El Congrés estudia si Espanya hauria de legalitzar l’ús mèdic del cànnabis

 

El ple del Congrés ha acordat, amb l’única oposició de PP i Vox, crear una subcomissió parlamentària que estudiarà i debatrà si és convenient que Espanya legalitze l’ús mèdic dels derivats del cànnabis, en quines circumstàncies i per a quina mena de patologies.

La iniciativa, impulsada per la diputada del PNB Josune Gorospe, té com a objectiu final elaborar en el termini de sis mesos un informe de conclusions que li servisca al Govern per a dissenyar una regulació del consum terapèutic de la marihuana que compte amb el suport majoritari assegurat en el Parlament.

La subcomissió, de la qual formaran part, representants dels grups polítics presents en la Comissió de Sanitat i Consum, citarà durant eixe temps a representants de governs que ja tenen en marxa programes d’ús mèdic d’esta substància, a portaveus d’associacions de pacients i a experts de tota mena, com a juristes, metges o científics, que puguen aportar coneixement sobre este particular.

Es tracta, en definitiva, d’analitzar les experiències d’èxit, el dret comparat i l’evidència científica existent. Les febleses, amenaces, fortaleses i oportunitats, els pros i els contres, d’afrontar esta regulació.

L’ús terapèutic del cànnabis, amb major o menor extensió o limitacions, està en marxa en molts països, entre altres, Portugal, el Regne Unit, Alemanya, França, Països Baixos, Itàlia, el Canadà o els EUA.

El Parlament Europeu ja ha instat els països membres a avançar en la investigació d’estes teràpies pal·liatives i l’ONU, fa ja més d’un any, que va traure al cànnabis de la llista IV de la Convenció de Drogues de 1961, la que fins ara limitava ús medicinal perquè considerava a la marihuana com una substància «particularment nociva per les seues propietats addictives» i amb escàs o nul valor terapèutic.
Múltiples utilitats

En definitiva, el Congrés tracta de traure de la clandestinitat una substància que ja consumeixen a Espanya milers de malalts per a pal·liar els símptomes o els efectes secundaris de múltiples patologies, com poden ser els casos de càncer tractats amb quimioteràpia, pacients amb dolors crònics, uns altres amb malalties degeneratives com l’esclerosi múltiple, la fibromiàlgia, l’artrosi o l’artritis, i fins i tot xiquets amb epilèpsies refractàries.

Els propis pacients i els metges que els assessoren asseguren que estos preparats derivats del cànnabis els redueixen, segons els casos i els patiments, el dolor, disminueixen l’ansietat i faciliten el somni, els retornen l’apetit, els alcen l’ànim, i minimitzen els espasmes i convulsions.

Això sí, davant la falta de regulació a Espanya, tots ells es mediquen des de la clandestinitat, sense control sanitari del qual adquireixen en el mercat negre, sense un control mèdic oficial de les seues teràpies, i amb el risc permanent de ser multats amb entre 600 i 10.000 euros si els descobreixen amb les substàncies que porten damunt, la venda de les quals està penada a Espanya i el seu consum sancionat.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Antonio Tejero ha mort en el seu domicili d’Alzira als 93 anys

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira, on rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera. Tenia 93 anys.

Mor en Alzira Antonio Tejero, figura del 23F, als 93 anys

Antonio Tejero ha mort a Alzira als 93 anys. El decés arriba l'endemà passat del 45 aniversari del 23F i coincidix amb la desclassificació de documents.

Antonio Tejero ha mort als 93 anys en el seu domicili d’Alzira

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira als 93 anys. Rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera.

Mor Antonio Tejero als 93 anys el mateix dia de la desclassificació del 23F

Antonio Tejero ha mort als 93 anys a Alzira. La seua defunció coincidix amb la desclassificació dels documents del 23F, que detallen la temptativa i el seu paper.

Mor Antonio Tejero als 93 anys a Alzira, figura del 23F

L'extinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort als 93 anys a Alzira. El decés ha coincidit amb la desclassificació de documents del 23F.

El PSPV obri expedient a l’alcalde d’Almussafes per amenaça vetlada a Diana Morant

El Comité d'Ètica del PSPV ha obert expedient a Toni González per una amenaça vetlada a Diana Morant i deslleialtat. L'alcalde nega assetjament i denúncia una guerra interna.

Set anys i mig de presó per a un septuagenari per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un home a set anys, sis mesos i un dia per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys a San Miguel de Salinas. La sentència es recolza en testimonis, agents i restes biològiques, i imposa a més allunyament i llibertat vigilada.

Aena destina 402,1 milions a l’aeroport de València entre 2027 i 2031

Aena preveu invertir 402,1 milions en l'aeroport de València entre 2027 i 2031, molt per damunt dels 60,1 milions de 2022-2026. El pla amplia terminal, seguretat i accessos i contempla una pujada mitjana de tarifes de 35 cèntims.