minuts’, una proposta de la companyia Alarcón&Cornelles omple de comèdia i tendresa per a recrear una maduresa allunyada de tòpics.
Quantes coses passen en cinc minuts? A voltes, tota una vida. És el que li ocorre a la protagonista d’aquest muntatge, que Sala Russafa acull dins del seu cicle de companyies valencianes.
Jerónimo Cornelles signa i coprotagoniza, junt amb Laura Useleti, aquesta història plena d’humor i tendresa. Un espectacle que mira amb empatia a la maduresa, escapant del to tràgic i dur amb el qual sol retratar-se aquesta etapa de la vida. En l’atípic jardí d’una residència per a la tercera edat, el públic troba a una dona que espera a una amiga. Necessita confessar-li un secret. Però, en comptes d’ella, apareix un jove amb qui viurà els cinc minuts més insòlits i potser els més importants de la seua vida. Aquest és el punt de partida d’una proposta escènica que es basa en la premissa que «som retales del que recordem».
Per a Cornelles, era important parlar de la maduresa sense caure en la broma fàcil o en el drama, des del respecte i el somriure: «És alguna cosa que, amb sort, anem a viure tots. Però apenes està representada en la ficció, en les converses, en el que veiem del món», fa notar en un comunicat.
L’autor i intèrpret opina que sol aparèixer associada a coses tristes, com la solitud o l’oblit. Però que aquest mateixos temes es poden tractar des d’una perspectiva positiva, empàtica, d’aposta per la vida.
Per a això, ha creat a una «deliciosa» protagonista, la senyora Mompó. Una lectora voraç, que mai ha escrit un llibre, però que deixa notes en els marges de tots els que devora i que són petjada de les seues quasi 80 anys. Una existència, retratada a pinzellades, que va descobrint el públic i el misteriós jove a qui coneix. Un personatge que no deixa de mutar, que el mateix escolta que acompanya o pregunta. Que, en definitiva, serveix d’espill per a una memòria que s’obstina en no oblidar.
Amb el seu característic segell on la tendresa, el sentit de l’humor i la connexió amb l’espectador són elements crucials, Rafa Calataiud ha abordat l’adreça de l’espectacle acordant amb Cornelles un to de comèdia sensible, que porta al públic a riure a riallades, però també inundar d’emoció el pati de butaques en determinats moments de la representació.
«Moltes vegades pots riure per no plorar. I unes altres pots plorar de riure. La tragèdia i la comèdia són les dues cares d’una mateixa moneda. I en aquest espectacle es veu perfectament com es pot abordar un tema com la vellesa sense cap prejudici dramàtic ni tràgic», explica el director de l’espectacle, que ha imprès un to oníric a una posada en escena que fuig de l’explícitament realista per a cercar refugi en el fantàstic.
Amb més de 45 muntatges dirigits, Calataiud és conegut per la seua etapa com a fundador de la Pavana, però també pels seus múltiples treballs per a companyies com Albena, L’Horta Teatre o Bambolina, entre altres, a més de muntatges públics per a Escalante o l’extinta Teatres de la Generalitat, per exemple.
«DE LA VELLA GUÀRDIA»
En el seu triple vessant com a actor, director d’escena i docent d’art dramàtic, està en constant contacte amb les noves generacions. I, malgrat considerar-se «de la vella guàrdia», valora el talent de les noves generacions.
«Intente mantenir la ingenuïtat d’els qui estan començant a l’hora d’enfrontar-me a un projecte nou i mai perd de vista que el teatre cal fer-ho, mai dir-ho, ja que les paraules li les porta el vent. Transformar la paraula en sentit i emoció és l’única manera d’explicar qualsevol història sobre un escenari», afirma aquest veterà, que ha conegut aquesta i moltes altres crisis prèvies del teatre, encara que ara identifica una major falta de llibertat a l’hora de treballar en el sector.
Per a contribuir a la presa de consciència, Alarcón&Cornelles han creat una fila 0 per a les seues representacions en Sala Russafa les donacions de les quals es destinaran a FEVAFA, Federació Valenciana d’Associacions de Familiars i Amics de Persones amb Alzheimer. I organitzaran una sessió de ‘Divendres Fórum’ després de la representació del dia 17 de maig perquè el públic puga compartir impressions amb l’equip artístic de la peça i un representant d’aquesta associació sense ànim de lucre.
