En 2021 es va reduir el consum de tota mena de drogues per part dels adolescents excepte un, el d’hipnosedants. Els tranquil·litzants i somnífers figuren ja com la quarta droga de major consum entre les analitzades en l’Enquesta sobre l’ús de drogues en ensenyaments secundaris a Espanya (Estudes) que realitza el Ministeri de Sanitat.
Un de cada cinc estudiants d’entre 14 i 18 anys assegura que ha pres aquest tipus de substàncies psicoactives alguna vegada en la seua vida, i la meitat d’ells admet que els va consumir sense prescripció mèdica.
I els percentatges són superiors si el focus es posa només en les xiques. El 24% de les adolescents consultades en Estudes havia ingerit ansiolítics o somnífers, amb o sense recepta, alguna vegada, xifra que en els xics és del 15%.
A més, el consum creix a mesura que compleixen anys, de manera que quasi el 31% de les xiques de 18 anys havien pres alguna vegada hipnosedants –el 12% ho havia fet en l’últim mes-, enfront d’un 20% (9% en l’últim mes) en la franja de 14 anys.
No és un fenomen nou. Les dades d’Estudes mostren que la tendència ascendent en el consum d’hipnosedants entre els estudiants de secundària es va iniciar fa cinc anys i l’escalada ha sigut molt més accentuada en el cas de les xiques.
“Més enllà de si el percentatge d’adolescents que consumeix hipnosedants és alt o no i que una part d’ells els prenga sense recepta, la qual cosa preocupa bastant de les dades que mostra aquest estudi és que hi haja el doble de xiques que de xics que utilitzen aquestes substàncies psicoactives, perquè això com a mínim indica que darrere hi ha un sofriment”, assegura Pere Bonet, director de la càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC.
I emfatitza que és un senyal d’alerta “que obliga a preguntar-se si és que les xiques se senten amb més pressió que els xics, si tenen un pitjor entorn, si hi ha aspectes externs o culturals que les afecten més…; o si és que els xics es ‘automediquen’ amb altres substàncies psicoactives”.
Luis Jesús Fernández, doctor en Psiquiatria
Luis Jesús Fernández, doctor en Psiquiatria, considera que “fer una atribució causal que aqueix augment del 0,7% entre 2019 i 2021 d’adolescents que van prendre hipnosedants amb o sense recepta requeriria estudis complexos”.
En el cas dels adolescents, explica, “és un moment d’important desenvolupament personal, especialment en el que concerneix al relacional amb els seus iguals i amb tot això sí que es pot parlar que ha augmentat l’estrés psicològic i l’ansietat”. Per al doctor, la situació té dues cares que augmente l'”una oportunitat d’adaptació, amb un augment de resiliència o una relació ràpida que dorm o tranquil·litza allò que ens inquieta per mitjà d’una pastilla”.
L’ús hipnosedants és major en el grup que ha patit assetjament a través d’internet
I remarca una altra dada que també li crida l’atenció i que quadra amb la seua experiència amb pacients en la consulta: l’ús hipnosedants és major en el grup d’adolescents que ha patit assetjament a través d’internet o altres mitjans.
“L’estudi deixa clara una correlació que estem veient els psicòlegs clínics: l’augment d’hores d’internet augmenta la psicopatologia de tipus ansiós i de tipus depressiu, porta a un sentiment d’inadequació per comparació, per les crítiques, pels likes o no likes …, i això es tradueix en malestar, augmenta les autolesions i les ideacions suïcides… En Estudes es veu que els que senten que pateixen assetjament en internet fan més ús d’hipnosedants”, Rafael Penadés, psicòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona.
L’augment d’hores d’internet augmenta la psicopatologia de tipus ansiós
I agrega que, “just són les xiques les que tenen més problemes d’assetjament, les que són més criticades i les que a vegades interioritzen elles mateixes uns estàndards i es converteixen en el seu propi botxí respecte a la seua aparença o desitjabilitat social, i això les fa patir més i podria ser un indicador indirecte” de per què prenen més ansiolítics o somnífers.
Afig que el fet que amb la pandèmia i el confinament haja augmentat el temps que passen en les xarxes socials i internet ha agreujat aquestes situacions i està destapant els problemes de salut mental que tenen els adolescents, “que pateixen més del que pensàvem, i per a detindre aqueix sofriment són capaços de tot, de prendre fàrmacs, de conductes autolesives, de tractar de llevar-se del mig…”
