Corina Larsen, Julio Iglesias o Guardiola van ocultar milions en paradisos fiscals

 

Els ‘Pandora Papers’ han vist este diumenge la llum després d’una llarga investigació centrada en la major filtració de la història. Es tracta d’11,9 milions d’arxius, entre formularis, correus electrònics i fulls de càlcul, que han estudiat 600 reporters de 150 mitjans de comunicació de més de 100 països, entre els quals es troba LaSexta i El País, tots ells coordinats pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ, per les seues sigles en anglés).

En ells, es recull l’estructura financera a nivell mundial amb documents privats de despatxos d’advocats que gestionen societats offshore.

En els ‘papers’ d’esta filtració es troben els noms de 601 espanyols i 29.000 companyies offshore.

 

Noms en els ‘Pandora Papers’

 

En el seu major pic de l’èxit, Pep Guardiola va revolucionar el futbol amb el seu Barça i, a més, va obrir un compte opac via Panamà i Andorra. La va regularitzar, com ha reconegut, i va pagar mig milió d’euros a Hisenda, suma que eren els interessos que li van generar eixa societat offshore, d’acord amb ‘Pandora Papers’.

Julio Iglesias, amb més de 20 societats, i Miguel Bosé, amb una a Panamà, també apareixen en esta llista dels ‘Pandora Papers’. Shakira, per part seua, va obrir una societat a les Illes Verges quan va ser multada pel fisc espanyol.

 

Investigació mundial

 

En la investigació ‘Pandora Papers’ que s’ha desenvolupat durant un any apareix també el nom de Corinna Larsen que, en cas de la seua defunció, cedeix el 30% d’una societat a Nova Zelanda al Rei emèrit.

Els documents, sense signar, es van crear el 27 de març de 2007, catorze dies abans que es registrara a Guernsey, paradís fiscal de les Illes del Canal, el fons hispà saudita impulsat per tots dos països. Per part seua, l’advocat de Larsen assegura que eixos documents són falsos.

A Europa es troba el matrimoni Blair, amb un pagament d’un pis, a través d’una societat amb 9 milions de lliures.

També s’assenyala al primer ministre txec, Andrej Babiš, o el president de Rússia Vladímir Putin que, segons investigació del ‘The Washington Post’, va ocultar la compra d’un xalet en Montecarlo i un sou en Montecarlo a qui, afirma el rotatiu, és la seua filla il·legítima.

La llarga llista de personatges amb societats opaques publicada per ‘Pandora Papers’ inclou, a més, a l’ex els Beatles Ringo Star o Elton John, amb una vintena de comptes opacs. De fet, la majoria porten el nom de musicals produïts pel britànic, com la societat offshore Billy Elliot o El Rei León.

Julio Iglesias i Guardiola

 

Els papers revelen que el cantant Julio Iglesias ha utilitzat cinc empreses situades en el paradís fiscal d’Illes Verges Britàniques i a altres quinze societats, totes elles gestionades per Trident Trust. En total, és beneficiari de vint societats, en 16 d’elles apareix al costat de la seua esposa, Miranda Rijnsburger; altres 4, només estan al seu nom.

L’entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, va ser titular, segons esta investigació, d’un compte en una entitat bancària d’Andorra mentre dirigia el F.C. Barcelona i fins a 2012, quan va decidir acollir-se a l’amnistia fiscal promoguda pel Govern de Mariano Rajoy.

Entre els noms citats està el rei Abdalá de Jordània, qui ha adquirit importants propietats al Regne Unit i els Estats Units per un valor de més de 80 milions d’euros.

També apareix el president de Kenya, Uhuru Kenyatta, i sis familiars que tenen en propietat una xarxa d’empreses en paradisos fiscals o el primer ministre del Pakistan, Imran Khan, l’entorn del qual posseeix empreses per valor de milions d’euros en paradisos fiscals.

En el cas del president rus, Vladimir Putin, els Papers de Pandora revelen propietats a Mònaco mentre que el primer ministre txec, Andrej Babis, un multimilionari, no ha declarat una empresa que posseeix dos mansions de 12 milions de dòlars en el sud de França.

En el cas de Babis la revelació podria tindre conseqüències polítiques immediates, ja que el seu partit, Aliança de Ciutadans Descontents (ANUS, «Sí» en txec) és el favorit per a les eleccions legislatives del 8 i 9 d’octubre.

També el president xipriota, Nicos Anastasiades, té testaferros que tenen en propietat, empreses en paradisos fiscals, igual que el president de l’Equador, Guillermo Lasso, que compta amb una fundació a Panamà que fa desemborsaments mensuals a la seua família.

Un altre dels noms que apareixen és el del president àzeri, Ilham Aliyev, i la seua família, acusats d’espoliar les riqueses del seu propi país. Segons la investigació, l’entorn d’Aliyev ha comprat propietats en reunio unit per més de 400 milions de lliures (uns 467 milions d’euros). Una de les propietats d’Aliyev es va vendre a la Casa Reial britànica amb un benefici de 31 milions de lliures.

 

Caixa de Pandora

 

Els ‘Papers de Pandora’ segueixen el deixant de filtracions de documents com els Arxius FinCen, els Papers del Paradís, els Papers de Panamà i LuxLeaks, però la ICIJ assegura que esta última és la major filtració, amb 14 fonts, quasi 12 milions d’arxius i quasi 3 terabytes de dades.

Els documents són de 14 empreses de serveis financers de paradisos fiscals com les Illes Verges Britàniques, Panamà, Belize, Xipre, Unió dels Emirats Àrabs, Singapur o Suïssa. «Mai hi ha hagut alguna cosa a aquesta escala. Mostra la realitat de les empreses en paradisos fiscals utilitzades per a amagar diners i evitar pagar impostos», ha destacat un portaveu de l’ICIJ, Fergus Shiel.

«Utilitzen els comptes i empreses en paradisos fiscals per a comprar centenars de milions de dòlars en propietats en els seus propis països, per a enriquir a les seues famílies a costa dels seus ciutadan

s», ha afegit. La investigació «obri una caixa de moltes coses», la qual cosa dona nom a la filtració.
En esta última filtració de l’ICIJ han participat més de 600 periodistes de 117 països i mitjans reconeguts de tot el món.

 

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.