Ana Julia Quezada: el perfil psicològic de la culpable de la mort del Gabriel

Alex Grandío, psicòleg forense, dibuixa el retrat mental de l’assassina del menut
Descobrim el perfil psicològic de la dona que va matar el Gabriel | Cedida

 

L’Ana Julia Quezada, assassina del menut Gabriel, passà ahir a disposició judicial. La desaparició de l’infant que aquestes últimes setmanes ha tingut a tot el país amb l’ai al cor ha tingut un final molt tràgic.

Pocs dies després que es produïra la desaparició del menut i a causa de la ‘troballa’ de la dona de la samarreta del xiquet, la Guàrdia Civil ja vigilava de prop l’autora confessa del crim. En aquest article intentarem esbrinar el perfil psicològic de l’assassina del Gabriel, per poder comprendre millor els seus moviments durant els dies que va durar la investigació al voltant d’aquest afer.

Els 5 elements essencials per provar d’entendre la psique de la dona

Un cop l’Ana Julia ja havia estat detinguda, els guàrdies civils que la van acompanyar en la reconstrucció del crim no van poder passar per alt el relat sorprenentment fred que va fer l’Ana Julia dels fets que havien tingut lloc dies abans, quan havia posat fi a la vida del Gabriel i havia amagat el seu cadàver durant molts dies a la finca de Rodalquilar on ara tenia lloc la narració pas per pas de l’assassinat.

Ara bé, a banda d’aquesta mena d’apatia recurrent, han sortit a la llum altres trets de la personalitat de l’assassina de Níjar. Encara que ens fonamentarem en dades aparegudes en diversos mitjans de comunicació, no podem oblidar que el cas segueix estant obert, cosa que fa que no puguem expressar-nos en termes concloents ni absoluts, sinó derivats d’hipòtesis.

1. És capaç d’actuar davant dels mitjans de comunicació

Des del principi del cas, han sorprès les mostres d’inquietud exagerades davant les càmeres dels mitjans de comunicació durant les emissions en directe on es filmava el cercle més proper del xiquet —membres de la família i diversos amics i coneguts. Crida molt l’atenció que en les imatges on l’Ana Julia apareixia en primer pla totalment afligida, la dona es deixava veure fent tendres abraçades i mostrant altres gestos d’afecte amb el seu company sentimental, el pare de Gabriel, o mirant de no posar-se a plorar de manera imminent.

Aquesta pretesa aflicció xocava molt amb la incomoditat que semblava sentir l’Ana Julia quan les càmeres només la mostraven a ella, en moments que no es veiera que estava sent molt atenta amb l’Ángel David. En aquestes ocasions, provava d’evitar ser el centre d’atenció afirmant que els periodistes no la deixaven respirar i fent una crida a centrar tots els esforços en la recerca del menut.

2. Recorre als enganys

Durant els dies que ha durat la investigació, l’Ana Julia ha dit moltes mentides: en primer lloc, cal destacar que, quan els agents de la Guàrdia Civil encarregats del cas van sol·licitar a tots els familiars de la víctima que entregaren els seus mòbils amb la intenció de traçar les posicions exactes de cadascun d’ells el dia de la desaparició del menut, la dona s’hi va negar. Va enganyar els agents dient-los que havia perdut el telèfon un dels dies que havia sortit a buscar el xiquet. A banda, els policies van demanar-li el seu segon telèfon que —quina casualitat!— també va desaparèixer de forma misteriosa.

Com han revelat les investigacions, l’Ana Julia sempre va saber on era el cadàver del xiquet. Ara bé, quan l’entrevistaven es limitava a suplicar que qui se l’haguera endut no li fera cap mal, destacant la innocència i el caràcter dolç del xiquet. La seua estratègia es basava en intentar passar per una altra víctima del patiment que provocava la desaparició del Gabriel.

L’Ana Julia també va recórrer a un altre engany que sembla que prompte no s’aguantarà per enlloc: quan va explicar la primera versió de l’assassinat, va indicar que el Gabriel era qui l’havia atacat primer. En concret, va afirmar que el xiquet li havia volgut fer mal amb una destral, però que ella li havia pres l’arma, l’havia colpejat al cap fent-li perdre el coneixement i, finalment, l’havia asfixiat. Aquestes declaracions va fer-les per intentar reduir el temps de la seua condemna, si mai algú arribava a creure —encara que coste molt— que va matar l’infant en defensa pròpia i no de manera premeditada.

 

Imagen de archivo de Gabriel Cruz Ramírez. | Cedida

 

3. Presenta un historial amb punts foscos

Les sospites sobre l’Ana Julia que tenien els guàrdies civils i els professionals investigadors de la UCO es van intensificar quan van descobrir l’expedient de defuncions que hi havia hagut al seu cercle més proper uns anys enrere: la dona li va buidar els comptes bancaris al seu exmarit malalt terminal de càncer quan aquest va traspassar. A més, una filla de tan sols 4 anys de l’Ana Julia va morir de manera poc clara l’any 1996 —segons la dona, afectada per una greu depressió.

