Matrimoni igualitari: 17 anys d’un ‘sí, vull’ cap a la igualtat

La lluita pel matrimoni igualitari continua. El mes de juny s’ha convertit en l’espenta total de pràcticament tota la societat per a reivindicar els drets de les parelles homosexuals i barallar per deixar de costat l’estigmatització que hui dia encara continua massa present.

Encara que en un inici només s’atribuïa al dia 28 de juny, que a Espanya es va reconéixer a partir de 2018, a mesura que han anat passant els anys, tant el col·lectiu com la societat general, ha vist imprescindible i necessari anar més enllà i tots els esdeveniments i activitats que es fan en pro d’aquesta causa s’estenen pràcticament tot el mes.

En l’àmbit del matrimoni igualitari, a poc a poc, són cada vegada més països els que canvien les lleis i legalitzen el matrimoni homosexual. No obstant això, encara són massa els territoris en els quals no se’ls està permés i, en alguns casos, està castigat per pena de mort.

Un camí cap a la igualtat

Des del 2005, a Espanya, el matrimoni igualitari està aprovat. Concretament a partir del 3 de juliol d’aqueix mateix any, Espanya permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe i, com a conseqüència, tots els drets que això suposava: adopció conjunta, herència i pensió.

Només en el primer any, segons dades de l’INE, es van celebrar més de 900 bodes de parelles del mateix gènere. Una xifra que no ha fet més que augmentar any rere any i que en 2019, últim any de normalitat per a les noces previ a la pandèmia, va aconseguir la xifra de 2500, convertint-se en el segon any en què més parelles homosexuals es casaven, per darrere de l’any 2006.

Un camí constant en el qual encara queda molt per recórrer i per lluitar, però que a poc a poc sembla obrir-se camí. Des de Bodas.net, web de referència en el sector nupcial i que forma part del grup internacional The Knot Worldwide, José Melo, Vicepresident de Vendes EMEA del grup, assenyala que “Des de Bodas.net, com a part d’un grup global i amb influència internacional, som conscients de la necessitat de fer costat a aquest col·lectiu, treballant i defensant que qualsevol parella del món tinga els mateixos drets”.

En aquest sentit, ha realitzat una enquesta a les parelles del mateix sexe que estan organitzant les seues noces i els ha preguntat si s’havien trobat amb algun problema amb algun dels proveïdors de les seues noces. Només el 5.6% dels enquestats ha confirmat que sí que ha tingut algun problema, però en cap cas per la seua orientació sexual: el 67% perquè els proveïdors no van donar resposta i el 33% perquè van mostrar poca flexibilitat per a acceptar canvis.

Es tracta d’unes dades que reflecteixen que des del sector nupcial es dona suport a totes les parelles i treballa perquè tots els i les enamorades tinguen el dia amb què tant han somiat. Així ho confirmen Jose i David, que es van casar al maig: ‘No vam tindre cap problema, ens sentim súper abrigallats’. O Almudena i Yoli, que es van donar el ‘sí, vull’ el març passat a Saragossa i parlen així del seu wedding planner: ‘Ens va cuidar com si fora de la nostra família tots els dies previs, en cada elecció. Aconsegueix que cada parella es veja reflectida en cada instant, encara sent la nit i el dia, com en el nostre cas’.

Holanda va ser el primer país a legalitzar el matrimoni entre persones del mateix gènere, ara ja fa 21 anys. Uns altres ho han anat fent al llarg de tot aquest temps, si bé encara són molts els que no el reconeixen i, fins i tot, castiguen amb la pena de mort

Fotografia de Ana Amarillo i Andrés Amarillo vía Bodas.net

Molt per fer

La lluita continua. L’últim a sumar-se ha sigut Xile, que ho va aprovar a la fi de 2021, i prompte ho farà Suïssa, en concret, a partir de l’1 de juliol d’aquest mateix any. I és que malgrat que en 20 anys, des que Holanda es convertira en el primer país a legalitzar el matrimoni homosexual, han sigut molts els països que s’han anat sumant, encara són més els que es mostren reticents.

