Demanden al MITECO per no regular el contracte de doble tarifa per a regadiu

La Unió de Llauradors, a través de la seua organització estatal Unión de Uniones de Agricultores y Ganaderos, ha demandat al Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO) per no complir amb la regulació del contracte de doble potència per a regadiu que tenia previst en els pressupostos de 2021. El recurs ja ha sigut admés a tràmit per part del Tribunal Suprem.

La Unió destaca que el MITECO porta incomplint els seus compromisos amb els llauradors ja des de fa un any, quan l’organització va fer un requeriment, amb data 1 de juliol, per al compliment de la Llei 11/2020 de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat, en la qual s’instava la regulació d’un contracte d’accés per a regadiu amb dos potències diferents al llarg de 12 mesos, en funció de la necessitat del subministrament.

L’organització recorda que, durant els debats pressupostaris en les Corts, va quedar incorporada, literalment, en la Disposició final quarantena cinquena de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2021, la proposta d’esmena presentada per Unión de Uniones als grups parlamentaris que feia referència a això.
Per si l’anterior no fora suficient, la Disposició addicional primera de la Llei 16/2021, de 14 de desembre, per la qual es modifica la Llei 12/2013, de 2 d’agost, de mesures per a millorar el funcionament de la cadena alimentària, estableix també que “El Govern possibilitarà la contractació de dos potències elèctriques al llarg de l’any, discriminant l’època de reg i la de no reg (…).”

Davant aquests incompliments, l’organització professional agrària, va fer arribar un requeriment a aquest Ministeri recordant-li l’obligació de desenvolupar aquest compromís. Després de 6 mesos de silenci per part del MITECO, Unión de Uniones ha presentat finalment un recurs, admés a tràmit recentment pel Tribunal Suprem.

Ens sembla un acte d’hipocresia que el Ministeri de Teresa Ribera ens abandone en una cosa que ells mateixos havien acordat i que en el moment quan més es necessita per a regar no puguem tindre la doble tarifa”, assenyala Carles Peris, secretari general de la Unió.

L’organització incideix en l’encert que haguera sigut, per part del Ministeri de Transició Ecològica, haver desenvolupat el sistema de doble tarifa en regadiu en aquest context de preus de l’energia desorbitats. En canvi, assenyala que els llauradors es troben amb els altíssims costos actuals de l’electricitat que, al costat de la resta d’inputs necessaris per a l’activitat agrària, en un context d’incertesa ocasionat per, entre altres qüestions, la guerra a Ucraïna, la greu sequera unida a les onades de calor o la sequera hidràulica la que també, recorda, depén de l’Administració, posen en escac el seu treball.

En aquest sentit, segons les últimes dades del propi Ministeri d’Agricultura corresponents a febrer, els inputs i serveis per a la producció agrícola que més es van encarir en un any han sigut l’electricitat (+160,98% respecte al passat any), els fertilitzants simples nitrogenats (+145%) i els fertilitzants compostos (+75,72%).

La Unió i la resta de les organitzacions de la Unión de Uniones esperen que, després d’aquesta demanda, el Ministeri pose en marxa com més prompte millor aquesta llei l’incompliment de la qual està impactant directament contra els llauradors i posant en suspens la rendibilitat de les seues produccions.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El Raig rescata un 1-1 en l’afegit davant el Llevant amb deu

Un gol en el temps afegit de Pathé Ciss va donar un punt al Llamp després de jugar quasi tota la segona part amb deu per l'expulsió de Mendy. El Llevant es va avançar amb Carlos Espí i va deixar escapar una victòria que li acostava a la salvació, encara a cinc punts

1-1. El Raig salva un punt en l’últim sospir davant el Llevant

Pathé Ciss va empatar en el temps afegit i el Llamp va rescatar un 1-1 davant el Llevant després de jugar quasi tota la segona part amb deu. El Llevant va deixar escapar una victòria i seguix a cinc de la salvació.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo i disseny de Daniel Gómez. El podi l'han completat Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana i Na Jordana, amb 200.000 i 185.000 euros de pressupost.

Convent Jerusalem, millor falla de 2026 amb la sàtira ‘Redimonis’

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo. La comissió repetix el títol de 2025; Monestir de Poblet i Na Jordana completen el podi.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi de la Secció Especial de les Falles 2026

Amb Redimonis, la comissió ha revalidat el triomf aconseguit en 2025. El jurat també ha reconegut a Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana i a Na Jordana.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi d’Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial de les Falles 2026 amb 'Redimonis', de David Sánchez Llongo. La comissió, amb un monument de 260.000 euros dissenyat per Daniel Gómez, revalida el títol; Monestir i Na Jordana completen el podi.

El juí ràpid al regidor d’Altea se celebrarà a Benidorm en les pròximes setmanes

Rafael Ramón Mompó, edil de Compromís, ha quedat en llibertat amb càrrecs després de ser detingut per presumpta agressió a la seua parella. El cas passa a Benidorm amb un juí ràpid per violència de gènere.

Z, l’artista faller xilé-croat que ha encimbellat la falla infantil d’Esparter

Zvonimir Ostoic, conegut com a Z, s'ha convertit en el primer artista faller estranger amb un ninot indultat infantil i ha portat a Esparter al primer premi infantil de la Secció Especial amb Arca. El viatge de Pepet. La seua trajectòria unix formació musical, escenografia i un taller versàtil que ha sabut traduir il·lustració a volum i apostar per materials més sostenibles.