Corina Larsen, Julio Iglesias o Guardiola van ocultar milions en paradisos fiscals

 

Els ‘Pandora Papers’ han vist este diumenge la llum després d’una llarga investigació centrada en la major filtració de la història. Es tracta d’11,9 milions d’arxius, entre formularis, correus electrònics i fulls de càlcul, que han estudiat 600 reporters de 150 mitjans de comunicació de més de 100 països, entre els quals es troba LaSexta i El País, tots ells coordinats pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ, per les seues sigles en anglés).

En ells, es recull l’estructura financera a nivell mundial amb documents privats de despatxos d’advocats que gestionen societats offshore.

En els ‘papers’ d’esta filtració es troben els noms de 601 espanyols i 29.000 companyies offshore.

 

Noms en els ‘Pandora Papers’

 

En el seu major pic de l’èxit, Pep Guardiola va revolucionar el futbol amb el seu Barça i, a més, va obrir un compte opac via Panamà i Andorra. La va regularitzar, com ha reconegut, i va pagar mig milió d’euros a Hisenda, suma que eren els interessos que li van generar eixa societat offshore, d’acord amb ‘Pandora Papers’.

Julio Iglesias, amb més de 20 societats, i Miguel Bosé, amb una a Panamà, també apareixen en esta llista dels ‘Pandora Papers’. Shakira, per part seua, va obrir una societat a les Illes Verges quan va ser multada pel fisc espanyol.

 

Investigació mundial

 

En la investigació ‘Pandora Papers’ que s’ha desenvolupat durant un any apareix també el nom de Corinna Larsen que, en cas de la seua defunció, cedeix el 30% d’una societat a Nova Zelanda al Rei emèrit.

Els documents, sense signar, es van crear el 27 de març de 2007, catorze dies abans que es registrara a Guernsey, paradís fiscal de les Illes del Canal, el fons hispà saudita impulsat per tots dos països. Per part seua, l’advocat de Larsen assegura que eixos documents són falsos.

A Europa es troba el matrimoni Blair, amb un pagament d’un pis, a través d’una societat amb 9 milions de lliures.

També s’assenyala al primer ministre txec, Andrej Babiš, o el president de Rússia Vladímir Putin que, segons investigació del ‘The Washington Post’, va ocultar la compra d’un xalet en Montecarlo i un sou en Montecarlo a qui, afirma el rotatiu, és la seua filla il·legítima.

La llarga llista de personatges amb societats opaques publicada per ‘Pandora Papers’ inclou, a més, a l’ex els Beatles Ringo Star o Elton John, amb una vintena de comptes opacs. De fet, la majoria porten el nom de musicals produïts pel britànic, com la societat offshore Billy Elliot o El Rei León.

Julio Iglesias i Guardiola

 

Els papers revelen que el cantant Julio Iglesias ha utilitzat cinc empreses situades en el paradís fiscal d’Illes Verges Britàniques i a altres quinze societats, totes elles gestionades per Trident Trust. En total, és beneficiari de vint societats, en 16 d’elles apareix al costat de la seua esposa, Miranda Rijnsburger; altres 4, només estan al seu nom.

L’entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, va ser titular, segons esta investigació, d’un compte en una entitat bancària d’Andorra mentre dirigia el F.C. Barcelona i fins a 2012, quan va decidir acollir-se a l’amnistia fiscal promoguda pel Govern de Mariano Rajoy.

Entre els noms citats està el rei Abdalá de Jordània, qui ha adquirit importants propietats al Regne Unit i els Estats Units per un valor de més de 80 milions d’euros.

També apareix el president de Kenya, Uhuru Kenyatta, i sis familiars que tenen en propietat una xarxa d’empreses en paradisos fiscals o el primer ministre del Pakistan, Imran Khan, l’entorn del qual posseeix empreses per valor de milions d’euros en paradisos fiscals.

En el cas del president rus, Vladimir Putin, els Papers de Pandora revelen propietats a Mònaco mentre que el primer ministre txec, Andrej Babis, un multimilionari, no ha declarat una empresa que posseeix dos mansions de 12 milions de dòlars en el sud de França.

En el cas de Babis la revelació podria tindre conseqüències polítiques immediates, ja que el seu partit, Aliança de Ciutadans Descontents (ANUS, «Sí» en txec) és el favorit per a les eleccions legislatives del 8 i 9 d’octubre.

