Tres anys de presó per al Pequeño Nicolás per fer-se passar per alt càrrec

 

Francisco Nicolás Gómez Iglesias, més conegut com el Pequeño Nicolás, suma una altra sentència al seu ampli historial amb la llei. L’última condemna cap al jove madrileny ha vingut per haver-se fet passar per un alt càrrec relacionat amb la vicepresidència del Govern i la Casa Reial en el seu viatge a Ribadeo (Lugo), per a reunir-se amb el president d’Alsa l’agost del 2014.

En este últim episodi, la sentència de la dissetena secció de l’Audiència Provincial de Madrid recull una condemna a nou mesos de presó com a autor d’un delicte d’usurpació de funcions públiques amb l’atenuant analògic d’anomalia psíquica i dilacions indegudes, i a altres dos anys i tres mesos per un delicte de suborn actiu, en el qual ocorren els mateixos atenuants.

Alhora, ha resultat absolt dels delictes de falsedat i de malversació de cabals públics dels quals també l’acusava la Fiscalia, que demanava per a ell 7 anys de presó.

En la seua declaració en el judici, el Pequeño Nicolás va exposar que no pretenia fer-se passar per una autoritat, sinó que només va fingir ser una persona important per a sentir-se “poderós”. De la mateixa forma, a Francisco se li ha absolt els delictes de falsedat i malversació de cabals públics pel qual la Fiscalia demanava set anys de presó.

 

Els trampes de la Selectivitat i una altra brutal pallissa

 

Per dissort del Pequeño Nicolás, no és el primer embolic en el qual el seu nom ix a la palestra, perquè al juny d’enguany va ser condemnat a un any i nou mesos per fer paranys en l’examen de Selectivitat falsificant un document d’identitat.

Tres mesos abans patia una brutal pallissa per negar-se a fer una foto. Els problemes no semblen abandonar-ho mai.

 

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.