Impulsa una proposició de llei que demanda sancions per contraban a la comercialització de productes en territoris ocupats
MADRID, 5 (EUROPA PRESS)
Sumar registra hui una proposició de llei al Congrés per a regular les relacions comercials i econòmiques en territoris militarment ocupats, com a Palestina i el Sàhara Occidental. Així, planteja impedir que empreses que operen en estes zones, per exemple, es presenten a concursos públics o reben subvencions de l’administració pública, així com sancions dins de la legislació contra el contraban.
La iniciativa, segons expliquen des del soci minoritari de la coalició de Govern, cerca seguir el deixant del reconeixement de l’Estat palestí i pretén garantir que les empreses no participen en «vulneracions» del Dret Internacional i que es «lucren amb diners públics».
També evoca el requeriment que va manar recentment el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, a les empreses espanyoles a Israel perquè li informaren de les mesures que estaven adoptant per a garantir que la seua activitat no contribuïa al «genocidi» a Gaza.
El text del grup plurinacional, al que ha tingut accés Europa Press, al·ludeix a Palestina com a cas paradigmàtic amb resolucions de Nacions Unides reclamant a Israel que deixara d’annexionar-se territori i es va qualificar d’il·legal les ocupacions en zona palestina tant per l’ONU com per altres instàncies internacionals.
No obstant això, remarca que el problema de les activitats comercials» que es desenvolupen en territoris «il·legalment ocupats» s’estén al cas del Sàhara Occidental, Crimea o Xipre, on resolucions de l’ONU i decisions judicials també han reafirmat la necessitat de respectar el dret internacional i garantir la integritat territorial dels Estats afectats.
En el cas sahrauí, Sumar lamenta que malgrat els dictàmens emesos sobre aquest tema, Espanya seguix «participant en relacions comercials de diferent tipus amb empreses que exploten il·legalment recursos o productes que provenen o es manufacturen en estos territoris ocupats, incloent les seues aigües territorials».
Així, el text del soci minoritari de la coalició emfatitza l’obligació d’Espanya d'»evitar la complicitat» amb la violació dels Drets Humans, un haver de que també s’estén a les empreses trasnacionales segons el que es disposa també per l’ONU.
Concretament, cita el document Principis Rectors de Nacions Unides sobre Empreses i Drets Humans, que en la seua setena disposició advertix que en zones en conflicte el risc de vulnerar els Drets Humans és major i que les companyies que «operen en tals contextos» no poden veure’s associades als abusos i han de prendre mesures per a mitigar-los en el desplegament de la seua activitat.
DINS DE LES SANCIONS PER CONTRABAN
Per tant, Sumar reivindica que és hora de fixar mesures legals concretes per a garantir el compliment del dret internacional i involucrar al sector públic per a cessar l’activitat amb empreses que tinguen negocis en territoris il·legalment ocupats.
Així, advoca per fixar sancions a empreses que importen, exporten productes elaborats i recursos obtinguts en territoris ocupats, en incloure com a definició de contraban (amb penes d’entre cinc a deu anys) comercialitzar productes obtinguts de territoris il·legalment ocupats.
D’altra banda, Sumar vol que el sector públic s’involucre i assegure que corporacions amb activitat econòmica en aquestes zones no obtenen contractes públics, ni subvencions ni tampoc opten a signatura de convenis de col·laboració amb l’administració.
Concretament, establix per a determinar aquest extrem la companyia que figure en resolucions o llistes publicades per Nacions Unides d’empreses involucrades, directa o indirectament, en activitats comercials o econòmiques en assentaments il·legals.
El requisit també apareix com a principi bàsic a l’hora d’impedir la recepció d’ajudes públiques a una empresa per part de l’administració pública.
