Matrimoni igualitari: 17 anys d’un ‘sí, vull’ cap a la igualtat

La lluita pel matrimoni igualitari continua. El mes de juny s’ha convertit en l’espenta total de pràcticament tota la societat per a reivindicar els drets de les parelles homosexuals i barallar per deixar de costat l’estigmatització que hui dia encara continua massa present.

Encara que en un inici només s’atribuïa al dia 28 de juny, que a Espanya es va reconéixer a partir de 2018, a mesura que han anat passant els anys, tant el col·lectiu com la societat general, ha vist imprescindible i necessari anar més enllà i tots els esdeveniments i activitats que es fan en pro d’aquesta causa s’estenen pràcticament tot el mes.

En l’àmbit del matrimoni igualitari, a poc a poc, són cada vegada més països els que canvien les lleis i legalitzen el matrimoni homosexual. No obstant això, encara són massa els territoris en els quals no se’ls està permés i, en alguns casos, està castigat per pena de mort.

Un camí cap a la igualtat

Des del 2005, a Espanya, el matrimoni igualitari està aprovat. Concretament a partir del 3 de juliol d’aqueix mateix any, Espanya permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe i, com a conseqüència, tots els drets que això suposava: adopció conjunta, herència i pensió.

Només en el primer any, segons dades de l’INE, es van celebrar més de 900 bodes de parelles del mateix gènere. Una xifra que no ha fet més que augmentar any rere any i que en 2019, últim any de normalitat per a les noces previ a la pandèmia, va aconseguir la xifra de 2500, convertint-se en el segon any en què més parelles homosexuals es casaven, per darrere de l’any 2006.

Un camí constant en el qual encara queda molt per recórrer i per lluitar, però que a poc a poc sembla obrir-se camí. Des de Bodas.net, web de referència en el sector nupcial i que forma part del grup internacional The Knot Worldwide, José Melo, Vicepresident de Vendes EMEA del grup, assenyala que “Des de Bodas.net, com a part d’un grup global i amb influència internacional, som conscients de la necessitat de fer costat a aquest col·lectiu, treballant i defensant que qualsevol parella del món tinga els mateixos drets”.

En aquest sentit, ha realitzat una enquesta a les parelles del mateix sexe que estan organitzant les seues noces i els ha preguntat si s’havien trobat amb algun problema amb algun dels proveïdors de les seues noces. Només el 5.6% dels enquestats ha confirmat que sí que ha tingut algun problema, però en cap cas per la seua orientació sexual: el 67% perquè els proveïdors no van donar resposta i el 33% perquè van mostrar poca flexibilitat per a acceptar canvis.

Es tracta d’unes dades que reflecteixen que des del sector nupcial es dona suport a totes les parelles i treballa perquè tots els i les enamorades tinguen el dia amb què tant han somiat. Així ho confirmen Jose i David, que es van casar al maig: ‘No vam tindre cap problema, ens sentim súper abrigallats’. O Almudena i Yoli, que es van donar el ‘sí, vull’ el març passat a Saragossa i parlen així del seu wedding planner: ‘Ens va cuidar com si fora de la nostra família tots els dies previs, en cada elecció. Aconsegueix que cada parella es veja reflectida en cada instant, encara sent la nit i el dia, com en el nostre cas’.

Holanda va ser el primer país a legalitzar el matrimoni entre persones del mateix gènere, ara ja fa 21 anys. Uns altres ho han anat fent al llarg de tot aquest temps, si bé encara són molts els que no el reconeixen i, fins i tot, castiguen amb la pena de mort

Fotografia de Ana Amarillo i Andrés Amarillo vía Bodas.net

Molt per fer

La lluita continua. L’últim a sumar-se ha sigut Xile, que ho va aprovar a la fi de 2021, i prompte ho farà Suïssa, en concret, a partir de l’1 de juliol d’aquest mateix any. I és que malgrat que en 20 anys, des que Holanda es convertira en el primer país a legalitzar el matrimoni homosexual, han sigut molts els països que s’han anat sumant, encara són més els que es mostren reticents.

Sense necessitat d’anar tan lluny, el 67% dels països europeus membres de l’ONU encara no ho reconeixen. I si aquesta dada s’extrapola a tothom, ascendeix al 85%. En aquest sentit, territoris veïns com Andorra, Itàlia, Grècia o Liechtenstein, països d’Europa Occidental encara no l’han legalitzat.

Però més enllà d’això, en ple segle XXI, encara hi ha països en els quals existeix la pena de mort per a les persones homosexuals: Brunei, l’Iran, Mauritània, Nigèria, Aràbia Saudita i Iemen.

Vint-i-un anys han passat des que Holanda fera el primer pas per a legalitzar el matrimoni gai. Des de llavors, hi ha hagut un llarg recorregut cap a una societat més igualitària i lliure de perjudicis que reconega els mateixos drets per a totes les persones independentment de la seua orientació sexual.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

La Film Symphony Orchestra estrena a València el seu concert Wanted dedicat al western

La Film Symphony Orchestra torna al Palau de la Música de València amb el comiat de Toon Story i l'estrena de Wanted, un nou concert dedicat a les grans bandes sonores del western.

El Consell reivindica la seua aposta per crear més i millor ocupació en la Comunitat Valenciana

La Generalitat subratlla el seu compromís amb una ocupació estable i de qualitat, amb especial atenció a jóvens i dones, i destaca la creació de més de 110.000 llocs de treball en l'últim any.

Agricultura i l’UJI assagen el control biològic contra la plaga que amenaça els cirerers

La Conselleria d'Agricultura i l'UJI proven la solta del parasitoide Ganaspis kimorum i reforcen l'ús d'insecticides biològics per a contindre la Drosophila suzukii en cirerers valencians.

Les tempestes deixen 16,4 litres per metre quadrat a Millares en la matinada de l’1 de maig

Les tempestes registrades de matinada han deixat 16,4 litres per metre quadrat a Millares i acumulats significatius en diversos municipis de l'interior de la Comunitat Valenciana, amb cel cobert i ruixats febles en la resta del territori.

Puente acusa la dreta de bloquejar la regularització d’immigrants per a no cedir en res

Óscar Puente defén la regularització extraordinària d'immigrants com a via per a reconéixer drets bàsics i critica que la dreta es negue a repetir processos que abans va aplicar. El ministre també descarta que existisca fonament en les especulacions sobre una candidatura per Alacant.

Vila-real busca la Champions i el Llevant s’aferra a la permanència en La Ceràmica

Vila-real necessita només un punt per a segellar la seua presència en la pròxima Lliga de Campions, mentres que el Llevant està obligat a guanyar per a continuar viu en la lluita per la permanència.

La Policia proposa sancionar al president del Panathinaikos per alterar la seguretat a la Fonteta

La Policia Nacional ha proposat sancionar al president del Panathinaikos, Dimitris Giannakopoulos, per una conducta que considera generadora d'una situació de risc al final del partit d'Eurolliga a València.

L’Audiència Nacional admet a tràmit el recurs de Castella-la Manxa pel transvasament Tajo-Segura

L'Audiència Nacional ha admés a tràmit el recurs de Castella-la Manxa contra el Govern per no adaptar encara les normes del transvasament Tajo-Segura a les sentències del Suprem i als cabals ecològics del Tajo.