Yolanda Díaz és un dels noms de la setmana. L’anunciada dimissió de Pablo Iglesias com a vicepresident segon del govern va ser acompanyada, per part del secretari general de Podemos, de la proposta d’erigir a Díaz com a nova vicepresidenta de l’executiu.
A més, Iglesias va apuntar a la ministra de Treball com a futur cap de llista d’Unides Podem en les pròximes eleccions generals. Com que la crisi sanitària ha implicat conseqüències en el pla laboral, social i econòmic, al llarg dels últims mesos Yolanda Díaz ha acumulat grans quotes de popularitat, i es convertirà en les pròximes setmanes en la nova vicepresidenta tercera del govern espanyol i conservarà la cartera de Treball.
Díaz, davant el major repte del seu ministeri
En paral·lel, Díaz està a punt d’enfrontar-se al repte més gran que ha tingut sobre la taula des que va ser nomenada ministra, fa ja catorze mesos. Es tracta d’una matèria àmpliament reivindicada pels sindicats i el debat dels quals s’ha anat postergant en l’inici de la legislatura: la taula de negociació per a derogar, siga totalment o parcialment, la reforma laboral impulsada pel govern de Mariano Rajoy, en l’etapa anterior del Partit Popular. En el primer govern de Pedro Sánchez, la llavors Ministra de Treball Magdalena Valerio va negociar amb sindicats i patronal les línies mestres d’esta reforma, però la veritat és que el canvi en el ministeri i la irrupció de la pandèmia han congelat, fins a dia de hui, els avanços en este sentit.
Però este dimecres, 17 de març, la carpeta es reobre. El secretari d’Estat d’Ocupació -el número dos de Díaz, Joaquín Pérez Rey-, constitueix avui la taula, de la qual formaran part, a més del govern central, els sindicats CCOO, UGT, ÚS i CSIF; a més de les patronals CEOE i Cepyme. Si bé que Díaz volia prolongar encara més l’espera per a abordar la qüestió, la pressió dels sindicats, amb mobilitzacions als carrers, ha provocat que, finalment, haja donat el seu braç a torçar i haja apostat per començar ja a tractar esta matèria.
El que avui comença és una taula de negociació, per la qual cosa ens trobem en el punt de partida de l’operació. El desenvolupament de les reunions que tinguen lloc en el marc d’esta taula perfilarà l’índole de la derogació de la reforma laboral: en concret, si serà una reforma total -alguna cosa que queda ja pràcticament descartat- o una reforma parcial i en quin grau. Fins i tot cap no descartar que no canvie res: un bloqueig o una ruptura de les converses poden suscitar que, mancant consens, la present legislació laboral seguisca en peus literalment.
Les quatre mesures ràpides que exigeixen els sindicats
Però, com comencen les negociacions? Fa dos legislatures, amb la ministra Valerio al capdavant, els sindicats ja van plantejar una primera fase de la reforma amb caràcter urgent, amb quatre mesures d’ ‘aplicació ràpida’. Ara, volen pactar amb la ministra Díaz estes mateixes mesures, però primer hauran d’intentar convéncer a unes patronals que no les veuen amb bons ulls. És en este punt on els sindicats es planten: exigeixen a la ministra que actue de manera unilateral, ignorant la postura dels sindicats, i aplicació estes mesures urgents, que consideren ja acordades amb el govern socialista anterior.
Però Díaz, que s’ha guanyat la fama com a generadora de consensos en el seu departament, posarà el focus en primer lloc a tractar de buscar l’acord amb la CEOE i Cepyme. En qualsevol cas, quines són les quatre exigències urgents dels sindicats que probablement tenen una ràpida aplicació en les pròximes setmanes?
1. Recuperar la ultraactivitat indefinida dels convenis col·lectius
La ultraactivitat indefinida és la capacitat d’un conveni col·lectiu de no decaure en cas que no es renove i no s’arribe a cap nou acord per la via de la negociació col·lectiva. La reforma laboral del PP propícia la seua caiguda en estes en situacions, la qual cosa desprotegeix al treballador, segons els sindicats, que proposen revertir immediatament esta situació.
2. Prevalença del conveni sectorial davant el de l’empresa
Actualment, vigents les reformes formulades pel PP, les condicions de treball fruit d’un conveni amb l’empresa tenen prioritat davant el conveni sectorial, siga estatal, autonòmic o d’àmbit inferior. Amb esta mesura, els treballadors podran acollir-se als drets que preveu el conveni del seu sector sense prevalença del qual mantinguen amb la seua empresa.
3. Limitar la subcontractació
En una de les propostes que més frecs genera amb les organitzacions patronals, es pretén que la possibilitat d’una empresa de subcontractar es limite a aquells serveis especialitzats aliens a l’activitat principal de l’empresa. D’esta manera, les empreses ja no podran subcontractar per activitats de la mateixa índole de la corporació.
4. Limitar les modificacions laborals substancials
Amb la legislació laboral en vigor, l’empresari pot canviar de manera unilateral i permanent les condicions laborals del treballador establertes en el contracte, sempre que es respecte el conveni col·lectiu. Els sindicats pretenen eliminar esta facultat per part dels empresaris, de manera que no puguen modificar substancialment les condicions laborals.
Però a més d’estos quatre elements, que es vol que siguen de ràpida aplicació —abans de l’estiu—, es vol anar més enllà en una segona fase de les negociacions, que aproximen les decisions del govern espanyol a una derogació que a una simple reforma de la reforma laboral, valga la redundància. Dins d’esta següent fase s’abordaran més mesures en les quals Yolanda Díaz haurà de demostrar la seua capacitat negociadora per a posar d’acord, en un terme mitjà, a sindicats i a patronals. Un repte en dos temps sens dubte majúscul per a la futura vicepresidenta tercera.
