6.9 C
València
Dilluns, 12 gener, 2026

El nou xec d’Escrivá per retardar la jubilació. Compensa?

La reforma de les pensions de José Luis Escrivá entrqarà en vigor en 2022. Esta reforma ha suposat un maldecap per a aquells que sospesen jubilar-se abans de l’edat legal, que són aproximadament un 40% dels nous pensionistes.

Moltes són les qüestions

Molts anys treballant per a quan arribe el moment de la jubilació tinguen bones condicions. Ara moltes són les preguntes que es fan les persones que volen jubilar-se abans. A quina edat podré retirar-me ara?. Quins requisits s’exigeixen?. Perdré pensió?. Tots eixos dubtes són els que assalten a desenes de milers de treballadors i, per això, han copat durant setmanes les portades de molts periòdics.

No obstant això, se li ha donat molt menys eco a una altra de les mesures que es recullen en este primer paquet i que també va dirigida a retardar l’edat efectiva de jubilació: els premis per retirar-se més tard. És a dir, que el debat ha girat entorn de les penalitzacions i no a les gratificacions.

En realitat, estos incentius per la demora de la jubilació ja existeixen des de fa diverses dècades i el que s’ha fet ara és modificar-los per a fer-los més atractius i induir així a un canvi en el comportament, el que no se sap és si realment suposen una millora.

Quan s’aplica la reforma de les pensions?

Amb l’entrada en vigor de la nova llei, l’1 de gener de 2022. Però hi ha dos excepcions: es retarda la seua aplicació fins a 2024 per a aquells que estiguen cotitzant per sobre de la pensió màxima i la seua aplicació es farà de manera progressiva en deu anys, garantint que no estaran mai pitjor que ara.

Novetat

La gran novetat que porta el nou esquema d’incentius és que ofereix la possibilitat als nous jubilats de cobrar un xec de fins a 12.060 euros en el moment del retir per cada any de retard, en comptes d’un percentatge addicional del 4% sobre la seua pensió. I fins i tot els dóna l’opció de combinar totes dos fórmules. No obstant això, esta quantitat a tant alçada pot suposar una reducció molt significativa de la pensió que cobrarien si trien un 4% per a tota la vida. És més, la retallada per cobrar este xec pot ser de fins d’una tercera part, depenent dels anys cotitzats i de la pensió que es cobre, així com dels anys que es visca.

«Conté una astúcia que ho fa molt conductual: l’ésser humà descompta fortament les sumes de diners a percebre en un futur contingent enfront de les sumes de diners a percebre a l’instant», explica José Antonio Herce, soci fundador de la consultora LoRIS, qui precisa que «este biaix del descompte fa que, en general, preferim una quantitat menor avui que una quantitat major en el futur». Per alguna cosa el refranyer espanyol diu ‘val més ocell en mà que cent volant’.

A més, amb la nova llei s’ha millorat el complement extra que es pot generar per a tota la vida. Així, en l’actualitat, la jubilació demorada té diferents incentius en funció dels anys de carrera professional i s’afegeixen a la pensió, fins i tot encara que siga la màxima. Més concretament, per a treballadors amb menys de 25 anys cotitzats, cada any de prolongació de la carrera suposa un 2% més de base reguladora per al càlcul de la prestació. Per a treballadors d’entre 25 i 37 anys treballats, el percentatge augmenta al 2,75% extra de base reguladora per any. I este complement s’eleva al 4% per cada any que es retarde la jubilació per als treballadors amb més de 37 anys cotitzats.

Com saber a quina edat em puc jubilar?

Així, per a 2021, l’edat de jubilació es queda en 65 anys si s’han cotitzat 37 anys i tres mesos o més, i 66 anys si s’ha cotitzat menys de 37 anys i tres mesos.

Quan entre en vigor la nova llei

Quan entre en vigor la nova llei l’incentiu serà sempre el 4% extra per any per a tots els jubilats, independentment dels anys cotitzats. És més, per a aquells que tinguen carreres més curtes, de menys de 37 anys, este premi per a tota la vida pot elevar-se ara al 6%, ja que per cada any cotitzat es genera un 2% de base reguladora, alguna cosa que abans no se sumava.

Per als qui hagen cotitzat menys de 44 anys i mig, rebran un xec d’entre 4.786 i 10.963 euros, depenent de la pensió que genere. Per als qui superen els 44,5 anys, l’ingrés s’eleva a una forqueta entre els 5.264 euros i els 12.060. La quantitat es duplica si es retiren dos anys més tard, o es triplica si ho retarden tres anys.

