Convida al públic a participar «de ple» donant-li el poder de nomenar i «desnombrar» les peces
VALÈNCIA, 14 (EUROPA PRESS)
L’artista Luis Camnitzer s'»independitza» de les seues obres al Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) amb l’exposició ‘(inserte título aquí)’ en la qual s’arreplega una selecció de peces creades entre 1967 i 2024 que busquen reflexionar sobre el poder de donar nom a les coses i que fusionen l’art i l’educació.
La mostra, que podrà visitar-se a la sala Dormitori del Centre del Carme entre el 15 de maig i el 8 de setembre, convida al públic a participar «de ple», a través de diferents situacions, donant-los el poder de nomenar i «desnombrar» les obres.
El comissariat de la mostra s’ha dut a terme des del departament d’educació i mediació del Consorci de Museus en estreta col·laboració amb a l’artista i, amb motiu del Dia Internacional dels Museus, el lema dels quals per al 2024 és ‘Museus per l’Educació i la Investigació’, l’exposició es complementa amb la publicació del llibre ‘in_utilitat l’art com a educació’, del propi Luis Camnitzer.
«Nomenar és la forma més elemental d’organitzar les coses, de donar-los un cert ordre. En la seua forma més primitiva el nom és un referent i molt freqüentment serveix per a significar res més que açò és o no és meu. És un truc per a executar una apropiació. Els fills nomenats passen a ser propietat dels pares. Les coses nomenades permeten referir-me a detalls del món amb més eficiència que la que em permet assenyalar amb el dit i dir això», han destacat des del CCCC.
Baix aquesta premissa –‘(inserte título aquí)’– es desprèn de la propietat que se li concedeix a l’artista en donar nom a les seues creacions i es converteix en un dispositiu de mediació que convida a la participació del públic i genera una sort de taller co-creatiu en el qual emergeixen preguntes sobre «l’autoria, la utilitat de l’art, l’educació o la intel·ligència artificial».
En aquest sentit, l’artista ha assenyalat que la seua forma de fer art està estretament vinculada amb l’educació ja que considera que «quan un fa art tracta de desarmar l’estructura per a facilitar que entren altres aspectes i una altra gent en activitat». «Rescindeix un poc el monopoli que la societat li dona a l’artista com a propietari de la creació. Crec que la creació és alguna cosa que tots en el sistema educatiu haurien de promoure», ha subratllat.
«TOTA FORMA DE COMUNICACIÓ ÉS MANIPULACIÓ»
Així, ha indicat que per a ell la participació per part del públic en les obres és educació i ha assegurat que «tota forma de comunicació, en certa manera, és manipulació»: «Tinc consciència quan faig una mostra que estic manipulant al públic, però l’assumpte és, per a quin l’estic manipulant. Estic manipulant per a ser més famós? Per a augmentar els preus de la meua obra? O ho estic manipulant per a independitzar-me i que no tinga necessitat de mi com a artista?», ha plantejat Camnitzer.
Preguntat per si considera que el llenguatge políticament correcte és l’assassí de la comunicació, Luis Camnitzer ha explicat que, al seu judici, les paraules són «visions de contingut» i que, en certa manera, amb aquest tipus de llenguatge es «limita» la comunicació.
«El llenguatge correcte per a mi és un problema generacional. Jo odie el dessexualitzar les paraules. Ho entenc políticament, estic totalment d’acord políticament. Però quan estic en la situació en la qual he de posar una E en lloc d’una O o una A, tinc una resistència que em costa molt pensar. I crec que és generacional», ha assenyalat.
En aquesta línia, l’artista ha afirmat que entén que políticament és necessari emprar aquest tipus de llenguatge encara que considera que està «tan deformat idiomàticament» que li costa adoptar-ho. «El llenguatge, és alguna cosa que t’ix naturalment. Ho tens tan endins que t’ix una extensió del cos i canviar això a meitat del curs, abruptament, d’un moment a un altre, especialment quan tens 86 anys, és un poc difícil», ha apuntat.
Per la seua banda, el director gerent del Consorci de Museus, Nicolás S. Bugeda ha ressaltat el treball del Departament de Mediació, Educació i Didàctica del Consorci de Museus i ha destacat la publicació del llibre que arreplega les reflexions de Luis Camnitzer entorn de l’art.
«No podíem tenir millor opció que Luis Camnitzer en el marc del Dia Internacional dels Museus 2024, dedicat a ‘Museus per l’Educació i la Investigació no debades la seua trajectòria i reconeixement internacional'», ha incidit Bugeda.
Des del Departament de Mediació, Educació i Didàctica han assenyalat que «el sistema pedagògic s’estructura en disciplines acadèmiques i en gran mesura se centra a ensenyar el nom de les coses» pel que consideren que en ser nomenades, les assignatures, continguts i competències adquireixen «certa rigidesa i deixen de costat la incertesa, l’interdisciplinari i l’híbrid».
«El que no està nomenat s’ignora, i al seu torn, es nega la seua potència. En aquest sentit l’art en l’educació pot convertir-se en palanca d’investigació i aprenentatge», han asseverat.
ACTIVITATS RELACIONADES
El matí previ a la inauguració de l’exposició es proposa un taller dirigit a l’alumnat del Màster de Producció Artística (UPV) junt amb l’artista Luis Camnitzer i l’equip de mediació del CCCC, en el qual s’activaran algunes de les obres que formaran part de la proposta expositiva final.
Així mateix, Luis Camnitzer oferirà una conferència el dimecres 15 de maig a les 12:00 hores en auditori Alfons Roig de la Facultat de Belles arts de la Universitat Politècnica de València.
