Compromís presentarà textos alternatius a les lleis de Llibertat Educativa i À Punt i el PSPV registra més de 300 esmenes parcials
VALÈNCIA, 20 (EUROPA PRESS)
El PP i Vox presentaran esmenes parcials a la Llei de Llibertat Educativa que tindran, entre altres, l’objectiu de «promocionar» i «no imposar» el valencià en zones castellanoparlants i, a hores que tanque el termini, no preveuen esmenar la Llei de Concòrdia, que el síndic del PP, Miguel Barrachina, ha qualificat d'»impecable».
Per part de l’oposició, Compromís ha anunciat que presentarà dos textos alternatius a les lleis de Llibertat Educativa i À Punt com a part de les seues esmenes a la totalitat –en la resta simplement demanarà que es mantinga la legislació actual– i el PSPV, que va anar el primer partit a anunciar les seues esmenes la passada setmana, ha registrat més de 300 propostes parcials (a més de les de totalitat).
El dia es preveu mogut en els passadissos de l’edifici de grups parlamentaris de Les Corts, ja que els quatre partits representats treballen per a presentar les esmenes a les cinc proposicions de Llei del PP i Vox. El termini acaba a mitjanit, i alguns grups –com els ‘populars’ i Compromís– mantindran reunions al llarg del dia.
En el cas del PP, les converses s’estenen als seus socis de govern, Vox, encara que el síndic ‘popular’, Miguel Barrachina, ha considerat que és «irrellevant» que les esmenes es presenten en conjunt o en solitari. «Els textos són consensuats tots, lògicament, i les esmenes també ho van a ser», ha explicat.
Quant a les temàtiques, Barrachina ha incidit en dues de les normatives: la de Llibertat Educativa i la de la nova À Punt, sobre la qual ha destacat la complexitat del procés que comporta –unificar en una sola empresa la Corporació i la Societat Anònima–, i ha destacat que les esmenes busquen «simplificar» i arreglar qüestions tècniques.
Sobre les esmenes a la llei de Llibertat Educativa, Barrachina ha assenyalat que «van fonamentalment a cercar fórmules per a potenciar l’ús del valencià en les zones castellà parlants de manera voluntària». «Es parla de promoció i no d’imposició com fins ara, que tan nefasts resultats ha donat para para el seu ús, i blindar el dret dels pares a l’elecció lliure de l’ús del valencià o del castellà puga perdurar i siga efectiu com més prompte millor», ha afegit.
Vox, per la seua banda, ha presentat 10 esmenes parcials a les lleis, i tres d’elles van a la d’Antifrau, l’única normativa que va presentar el PP en solitari. En aquest cas, el grup que dirigeix José María Llanos proposa que l’agència passe a dependre de la Sindicatura de Comptes i que es reduïsca la massa salarial en un 30%.
Entre les altres esmenes que ha presentat el síndic de Vox es troben diverses a la llei de Llibertat Educativa, que cerquen que Matemàtiques i Coneixement del Medi siguen assignatures que s’estudien en la llengua base triada pels pares de l’alumne i que es permeta també triar l’idioma per a fer l’examen en primària.
COMPROMÍS
Per part de l’oposició, el PSPV-PSOE ja va presentar el divendres les seues esmenes –que s’han concretat en més de 300 parcials– i hui Compromís ha anunciat que proposarà textos alternatius a dos de les lleis, la de Llibertat Educativa i la d’À Punt.
Baldoví ha considerat que aquestes lleis «en alguns casos són autèntics despropòsits legislatius» i lleis que «no han explicat en cap cas» amb els sectors als quals afecten. Per exemple, han assenyalat que la «llei de confrontació educativa» va «contra el valencià i contra el sistema educatiu públic» i és «una vulneració flagrant de la Carta Europea de Llengües Minoritàries i Regionals».
Junt amb Baldoví ha comparegut el portaveu adjunt i candidat a les eleccions europees, Vicent Marzà, que ha assenyalat que –en cas que aconseguisca l’acta– el primer que farà serà «portar al Comitè d’Experts en l’Aplicació de la Carta de Llengües Minoritàries i Regionals la «futura llei de confrontació educativa» que va contra aquesta Carta i que «va en contra dels drets lingüístics dels valencians i de les valencianes i de l’educació pública».
Marzà també ha anunciat queixes a organismes europeus sobre la resta de lleis una vegada s’aproven. En això coincideix amb el síndic del PSPV-PSOE, José Muñoz, que ha assenyalat igualment que els socialistes acudiran als tribunals, a la Unió Europea i fins i tot a l’Organització de les Nacions Unides una vegada estiguen aprovades les normatives, encara que primer les esmenaran a Les Corts.
