Alerten de l’augment del consum d’ansiolítics i somnífers entre adolescents

Ejemplo de shortcode con estilo
En 2021 es va reduir el consum de tota mena de drogues per part dels adolescents excepte un, el d’hipnosedants. Els tranquil·litzants i somnífers figuren ja com la quarta droga de major consum entre les analitzades en l’Enquesta sobre l’ús de drogues en ensenyaments secundaris a Espanya (Estudes) que realitza el Ministeri de Sanitat. Un de cada cinc estudiants […]

En 2021 es va reduir el consum de tota mena de drogues per part dels adolescents excepte un, el d’hipnosedants. Els tranquil·litzants i somnífers figuren ja com la quarta droga de major consum entre les analitzades en l’Enquesta sobre l’ús de drogues en ensenyaments secundaris a Espanya (Estudes) que realitza el Ministeri de Sanitat.

Un de cada cinc estudiants d’entre 14 i 18 anys assegura que ha pres aquest tipus de substàncies psicoactives alguna vegada en la seua vida, i la meitat d’ells admet que els va consumir sense prescripció mèdica.

I els percentatges són superiors si el focus es posa només en les xiques. El 24% de les adolescents consultades en Estudes havia ingerit ansiolítics o somnífers, amb o sense recepta, alguna vegada, xifra que en els xics és del 15%.

A més, el consum creix a mesura que compleixen anys, de manera que quasi el 31% de les xiques de 18 anys havien pres alguna vegada hipnosedants –el 12% ho havia fet en l’últim mes-, enfront d’un 20% (9% en l’últim mes) en la franja de 14 anys.

No és un fenomen nou. Les dades d’Estudes mostren que la tendència ascendent en el consum d’hipnosedants entre els estudiants de secundària es va iniciar fa cinc anys i l’escalada ha sigut molt més accentuada en el cas de les xiques.

“Més enllà de si el percentatge d’adolescents que consumeix hipnosedants és alt o no i que una part d’ells els prenga sense recepta, la qual cosa preocupa bastant de les dades que mostra aquest estudi és que hi haja el doble de xiques que de xics que utilitzen aquestes substàncies psicoactives, perquè això com a mínim indica que darrere hi ha un sofriment”, assegura Pere Bonet, director de la càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC.

I emfatitza que és un senyal d’alerta “que obliga a preguntar-se si és que les xiques se senten amb més pressió que els xics, si tenen un pitjor entorn, si hi ha aspectes externs o culturals que les afecten més…; o si és que els xics es ‘automediquen’ amb altres substàncies psicoactives”.

 

Luis Jesús Fernández, doctor en Psiquiatria

 

Luis Jesús Fernández, doctor en Psiquiatria, considera que «fer una atribució causal que aqueix augment del 0,7% entre 2019 i 2021 d’adolescents que van prendre hipnosedants amb o sense recepta requeriria estudis complexos».

En el cas dels adolescents, explica, «és un moment d’important desenvolupament personal, especialment en el que concerneix al relacional amb els seus iguals i amb tot això sí que es pot parlar que ha augmentat l’estrés psicològic i l’ansietat». Per al doctor, la situació té dues cares que augmente l'»una oportunitat d’adaptació, amb un augment de resiliència o una relació ràpida que dorm o tranquil·litza allò que ens inquieta per mitjà d’una pastilla».

 

L’ús hipnosedants és major en el grup que ha patit assetjament a través d’internet

 

I remarca una altra dada que també li crida l’atenció i que quadra amb la seua experiència amb pacients en la consulta: l’ús hipnosedants és major en el grup d’adolescents que ha patit assetjament a través d’internet o altres mitjans.

“L’estudi deixa clara una correlació que estem veient els psicòlegs clínics: l’augment d’hores d’internet augmenta la psicopatologia de tipus ansiós i de tipus depressiu, porta a un sentiment d’inadequació per comparació, per les crítiques, pels likes o no likes …, i això es tradueix en malestar, augmenta les autolesions i les ideacions suïcides… En Estudes es veu que els que senten que pateixen assetjament en internet fan més ús d’hipnosedants”, Rafael Penadés, psicòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona.

 

L’augment d’hores d’internet augmenta la psicopatologia de tipus ansiós

 

I agrega que, “just són les xiques les que tenen més problemes d’assetjament, les que són més criticades i les que a vegades interioritzen elles mateixes uns estàndards i es converteixen en el seu propi botxí respecte a la seua aparença o desitjabilitat social, i això les fa patir més i podria ser un indicador indirecte” de per què prenen més ansiolítics o somnífers.

Afig que el fet que amb la pandèmia i el confinament haja augmentat el temps que passen en les xarxes socials i internet ha agreujat aquestes situacions i està destapant els problemes de salut mental que tenen els adolescents, “que pateixen més del que pensàvem, i per a detindre aqueix sofriment són capaços de tot, de prendre fàrmacs, de conductes autolesives, de tractar de llevar-se del mig…”
 

Últimes notícies

Las Hogueras de Alicante inicien els tràmits per a ser Patrimoni de la Humanitat

La Federación de las Hogueras de San Juan s’ha reunit amb el Ayuntamiento de València per a impulsar la inclusió de la festa alacantina en l’expedient de les Fallas de la UNESCO.

Oriola registra la cinquena temperatura més alta d’Espanya

Oriola ha registrat 30,7 graus, la màxima més alta de la Comunitat Valenciana i la cinquena d’Espanya. Dijous s’espera una baixada de les temperatures.

Els sindicats reclamen l’alliberament del vaguista empresonat a Castelló

Les organitzacions convocants de la vaga general denuncien que Óscar continua en presó preventiva pels aldarulls de l’11 de novembre a Castelló. Cinc detinguts més han quedat en llibertat amb càrrecs.

Les 333 esmenes retarden la votació de la llei del sòl

La comissió debatrà les 333 esmenes el 23 de novembre i la llei passarà a un ple de desembre. El PP demana poder substituir la secretària si no exercix les seues funcions.

La costa valenciana registra nits de més de 20 graus

La costa mediterrània ha arribat als 30 graus este dimecres. A la província de València, Miramar ha registrat una mínima nocturna de 22,4 graus.

Un home rep 21 mesos de presó per agredir sexualment un menor

Un home de 34 anys ha sigut condemnat per agredir sexualment un menor a qui havia convidat a jugar a bàsquet a La Nucia. La pena queda suspesa durant dos anys, amb condicions.

L’oposició reclama que Les Corts recuperen el premio Guillem Agulló

Els grups de l’oposició demanen recuperar el guardó contra la xenofòbia i els delictes d’odi, eliminat en 2024. La petició arriba després del reconeixement de Guillem Agulló com a víctima del terrorisme.

La condemna d’Alfonso Rus: cinc anys de presó i catorze d’inhabilitació

El Tribunal Supremo ha confirmat cinc anys de presó i catorze d’inhabilitació per a Alfonso Rus pel cas Imelsa. El PP diu que no comenta sentències, però el seu síndic ha comparat la condemna amb la de José Luis Ábalos.