VALÈNCIA, 19 (EUROPA PRESS)
Personal investigador de la Universitat de València (UV), la Universitat de Lisboa i la Universitat de Castella-La Manxa ha implementat l’ús de TikTok en l’assignatura Fonaments de l’expressió corporal, del Grau de Ciències de l’activitat física i l’esport, durant dos cursos en el marc de dos projectes d’innovació educativa.
El mètode, publicat en la revista ‘Journal of Hospitality, Leisure, Sport & Tourism Education’, aporta recomanacions pedagògiques dirigides al professorat universitari interessat a llançar projectes semblants.
L’ús de mitjans socials, com és ara TikTok, a l’aula pot facilitar la incorporació de temes transversals en la formació de l’alumnat universitari, com els objectius de desenvolupament sostenible, la perspectiva de gènere i la lluita contra el racisme, integrant-los de manera efectiva amb els continguts específics de les assignatures.
A més, els mitjans socials poden ajudar a involucrar més estudiants en el procés d’ensenyament-aprenentatge i augmentar la seua motivació envers l’assignatura.
Per a Pablo Jiménez, investigador del Departament d’Educació Física i Esportiva de la UV, l’ús de TikTok a l’aula «pot ajudar que l’alumnat desenvolupe competències digitals i professionals que seran valuoses per al seu futur professional».
María Huertas, investigadora del mateix departament i també coautora de l’article, opina que «en l’actualitat, l’alfabetització digital s’ha convertit en una competència clau per a la joventut, tant a nivell laboral com personal, en un entorn canviant on la digitalització és un dels pilars transformadors de la societat».
En el treball publicat –que té el suport del Vicerectorat d’Ocupació i Programes Formatius de la UV– es visibilitza com TikTok pot ser un recurs tecnològic efectiu per al desenvolupament de continguts relacionats amb el moviment, el teatre i la dansa. A més, com indica María Huertas, «permet l’estudiantat exercir un paper més actiu en el procés d’ensenyament-aprenentatge, de manera que es fomenta la motivació i s’encoratja la interacció amb els companys i l’entorn d’aprenentatge, alhora que es produïxen vídeos que destaquen per la seua originalitat i creativitat».
RECOMANACIONS PEDAGÒGIQUES
A partir de l’experiència acumulada, es formulen deu recomanacions pedagògiques per a implementar l’ús de TikTok en l’ensenyament superior. Entre aquestes recomanacions hi ha realitzar un període de familiarització amb TikTok, ja que no tot els i les estudiants l’utilitza.
A més, s’advertix de la necessitat de crear consciència en l’alumnat sobre el costat fosc dels mitjans socials, i se’n destaquen riscos com el ciberassetjament, els problemes d’addicció, la polarització, el reforç dels estereotips de gènere i la difusió de notícies falses.
La innovació educativa va començar amb una activitat inicial basada en l’elecció d’un repte de TikTok relacionat amb el ball, la dansa i la dramatització. Per a aquest exercici, cada estudiant havia de triar un vídeo ja publicat en aquesta xarxa relacionat amb un ball o activitat rítmica i enregistrar-ne un que l’imitara, usant el mode de pantalla compartida.
En una segona tasca, es va demanar a cada estudiant que creara un vídeo de TikTok que durara entre 30 i 60 segons amb música, que desenvolupara una coreografia i que incorporara almenys dos efectes d’edició en TikTok que correspongueren als canvis en el ritme de les pistes musicals utilitzades en la tasca.
La tercera proposta es dirigia a la dramatització i el treball col·laboratiu. En grups de tres o quatre, els estudiants havien de crear un vídeo que durara entre minut i mig i tres minuts per a transmetre una història a través del moviment, amb l’ajuda d’un arxiu de veu en off creat pels estudiants. Es va considerar que la creació d’històries emfatitzava valors socials positius com la sostenibilitat, la igualtat de gènere i la justícia.
L’estudi ha rebut el suport del Vicerectorat de Transformació Docent i Formació Permanent de la Universitat de València a través dels programes NOU-PID, UV-SFPIE_PID-1642336, RENOVA_PID, UV-SFPIE_PID-2079334 i PIEE, UV-SFPIE_PID- 2736943 i es desenvolupa basat en un treball previ de l’any 2021 elaborat per Paloma Escamilla (UV), Mario Alguacil (UV) i Samuel López (en aquell moment a la UV).