També el president xipriota, Nicos Anastasiades, té testaferros que tenen en propietat, empreses en paradisos fiscals, igual que el president de l’Equador, Guillermo Lasso, que compta amb una fundació a Panamà que fa desemborsaments mensuals a la seua família.

Un altre dels noms que apareixen és el del president àzeri, Ilham Aliyev, i la seua família, acusats d’espoliar les riqueses del seu propi país. Segons la investigació, l’entorn d’Aliyev ha comprat propietats en reunio unit per més de 400 milions de lliures (uns 467 milions d’euros). Una de les propietats d’Aliyev es va vendre a la Casa Reial britànica amb un benefici de 31 milions de lliures.

 

Caixa de Pandora

 

Els ‘Papers de Pandora’ segueixen el deixant de filtracions de documents com els Arxius FinCen, els Papers del Paradís, els Papers de Panamà i LuxLeaks, però la ICIJ assegura que esta última és la major filtració, amb 14 fonts, quasi 12 milions d’arxius i quasi 3 terabytes de dades.

Els documents són de 14 empreses de serveis financers de paradisos fiscals com les Illes Verges Britàniques, Panamà, Belize, Xipre, Unió dels Emirats Àrabs, Singapur o Suïssa. «Mai hi ha hagut alguna cosa a aquesta escala. Mostra la realitat de les empreses en paradisos fiscals utilitzades per a amagar diners i evitar pagar impostos», ha destacat un portaveu de l’ICIJ, Fergus Shiel.

«Utilitzen els comptes i empreses en paradisos fiscals per a comprar centenars de milions de dòlars en propietats en els seus propis països, per a enriquir a les seues famílies a costa dels seus ciutadan

s», ha afegit. La investigació «obri una caixa de moltes coses», la qual cosa dona nom a la filtració.
En esta última filtració de l’ICIJ han participat més de 600 periodistes de 117 països i mitjans reconeguts de tot el món.

 

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Inescop impulsa la formació d’experts africans en cuir sostenible a Elda

Inescop ha format a Elda a professionals del cuir i calçat de Tanzània, Uganda i Etiòpia en control de qualitat, sostenibilitat i noves metodologies de treball dins d'un projecte europeu.

Dimecres amb núvols alts, possible pols en suspensió i ruixats en el nord interior de la Comunitat

Este dimecres s'esperen intervals de núvols mitjans i alts en la Comunitat Valenciana, possibles boires i pols en suspensió en el sud i ruixats aïllats a l'interior nord, amb temperatures en lleuger ascens.

Un expert de la UPV resta alarma al terratrémol d’Ontinyent i el considera un fenomen normal

Un catedràtic de Geofísica de la UPV explica que el terratrémol de 3,5 graus registrat a Ontinyent és habitual en la zona i demana tranquil·litat a la població.

Ontinyent registra un terratrémol de magnitud 3,5 sentit en tot el municipi

Ontinyent ha registrat un terratrémol de magnitud 3,5, sentit en tot el municipi, dins d'una sèrie de huit sismes en poques hores que han despertat a part de la població.

La Policia investiga si un cadàver trobat a Alacant és de l’empresari vinculat al cas Sala

La Policia Nacional analitza si el cadàver trobat en una vivenda de la partida de Bacarot correspon a Jesús Tavira, empresari desaparegut i relacionat amb la investigació per l'assassinat de la viuda de Vicente Sala en 2016.

Nunn amarga al València Basket en un final d’infart en l’Eurolliga

Kendrick Nunn, autor de 21 punts, va decidir el primer partit de quarts d'Eurolliga amb un tir lliure a dos segons del final que va deixar sense premi la remuntada del València Basket davant el Panathinaikos.

Barrachina responsabilitza al president de la CHJ de la gestió de la presa de Buseo durant la dana

Miguel Barrachina sosté en Les Corts que la gestió de la presa de Buseo durant la dana de 2024 corresponia al comité presidit per Miguel Polo, mentres l'oposició l'acusa d'eludir responsabilitats i insistix en la seua dimissió.

Martínez Mus contraposa la reconstrucció del Consell al 2% d’execució de la CHJ després de la dana

Vicente Martínez Mus defén en Les Corts la ràpida mobilització de recursos del Consell després de la dana, mentres critica que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer només haja executat el 2% de les actuacions previstes.