Fa unes poques setmanes es va presentar en la llibreria El Imperio de València el llibre Toronto: l’exili de Larry Forlati, de Felip Bens, editat per Drassana en castellà. Ja es va presentar originalment en valencià a l’abril de 2022. Està molt bé que una novel·la escrita i publicada en valencià done lloc a una versió en castellà o en una altra llengua. I diu molt a favor de l’autor i la seua valencianitat. Copiaré una curta ressenya del relat i de la trama d’esta novel·la, però, especialment, comentaré el model de llengua de la versió en valencià, qüestió important per allò de fomentar i esperonar l’ús del nostre idioma també des del patró lingüístic.
Toronto, l’últim llibre de Felip Bens, és una novel·la negra clàssica on ha rescatat el detectiu Larry Forlati deu anys després, un personatge que es mou a un ritme trepidant per les pàgines del llibre. Forlati s’enfronta a la missió més difícil de la seua vida: sobreviure a la pròpia família. Després d’una investigació que acabà amb el capo Junior Forlati entre reixes, Larry s’exilia a Toronto amb una nova identitat, separat del seu gran amor.
L’amable rutina de clubs de música en directe, passejades en bicicleta i la gestió de Niuru, la llibreria que regenta amb Renata, prompte botarà pels aires. Els tentacles del seu poderós cosí no deixen de moure’s i el destí de la nissaga penja d’un fil. Per si fora poc, les branques siciliana i americana del clan han decidit eixir de la seua letargia per a tancar velles ferides i adaptar-se als nous temps.
Amb estos materials, Felip Bens bastix una impecable novel·la negra que es mou, a ritme de rock’n’roll, per València i Barcelona, Mèxic i Sicília, Estats Units i el Canadà, per a seguir els passos d’un antiheroi inoblidable: l’home que volia ser Marlowe i que descobrí que, baix de la jaqueta, no guardava una arma, sinó un cor trencat sense rumb.
L’editorial Drassana destaca pel seu valencianisme i pel foment i conreu d’un model de valencià de qualitat i, alhora, assimilable i practicable. A banda de les virtuts pròpiament literàries, que en són moltes, i de les detallades i precises descripcions dels llocs on transcorre la trama i l’acció de la novel·la, crida l’atenció i és digne de menció el model de valencià que empra l’autor, un patró distanciat del paradigma lingüístic artificiós, establit per l’essencialisme lingüístic en els seixanta-setanta del segle passat i imperant en els àmbits universitaris, de l’ensenyament i altres. Un model que excloïa (i encara exclou) centenars de paraules i expressions pròpies de la parla valenciana i les substituïa per altres més usuals d’altres parts del domini lingüístic.
Durant molt de temps, veus o construccions com la preposició a (davant de complement directe nom de persona), abraç (acció d’abraçar), ahí, aixina, baix de, cego, este, febra, javalí, medir/medició, mentira, metja, orde (manament), ser precís, servici, tio o trage s’han vist apartades del valencià escrit. Ara, seguint l’estela de Josep Giner, Enric Valor, Sanchis Guarner, Ferrer Pastor i d’altres anteriors i, especialment, d’actuals i, sobretot, des de la fundació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i partint del valencià natural, s’han recuperat i/o cobrat importància eixos vocables i centenars més, aixina com els verbs i formes verbals almorzar, assentar-se, cabrejar, deprendre, disfrutar, vore, vullc, vullga, xillar i molts altres. Tots estos, presents en Toronto i en altres relats.
Felip Bens en esta novel·la usa i recorre a les formes incoatives de la tercera conjugació verbal, les acabades en –ix, tal com ho diem, assentix, conduïx, “Cantavieja assentix amb el cap catxo”, “Esta porta on conduïx?”. La terminació en -iste per al masculí és la que empra sistemàticament en paraules com maquiniste, optimiste o taxiste, com ho fem els valencians i altres parlants d’esta llengua. Usa el necessari lo neutre en frases com “És lo que més vol en Toronto”, “Ha de pensar en lo millor per ad ella”. Esperem que eixe ús en Toronto i en altres llibres servisca d’exemple per a animar a usar eixe estigmatitzat, injustament, article neutre. Usa els possessius ma (mare), ta (tia), sa (filla), mon (tio), ton (pare) son (cosí). Els plurals hòmens i jóvens, com els pronunciem, “Dins hi han tres hòmens jóvens” són els que apareixen en Toronto. En els aplecs de preposició en/a + article davant de locatiu usa en,“Seuen en els banquets”, d’acord amb l’ús majoritari dels valencianoparlants. En el cas de la construcció locativa preposició a/en + topònim o nom propi de lloc, Bens traspassa la ratlla ‘normatiu/no normatiu’ i usa sistemàticament en, davant de topònim o nom propi de lloc, “Està en Toronto”, “En València”, com ho diem majoritàriament en la parla valenciana i era usual i freqüent en la llengua clàssica. També usa la seqüència des de que, “des de que xafa Spadina”, no admesa normativament encara. La condemnada pel noucentisme conjunció final per a que, però ara normativa i registrada pel DNV, té presència en Toronto, “Per a que no visquen angoixats”, “Per a que no mate son cosí”.
L’autor té una visió àmplia del lèxic i de les locucions valencianes, aixina com de neologismes més o més recents. Prioritza les veus i les formes de la parla valenciana, però amb una visió i un criteri globals, fa servir lèxic i construccions pròpies d’altres variants de la llengua o neologismes. Usa assentar-se i asseure o seure, “S’assenten a taula”, “Seuen en les banquetes”. Empra pírcing (adorn metàl·lic en la pell).
Per a concloure esta part de la ressenya, en la línia d’usar i posar en valor paraules i estructures pròpies o més usuals de la parla valenciana, assenyalem que en Toronto trobem frases com “Espera trobar a Junior allà dins”, “No es pot arriscar a que el paren”, “He dedicat una vida per a que no l’odien”, “Pensa estar baix de les palmeres”, “Està interessat en comprar el producte”. Frases amb preposicions o conjuncions que no eren normatives i ara sí que ho són, per decisió de les autoritats normatives valencianes i/o catalanes.
En definitiva, per la seua qualitat literària, Toronto és un bon exemple de la nostra literatura, que cal llegir. I pel seu model lingüístic és un text que bandeja l’artificiositat i l’ortopèdia lingüística imperant en el valencià de llibre durant molt de temps, i acull un patró de llengua de qualitat, alhora que assimilable i practicable, amb el qual un/a valencianoparlant s’identifica i li fa pujar l’autoestima per la seua llengua. Un patró digne de continuar i emular en benefici del prestigi i la recuperació d’este idioma, en tots els sentits i àmbits. FELIP BENS (El Cabanyal, València, 1969). Escriu en la revista Lletraferit i en Valencia Plaza. Els seus últims llibres publicats són: Històries del Llevant UD, Dones e altri, València al mar, El cas Forlati i La cuina del Cabanyal.
