L’Ana Julia Quezada, assassina del menut Gabriel, passà ahir a disposició judicial. La desaparició de l’infant que aquestes últimes setmanes ha tingut a tot el país amb l’ai al cor ha tingut un final molt tràgic.
Pocs dies després que es produïra la desaparició del menut i a causa de la ‘troballa’ de la dona de la samarreta del xiquet, la Guàrdia Civil ja vigilava de prop l’autora confessa del crim. En aquest article intentarem esbrinar el perfil psicològic de l’assassina del Gabriel, per poder comprendre millor els seus moviments durant els dies que va durar la investigació al voltant d’aquest afer.
- Article relacionat: Ana Quezada va parlar d’en Gabriel explicant que el menut «era» molt responsable, però va rectificar dient «és»
Els 5 elements essencials per provar d’entendre la psique de la dona
Un cop l’Ana Julia ja havia estat detinguda, els guàrdies civils que la van acompanyar en la reconstrucció del crim no van poder passar per alt el relat sorprenentment fred que va fer l’Ana Julia dels fets que havien tingut lloc dies abans, quan havia posat fi a la vida del Gabriel i havia amagat el seu cadàver durant molts dies a la finca de Rodalquilar on ara tenia lloc la narració pas per pas de l’assassinat.
Ara bé, a banda d’aquesta mena d’apatia recurrent, han sortit a la llum altres trets de la personalitat de l’assassina de Níjar. Encara que ens fonamentarem en dades aparegudes en diversos mitjans de comunicació, no podem oblidar que el cas segueix estant obert, cosa que fa que no puguem expressar-nos en termes concloents ni absoluts, sinó derivats d’hipòtesis.
1. És capaç d’actuar davant dels mitjans de comunicació
Des del principi del cas, han sorprès les mostres d’inquietud exagerades davant les càmeres dels mitjans de comunicació durant les emissions en directe on es filmava el cercle més proper del xiquet —membres de la família i diversos amics i coneguts. Crida molt l’atenció que en les imatges on l’Ana Julia apareixia en primer pla totalment afligida, la dona es deixava veure fent tendres abraçades i mostrant altres gestos d’afecte amb el seu company sentimental, el pare de Gabriel, o mirant de no posar-se a plorar de manera imminent.
Aquesta pretesa aflicció xocava molt amb la incomoditat que semblava sentir l’Ana Julia quan les càmeres només la mostraven a ella, en moments que no es veiera que estava sent molt atenta amb l’Ángel David. En aquestes ocasions, provava d’evitar ser el centre d’atenció afirmant que els periodistes no la deixaven respirar i fent una crida a centrar tots els esforços en la recerca del menut.
2. Recorre als enganys
Durant els dies que ha durat la investigació, l’Ana Julia ha dit moltes mentides: en primer lloc, cal destacar que, quan els agents de la Guàrdia Civil encarregats del cas van sol·licitar a tots els familiars de la víctima que entregaren els seus mòbils amb la intenció de traçar les posicions exactes de cadascun d’ells el dia de la desaparició del menut, la dona s’hi va negar. Va enganyar els agents dient-los que havia perdut el telèfon un dels dies que havia sortit a buscar el xiquet. A banda, els policies van demanar-li el seu segon telèfon que —quina casualitat!— també va desaparèixer de forma misteriosa.
Com han revelat les investigacions, l’Ana Julia sempre va saber on era el cadàver del xiquet. Ara bé, quan l’entrevistaven es limitava a suplicar que qui se l’haguera endut no li fera cap mal, destacant la innocència i el caràcter dolç del xiquet. La seua estratègia es basava en intentar passar per una altra víctima del patiment que provocava la desaparició del Gabriel.
L’Ana Julia també va recórrer a un altre engany que sembla que prompte no s’aguantarà per enlloc: quan va explicar la primera versió de l’assassinat, va indicar que el Gabriel era qui l’havia atacat primer. En concret, va afirmar que el xiquet li havia volgut fer mal amb una destral, però que ella li havia pres l’arma, l’havia colpejat al cap fent-li perdre el coneixement i, finalment, l’havia asfixiat. Aquestes declaracions va fer-les per intentar reduir el temps de la seua condemna, si mai algú arribava a creure —encara que coste molt— que va matar l’infant en defensa pròpia i no de manera premeditada.
- Article relacionat: La mare d’Ana Julia Quezada: «Si és culpable, va ser el dimoni que la va induir a cometre els fets
3. Presenta un historial amb punts foscos
Les sospites sobre l’Ana Julia que tenien els guàrdies civils i els professionals investigadors de la UCO es van intensificar quan van descobrir l’expedient de defuncions que hi havia hagut al seu cercle més proper uns anys enrere: la dona li va buidar els comptes bancaris al seu exmarit malalt terminal de càncer quan aquest va traspassar. A més, una filla de tan sols 4 anys de l’Ana Julia va morir de manera poc clara l’any 1996 —segons la dona, afectada per una greu depressió.
Arran de la desaparició del Gabriel, s’ha reobert aquest últim cas relacionat amb la filla de la dona per esclarir els fets i saber si realment va ser un accident o no. Si no ho fos, el crim del Gabriel afegiria un altre nom a la llista d’individus difunts que molestaven l’Ana Julia a l’hora d’obtenir allò que volia i satisfer el seu propi interès.
