La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat que la figura de la persona d’assistència terapèutica infantil (PATI) és una manera de promoure “l‘autonomia personal i la inclusió educativa de xiquetes, xiquets i adolescents amb diversitat funcional”.
La vicepresidenta i la consellera d’Educació, Cultura i Esport, Raquel Tamarit, han visitat el CEIP Tombatossals de Castelló de la Plana que compta amb assistència terapèutica infantil, una figura impulsada per la Conselleria d’Igualtat que afavoreix l’educació inclusiva i l’autonomia de les persones amb diversitat funcional, i que s’inclou en el catàleg de prestacions del sistema d’atenció a la dependència.
Oltra ha indicat que la figura de PATI per a xiquets i xiquetes en situació de dependència té com a objectiu “impulsar totes les capacitats en la primera etapa de vida, millorar habilitats i fomentar la integració i rehabilitació d’aquests xiquets i xiquetes”. Es tracta d’una figura pionera al país, en la qual ja han mostrat interés altres comunitats i també des de fora d’Espanya.
La vicepresidenta ha assenyalat que en aquests moments en tota la Comunitat Valenciana hi ha 91 xiquets, xiquetes i adolescents que compten amb aquest recurs, 8 d’elles a la província de Castelló, que inclou funcions d’acompanyament dins de l’horari lectiu dels centres escolars.
Mónica Oltra i Raquel Tamarit han pogut conéixer en el centre de Tombatossals l’experiència d’Álvaro, un xiquet amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista), que ha estat acompanyat durant el curs pel seu assistent personal, que, en coordinació amb la comunitat educativa del centre, ha afavorit cada vegada més el desenvolupament de la seua autonomia i independència, com la resta de xics i xiques de la seua classe. Això, ha insistit Oltra, “és un exemple d’educació inclusiva per la qual hem apostat totes dos conselleries”.
Tal com ha recordat la vicepresidenta, la figura de l’assistència personal és una prestació econòmica inclosa en el catàleg de serveis i prestacions de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència que permet la contractació d’una o un assistent personal, durant un nombre d’hores.
Aquest recurs permet facilitar a la persona beneficiària l’accés a l’educació o al treball, o bé possibilita una major autonomia en l’exercici de les activitats bàsiques de la vida diària, la seua inclusió i participació en la comunitat.
Oltra ha assenyalat que des de la Conselleria es va regular aquesta figura a través d’una instrucció que estableix “les condicions i prestacions” i, especialment, distingeix la figura de l’assistent personal “tenint en compte les edats de les persones beneficiares d’aquesta prestació”.
Recursos educació
Per part seua, Raquel Tamarit ha destacat que la presència de la figura de l’assistent personal en els centres educatius “és un complement que ajuda a la inclusió educativa de l’alumnat amb diversitat funcional i millora la seua autonomia personal i que, en cap moment, suposa una reducció o substitució del suport a la inclusió educativa de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que presta la Conselleria d’Educació a través del personal educador i de Pedagogia Terapèutica (PT)”.
“Es tracta de sumar esforços en benefici de l’alumnat amb diversitat funcional per a garantir la seua inclusió plena en la societat a tots els nivells, més enllà del temps que passa a l’escola, un objectiu pel qual les conselleries d’Educació i d’Igualtat estem treballant braç a braç”, subratlla Tamarit.
L’accés en els centres educatius de la persona d’assistència terapèutica infantil per a acompanyar a l’alumnat amb diversitat funcional durant la jornada escolar és fruit de la coordinació i cooperació entre les dos conselleries i els equips educatius que atenen l’alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NESE), que són els que valoren si aquest suport extra ajuda a millorar la seua inclusió educativa i la seua autonomia personal en complementar el treball que realitza el professorat de Pedagogia Terapèutica i el personal no docent d’atenció educativa.
L’aposta de la Conselleria d’Educació per la inclusió educativa es materialitza en un increment del 89% del personal no docent d’atenció educativa des del curs 2014-2015.
Així, actualment el personal educador d’Infantil i d’Educació Especial, d’interpretació de llengua de signes i de fisioteràpia que treballa a les aules del sistema educatiu valencià és de prop de 1.960 persones i per al pròxim curs augmentarà un 21% en sumar unes 420 persones més i arribar a les 2.380.
Un altre pilar de la inclusió són les unitats específiques d’Educació Especial en els centres ordinaris, entre les quals destaquen les aules de Comunicació i Llenguatge (CiL) per alumnat amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).
Educació té en marxa actualment 222 aules específiques en els centres de Primària i Secundària i el pròxim curs sumarà altres 18 més. D’aquesta manera, en el pròxim curs hi haurà 96 aules específiques més que en el curs 2014-2015, havent incrementat el Botànic un 67% aquestes aules especialitzades que afavoreixen la inclusió en els centres ordinaris de l’alumnat amb diversitat funcional.
A més, la Conselleria ha reforçat aquest curs l’acompanyament a l’alumnat amb diversitat funcional amb la implantació d’un nou model d’orientació educativa, que inclou la incorporació del personal d’orientació en els centres de Primària i la creació de 6 Unitats Especialitzades d’Orientació (UEO) completament noves. Per a fer aquest desplegament, ha incrementat un 37,2% la plantilla del personal d’Orientació educativa arribant a les 1.452 persones en contractar 394 especialistes més.
Paral·lelament, la transformació dels centres específics d’Educació Especial (CEE) en centres de recursos que recolzen en els centres ordinaris també millora la inclusió educativa, ja que el personal especialitzat dels CEE assessora els equips educatius dels centres ordinaris en la resposta educativa a l’alumnat amb trastorn de l’espectre autista, discapacitat motriu, auditiva i intel·lectual i trastorns greus de la conducta.
