La importació de tradicions com la de Halloween, amb tot l’imaginari terrorífic que implica juntament amb les costums més arrelats a la cultura religiosa d’honrar als difunts en el dia de ‘Tot Sants’ amb la visita al cementiri, conviuen cada vegada més en la Comunitat Valenciana.
Per tant, al costat de les vendes de flors o a la búsqueda de disfresses, cada any, la societat s’adapta més a esta pluralitat l’elecció de la qual ve moltes vegades marcada pel costum de cada família i la tradició però també l’edat de cadascú.
I és que mentre molts dels més menuts celebren Halloween amb carabasses demanant llepolies, un altre sector jove organitza per a esta nit trobades festives, per als quals enguany, en molts llocs s’estan extremant precaucions per possible descontrol d’alguns botellons.
A més, d’altra banda, els cementiris llueixen estos dies com mai amb l’afluència més gran anual que obliga a reforçar els horaris d’autobusos i controlar accessos per la gran afluència de gent.
També destaquen com a adaptació i evolució des de fa uns anys gremis com el de fleques i pastisseries on sumen als dolços més típics d’estes dates en la Comunitat Valenciana, les noves importacions. De fet, estos dies els ossets de Sant, els panellets, o els bunyols conviuen amb galetes en forma de carabassa i altres motius ‘halloweenianos.’
L’origen de Halloween i els rituals
La festa de Halloween té un origen pagà que es remunta a Irlanda i un antic festival cèltic anomenat Samhain, que significa la ‘fi de l’estiu’ i que es duia a terme quan acabava la temporada de collites. La celebració transcorria entre festes, fogueres i ritus i servia d’inauguració de l’any nou cèltic durant el solstici de tardor.
La tradició es va extrapolar als Estats Units a través dels immigrants irlandesos que van arribar a les costes nord-americanes durant la Gran Fam del segle XIX. Amb el temps, la festa s’ha convertit en una espècie de carnestoltes secular d’especial rellevància als països anglosaxons. No obstant això en els últims anys, se celebra en altres parts d’Europa com a Espanya, on a vegades arriba a barrejar amb altres llegendes folklòrics regionals.
També per a molts, la vespra de Halloween, la nit dels difunts és com Sant Joan, una nit màgica donada als rituals. Aquells per a convocar a l’amor, purificar els espais i els esperits i cridar a la fortuna, són alguns dels més habituals.
Així, diuen que la lluna de la nit dels morts pot generar energia positiva. De nou, l’aigua, el reflex de la lluna en l’aigua i la llum en forma de veles, tornen a ser elements claus, encara que cadascú amb les seues cerimònies corresponents.
Veles ‘per les animetes’
En l’altre costat, per a la tradició cristiana ‘Tots els Sants‘ és una solemnitat cristiana que té lloc l’1 de novembre per a les esglésies catòliques de ritu llatí, i el primer diumenge de Pentecosta a l’Església ortodoxa i les catòliques de ritu bizantí. A més, pese al nom, no se celebra únicament en honor a aquells personatges que han estat beatificats o canonitzats sinó en honor a tots els que se n’han anat, encara que no ha de confondre’s amb el dia dels difunts.
Per això, esta nit, també hi ha moltes persones que encenen una vela, normalment blanca, i resen ‘per les animetes’ desitjant un descans en pau i rendint així homenatge.