Arran de la desaparició del Gabriel, s’ha reobert aquest últim cas relacionat amb la filla de la dona per esclarir els fets i saber si realment va ser un accident o no. Si no ho fos, el crim del Gabriel afegiria un altre nom a la llista d’individus difunts que molestaven l’Ana Julia a l’hora d’obtenir allò que volia i satisfer el seu propi interès.

4. Sap manipular els indicis, la gent i el seu entorn

A banda del curiós tema dels seus dos telèfons mòbils, la dona va lliurar el seu ordinador portàtil amb diversos fitxers que havia suprimit en els últims dies, argumentant que eren imatges comprometedores. Ara bé, aquest fet va despertar les sospites dels agents que investigaven el cas, que van pensar que podria estar intentant amagar alguna cosa més.

De la mateixa manera, la companya sentimental del pare de Gabriel va esforçar-se al màxim per tal d’eliminar qualsevol rastre que pogués fer alçar sospites entre els membres dels cossos policials. Va amagar diversos indicis que l’haurien inculpat, com el cos del xiquet —que va enterrar despullat— o la seua roba, que va ocultar en un contenidor situat a 30 quilòmetres del lloc on era el cadàver. A banda, va dipositar una samarreta del menut molt neta i sense cap arruga en una àrea del camp on diversos voluntaris i gossos dels cossos de policia ja havien buscat.

5. Té una consideració massa alta de les seues pròpies habilitats

Els individus amb personalitats psicopàtiques sovint tenen en massa bona consideració les seues habilitats per escapar de la justícia a través de la manipulació dels indicis, de la gent i del seu entorn, tal com hem pogut comprovar.

Les conductes com sobreactuar quan apareixia als mitjans de comunicació, recórrer als enganys o fins i tot la pròpia manipulació demostren que l’Ana Julia va pensar que la seua intel·ligència podia superar la dels cossos de seguretat, i que es creia capaç de desviar la seua atenció mentre feia veure que estava totalment implicada en la recerca de Gabriel. Ara bé, la dona no veia que cada moviment seu l’anava delatant un poc més.

L'Ana Julia Quezada sobreactuant davant de les càmeres | RTVE

 

Aquesta característica va eixir a la llum sobretot en el moment de transportar el cos sense vida del menut cap a un lloc que pensava que seria més discret, lluny de les recerques de la policia. Va dur a terme aquesta maniobra sota el perill de ser detinguda, però aquesta volta la jugada no li va eixir bé.

Hipòtesis sobre l’esdeveniment fatídic

Si finalment es descobreix que el 1996 la mort de la seua filla no va ser accidental, els experts assenyalen que l’Ana Julia podria ser una homicida múltiple, encara que només actuaria de manera ocasional, cometent crims pel seu propi interès i benefici.

En cas que això fóra així, hauria assassinat la seua filla amb una tècnica molt senzilla: n’hauria tingut prou amb empènyer-la per la finestra per fer que la xiqueta es precipitara al buit. Com que en aquella ocasió no van declarar-la culpable de la mort de la menuda, l’Ana Julia hauria millorat les seues tàctiques per tal de dur a terme, en aquest cas, un assassinat més complex: segrestar un infant, estrangular-lo, amagar-ne el cos sense vida, traslladar-lo d’indret encara que sabia els riscos que corria i actuar davant dels mitjans de comunicació, totalment conscient del crim que havia perpetrat, absolutament impertèrrita i serena davant del dolor que els seus actes havien ocasionat.

Darrere d’aquesta mena de perfil psicològic hi trobem un abús de poder causat pel convenciment que les vides alienes no tenen cap mena de valor si entorpeixen la consecució de les ambicions personals, encara que el preu a pagar siga molt alt.

Aquests últims dies s’ha apuntat a una possible causa de l’assassinat que semblaria versemblant: l’enveja i la gelosia que sentia l’Ana Julia envers el menut. Semblaria que la dona tenia una meta clara que volia assolir: traslladar-se a la República Dominicana amb el pare del xiquet per casar-se i formar-hi una llar. Ara bé, tot sembla indicar que el Gabriel no ho hauria volgut i que, per tant, s’hauria convertit en un obstacle per a la dona, que l’hauria acabat estrangulant.

📸 L'actualitat valenciana en imàtgens! Seguix-nos en Instagram

🌞 Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram!

"URGENT: Els detalls en el cos de Gabriel que poden resoldre-ho tot" "MOLT DUR: Un guàrdia civil jubilat tracta de matar la seua dona amb alzheimer"