Sense necessitat d’anar tan lluny, el 67% dels països europeus membres de l’ONU encara no ho reconeixen. I si aquesta dada s’extrapola a tothom, ascendeix al 85%. En aquest sentit, territoris veïns com Andorra, Itàlia, Grècia o Liechtenstein, països d’Europa Occidental encara no l’han legalitzat.

Però més enllà d’això, en ple segle XXI, encara hi ha països en els quals existeix la pena de mort per a les persones homosexuals: Brunei, l’Iran, Mauritània, Nigèria, Aràbia Saudita i Iemen.

Vint-i-un anys han passat des que Holanda fera el primer pas per a legalitzar el matrimoni gai. Des de llavors, hi ha hagut un llarg recorregut cap a una societat més igualitària i lliure de perjudicis que reconega els mateixos drets per a totes les persones independentment de la seua orientació sexual.

Últimes notícies

Les màximes baixen a la Comunitat Valenciana i es queden en 31,5 graus a Benidorm

Les temperatures màximes han descendit este dimarts a la Comunitat Valenciana, amb un valor màxim de 31,5 graus a Benidorm i caigudes de fins a 5 graus en punts de l’interior com Ademuz.

Morant acusa el Consell de negar la realitat sobre l’Es-Alert i el retard en la DANA

Diana Morant critica que, quasi dos anys després de la DANA del 29 d’octubre de 2024, el Consell continue negant un retard en l’avís Es-Alert i, segons ella, sense assumir responsabilitats per les 231 víctimes mortals.

Mazón nega que el retard de l’Es-Alert estiga relacionat amb les víctimes de la DANA

La defensa de Carlos Mazón ha remés un escrit al jutjat en què rebutja que el retard en l’enviament de l’avís Es-Alert per la DANA de 2024 tinga relació causal amb les 231 víctimes mortals i demana a la jutgessa que concrete quins fets o indicis se li atribuïxen.

La Policia de Montanejos evita un possible incendi en trobar un bidó de gasolina al bosc

La Policia Local de Montanejos ha localitzat i retirat un bidó de gasolina ple en una zona forestal del terme, especialment sensible després del gran incendi de 2023. L’Ajuntament demana col·laboració ciutadana per a previndre nous focs i avisar davant qualsevol risc.

Muñoz acusa el PP d’usar les institucions per alimentar el racisme a Ceuta

El síndic del PSPV en Les Corts, José Muñoz, acusa el PP d’emprar la FEMP i altres institucions per calfar l’ambient i fomentar el racisme i l’odi a Ceuta, amb l’objectiu d’aconseguir el Govern d’Espanya.

El PP acusa el PSPV d’usar els incendis com a cortina de fum per la crisi de Ceuta

La portaveu adjunta del PP en Les Corts, Nieves Martínez, ha acusat el PSPV d’aprofitar els incendis forestals d’este estiu en la Comunitat Valenciana com a cortina de fum per a ocultar el que definix com un problema molt greu a Ceuta, i ha defensat la gestió i la coordinació institucional durant els focs.

El PSPV acusa el Consell d’insuficient davant els incendis i reclama més recursos reals

El PSPV-PSOE critica que les mesures anunciades per la Generalitat després dels incendis forestals són insuficients i reclama més finançament, transparència i compromís amb la reconstrucció real dels municipis afectats.

Vox vol que es trenquen els acords amb el Marroc si no reconeix la sobirania espanyola de Ceuta i Melilla

Vox ha registrat en Les Corts una iniciativa per exigir al Govern espanyol i a la UE que revisen o suspenguen els acords amb el Marroc si no reconeix la sobirania espanyola sobre Ceuta i Melilla, i reclama també mesures més dures en matèria migratòria.