Però, encara que sone molt llaminer rebre de cop 36.000 euros si un es jubila als 68 anys en lloc dels 65, la pèrdua per al beneficiari al llarg de la seua vida és significativa. Així, per exemple, per a una pensió mitjana de 1.428 euros mensuals (20.000 euros a l’any), el xec que li correspondria per jubilar-se als 66 anys en lloc dels 65 seria de 7.482 euros, mentre que si es decantaren pel 4% addicional a la seua pensió ingressaria més del doble: 16.759 euros, segons les estimacions realitzades per CC OO sobre la base de l’esperança de vida a partir dels 65 anys (més de 20 anys, segons l’INE).

Cotitzacions bonificades

Major seria la pèrdua que sofririen els jubilats amb pensions més elevades si triaren el xec en lloc de l’incentiu del 4%. A un treballador que allargués un any el seu retir i tingués una prestació de 2.500 euros al mes li ingressarien de cop 10.503 euros en el moment en el qual es jubilés. No obstant això, si tria el 4%, esta quantitat ascendiria a 29.329, és a dir, es triplicaria. Li suposaria un complement a la seua pensió d’uns 105 euros al mes durant tota la seua vida.

«La nostra recomanació és no cobrar a tant alçat la prestació, encara que en determinades situacions, com que hi haja problemes de salut, pot ser interessant», assenyala Enrique Martín, adjunt a la Secretaria de Polítiques Públiques i Protecció Social de CC OO.

Un altre canvi

Escrivá ha introduït un altre canvi: amb l’entrada en vigor de la nova llei, les empreses i els treballadors quedaran exempts de cotitzar a la Seguretat Social per contingències comunes, excepte per incapacitat temporal, una vegada hagen aconseguit l’edat mínima d’accés a la pensió de jubilació, la qual cosa suposarà un important estalvi per a tots dos.

 

<

>

 

 

 

Últimes notícies

Llevant i Espanyol empaten 1-1 en el Ciutat per la seua falta de gol

Empat 1-1 en el Ciutat de València amb els gols en un minut. Losada va respondre al punt de Carlos Romero i Puado es va retirar als tres minuts per un colp en el genoll.

Llevant i Espanyol empaten 1-1 després de dos gols seguits i escàs encert

Llevant i Espanyol van empatar 1-1 en el Ciutat de València amb dos tants seguits. El domini local i la falta de rematada van marcar un dol que es va embossar al final.

Llevant i Espanyol empaten 1-1 en un dol sense pegada

Un gol de Carlos Romero i la rèplica immediata d'Iker Losada van deixar un 1-1 en el Ciutat de València. El Llevant va tornar a quedar-se sense el seu primer triomf a casa.

Llevant i Espanyol es repartixen els punts en un 1-1 decidit en un minut

Llevant i Espanyol van empatar 1-1 en un dol amb els dos gols en tot just un minut. Després de la igualada, el domini posterior no es va traduir en ocasions clares.

Protesta davant el Circ de Nadal contra l’ús d’animals en l’espectacle

Col·lectius animalistas protesten davant el Circ de Nadal a Alfafar contra l'ús d'animals i qüestionen el missatge a la infància. Vídeos en xarxes reaviven el debat i les entitats anuncien noves mobilitzacions.

El Llevant domina a l’Espanyol però es va al descans sense gol després d’un primer temps d’ocasions (0-0)

El Llevant va portar la iniciativa i va generar diverses ocasions clares, però l'encert de Dmitrovic i el desencert en la definició van mantindre el 0-0 al descans.

El Mediterrani ha registrat temperatures per damunt de la mitjana en 2024 i 2025

La Aemet assenyala que la temperatura superficial del Mediterrani ha estat per damunt de la mitjana 1991-2020 en 2024 i 2025, amb breus retorns a la normalitat. En paral·lel, la calor oceànica global va aconseguir un nou màxim en 2025.

Bernabé demana a Pérez Llorca donar suport al finançament que aporta 3.669 milions a la Comunitat

La delegada del Govern ha instat el president i a l'alcaldessa de València a recolzar el model d'Hisenda, que afig 3.669 milions a la Comunitat. Defén que cap autonomia perd i que la injecció total serà de 21.000 milions.